Londres alerta Pequín contra la repressió a Hong Kong amb possibles sancions diplomàtiques

LondresLa tensió entre el Regne Unit i la Xina augmenta a compte de la crisi democràtica de Hong Kong. El ministre d’Afers Estrangers, Jeremy Hunt, ha alertat Pequín aquest dijous amb possibles sancions, i fins i tot una hipotètica expulsió de diplomàtics, si la República Popular tria la repressió com a forma de sufocar les recents protestes polítiques que s'han succeït des de fa un mes a l’excolònia. Hunt no ha volgut explicitar res concret, però ha dit en una intervenció al programa de BBC Radio4 'Today': "Cap ministre d'Exteriors explicaria mai exactament quina seria la seva reacció en un cas [una repressió generalitzada per part de Pequín contra els manifestants] com aquest. Cal el que Bill Clinton anomenava una «ambigüitat estratègica»".

Hunt, que es troba immers en la campanya de les primàries per arribar a Downing Street en competència directa amb Boris Johnson, s'ha mostrat confiat que el govern xinès no aprofiti els disturbis "com a pretext per a la repressió". "Hong Kong és part de la Xina i reconeixem aquest fet, però tenim un acord [del 1984] sobre el manteniment de [la fórmula] un país, dos sistemes, i demanem que es respecti." El pacte té una vigència de mig segle des del moment en què es va fer efectiu, l’1 de juliol de 1997.

Dilluns passat, quan es complien justament vint-i-dos anys del traspàs de sobirania de Londres a la Xina, Hunt va destacar "el suport a Hong Kong i a les seves llibertats", al mateix temps que uns centenars dels manifestants que prenien part en la marxa commemorativa van irrompre a la seu del Parlament del territori davant la inacció policial, el van ocupar durant unes hores i van arribar a hissar la Union Jack, la bandera britànica que hi havia onejat des del 1898 i fins al 1997, en un gest polític molt explícit, de refús al control de l'excolònia per part de Pequín.

Delictes contra l’autoritat

L’actual protesta, la més greu des del canvi de mans, que ja fa setmanes que va començar en una reedició a menor escala però amb més enfrontaments directes amb la policia que la Revolució dels Paraigües del setembre al desembre del 2014, pretén que el govern pro-xinès que lidera Carrie Lam cancel·li definitivament una nova llei d’extradició, a hores d’ara en suspens.

Aquesta llei facilitaria a les autoritats de la regió autònoma l’enviament dels seus ciutadans a la República Popular de Xina per ser jutjats allà. Els manifestants, en les últimes setmanes a vegades fins a dos milions de persones –d’una població de set milions, amb presència de 300.000 britànics–, creuen que això acabaria amb l’autonomia judicial de Hong Kong. Un fet que seria un pas més de Pequín en l’intent d’ofegar la ja fràgil democràcia del territori, tutelat estretament pel règim comunista.

Les declaracions de Hunt van provocar una reacció molt dura de l’ambaixador xinès a Londres, que va fer una inusitada compareixença davant de la premsa aquest dimecres. Liu Xiaoming qualificar les paraules de Hunt d'"intromissió innacceptable" en els afers interns xinesos. El ministre britànic s'hi ha tornat aquest matí. En declaracions específiques al programa 'Today', de BBC Radio4, ha assegurat: "La manera de fer front a la violència no és la repressió, és la comprensió de les veritables arrels de les preocupacions dels manifestants, que les llibertats que han tingut durant tota la seva vida podrien estar a punt de ser soscavades per la nova llei d'extradició."

Arran de la intervenció de Xiaoming, el Foreign Office va cridar dimecres a la nit a consultes l’ambaixador, fet que s'afageix a una tensió diplomàtica que ja fa setmanes que es cou per l’afer Huawei. Seguint la política de l’administració nord-americana, Londres considera el possible veto a la companyia de telecomunicacions xinesa en el procés de construcció de la xarxa 5G de mòbils del Regne Unit. Washington sosté que Huawei pot espiar per al govern xinès i facilitar dades clau sobre la configuració del sistema.

D’altra banda, la policia de Hong Kong va arrestar ahir almenys dotze persones, onze homes i una dona, per l’ocupació del Parlament del dia 1 de juliol. Els detinguts han estat acusats de delictes com el de possessió d’armes d’atac, per bé que no de foc, reunió il·legal, assalt a un agent de l’autoritat, obstrucció a l’acció policial i disrupció de la navegació aèria, així com de no portar l’obligatòria documentació d’identitat.

La crisi entre Londres i Pequín arriba en el pitjor moment per al Regne Unit. Es troba sense primer ministre 'de facto' i dins el laberint del Brexit. Per sortir-ne bé, si finalment s’arriba a fer efectiu, la cooperació comercial amb la Xina sembla fonamental. La manera d'encarar la futura relació amb el gegant és clau, doncs, i els ciutadans de Hong Kong podrien ser moneda de canvi davant els interessos britànics, i d’Occident, tot i les paraules de Hunt.