Londres allunya simbòlicament el precipici d'un Brexit sense acord en una jornada caòtica a Westminster
May entoma dues derrotes després d’un esperpent en què ordena votar contra la seva moció
LondresTheresa May va entomar aquest dimecres al vespre dues noves derrotes parlamentàries que, paradoxalment, podrien obrir la porta definitiva a l’aprovació del seu tortuós acord de sortida de la Unió Europea (UE), que dimarts havia patit una segona desfeta, per una diferència de 149 vots.
La cambra va refusar simbòlicament dues vegades sortir de la Unió sense acord. Amb tot, malgrat les dues garrotades que va rebre la 'premier' May, la legislació que encara marca el tempo dels esdeveniments -i que només es pot reemplaçar per una altra de rang equivalent- és que el Regne Unit sortirà de la Unió el pròxim 29 de març.
La primera moció sotmesa a votació, presentada per la laborista Yvette Cooper–després que els dos diputats conservadors que l'havien presentat inicialment la desestimessin–, indicava que la cambra s’oposava a sortir de la UE sense acord en qualsevol cas i circumstància, i sense posar cap data concreta com a límit. Contra el que es preveia, aquesta alternativa va rebre 312 vots a favor i 308 en contra. Aquesta moció condicionava la que presentava el govern, que era la principal que s'havia de sotmetre al parer dels diputats. La del govern oferia termes prou semblants a la de Cooper però marcava una data concreta per fer prevaler el desig de no sortir de la UE a la valenta. La data era el 29 de març, fins ara l’oficial per al dia del Brexit.
La victòria de l’oposició en la primera esmena va provocar una reacció histèrica del grup conservador, que va suprimir la llibertat de vot que havia promès el dia anterior i, encara que sembli ridícul i sorprenent, va ordenar als seus disputats i ministres votar contra la seva pròpia moció. Una circumstància que no s’havia vist mai al Parlament britànic.
La moció del govern s’havia elaborat molt detingudament perquè si, com ja s’ha apuntat, afirmava que el Regne Unit no volia sortir de la UE sense acord el 29 de març, admetia, igualment, que "deixar [la UE] sense acord continua sent la legislació del Regne Unit i de la UE per defecte, llevat que aquesta casa [la dels Comuns] ratifiqui un acord".
Les rocambolesques maniobres del govern contra si mateix no van donar cap fruit, i la moció va ser aprovada per una majoria més àmplia, 321 a 278 vots, una diferència de 43. Si hagués estat derrotada, com havia instat el govern en darrera instància, la primera de les mocions que havia obtingut quatre vots de diferència hauria quedat sense efecte.
Encara més greu per a May. La derrota final de l’opció governamental es va produir amb el concurs de 17 diputats conservadors, incloent-hi la secretària d’Estat, Sarah Newton, que immediatament després va dimitir del càrrec per haver trencar la disciplina del vot que el cap de files, seguint ordres de May, havia imposat en l'últim segon. Però la crisi dins del govern és molt més profunda. Perquè quatre ministres de l'executiu –Amber Rudd, David Mundell, David Gauke i Greg Clark– també van contravenir les ordres de votar contra la moció impulsada inicialment per Downing Street i, si bé no van votar en contra, es van abstenir.
La posició d’aquests quatre ministres de l'executiu penja ara d’un fil. I si Theresa May no els cessa en les pròximes hores d'aquest dijous és per la seva falta absoluta d’autoritat, per evitar que el seu govern s’enfonsi definitivament i perquè encara té al cap tornar a presentar el seu acord la setmana vinent al Parlament per a una tercera votació.
Tot i el ridícul protagonitzat ahir, amb la veu igual d’afònica que dimarts Theresa May va desafiar tothom i va recordar quina és la posició legal per defecte i que l’única manera d’evitar sortir sense acord és tenir-ne un. Aquest recordatori també va arribar, a través d’una piulada, des de Brussel·les.
Aquest dijous el Parlament votarà si demana ajornar el Brexit. El govern, però, ja va avançar el sentit de la moció que patrocinarà. Bàsicament sosté que si dimecres vinent s’ha aconseguit aprovar un acord, May demanarà a la Unió Europea –en la cimera que té lloc dijous de la setmana vinent– posposar el Brexit només fins al 30 de juny. Una extensió estrictament tècnica per permetre a Londres passar la legislació necessària perquè les lleis europees siguin incorporades a la legislació britànica.
Però si no s’aprova cap pacte, aleshores l’executiu requerirà una extensió més àmplia i el Regne Unit es veurà abocat a celebrar les eleccions europees, previstes per al 26 de maig. És en aquest context del tot delirant que Theresa May intentarà tornar a presentar a la cambra el pacte maquillat que dimarts havia estat refusat per 149 vots esmentats. En aquesta disjuntiva, i davant el possible retard del Brexit, o una cancel·lació, els parlamentaris tories radicals'brexiters'que fins ara li han negat el pa i la sal li podrien acabar donant suport. De fet, May els ho va advertir als rebels del partit. O li donen finalment llum verda o s'arrisquen a perdre definitivament el Brexit.
Ahir la portada del Daily Mail qualificava la Casa dels Comuns com la "casa dels bojos". A Downing Street tampoc no en falten.
La UE endureix el to mentre debat la pròrroga
“Miri’n cap a Londres i no cap a Brussel·les a la recerca de respostes”, deia ahir al matí el portaveu de la Comissió Europea. Però després que els Comuns votessin en contra del Brexit caòtic, s’enduria el to: “Només hi ha dues maneres de marxar de la UE, amb acord o sense, i la UE està preparada per a totes dues”, exposava una portaveu. “Deixar fora de la taula el no acord no és suficient per votar-hi en contra, s’ha d’arribar a un acord. Vam pactar un text i la UE està a punt per signar-lo”, concloïa. Però vist que la petició de pròrroga és gairebé inevitable, els líders europeus es debaten sobre si val la pena o no. D’una banda, creuen que l’extensió breu no serviria de res si no hi ha opcions d’acord; de l’altra, una pròrroga més llarga suposaria que els britànics s’han de presentar a les eleccions i que el Brexit tornaria a centrar la campanya electoral. Hi ha més predisposició a fer-ho si serveix per a un segon referèndum o eleccions, però la cancellera alemanya Angela Merkel es va mostrar més oberta que el seu homòleg francès, Emmanuel Macron, a acceptar l’extensió.