La logística i els errors estratègics compliquen la vida dels soldats russos a Ucraïna

BarcelonaLa invasió russa d'Ucraïna arriba al seu desè dia amb resultats molt diferents dels que esperava el Kremlin. De moment, les forces armades russes encara estan lluny d'assolir els principals objectius polítics i militars i, a més, estan pagant un elevat preu en baixes, tant materials com personals. Cap a on evolucionarà el conflicte a nivell militar és difícil de predir i dependrà de què passi sobre el terreny, però també de com avanci la diplomàcia i de l'impacte econòmic de les sancions imposades per Occident a Rússia.

Els analistes militars i els serveis d'intel·ligència estrangers intenten treure l'entrellat de tota la informació que arriba d'Ucraïna. No obstant, el primer que cal admetre és que la boira de la guerra és real i cal assumir que les imatges i informacions poden ser falses o incompletes. Els biaixos són molts i la propaganda dels dos bàndols és el pa de cada dia en una guerra. Ara bé, el consens és absolut en un fet: Ucraïna està resistint molt millor del que tothom esperava, especialment el president rus, Vladímir Putin.

Putin va planificar una guerra llampec amb poques baixes, basada en atacs concentrats en diversos punts del territori per trencar les línies de defensa ucraïneses. La realitat apunta que les baixes són altes i l'avenç és més lent del previst, sobretot al nord del país. Michael Kofman, director d'afers russos del think tank nord-americà Center for Naval Analyses, indicava a Twitter que els objectius militars i polítics de Putin de cara a la invasió no eren "realistes" tenint en compte tant el desplegament de forces russes com les capacitats de defensa d'Ucraïna. Amb aquesta premissa, les claus per entendre el conflicte són diverses.

Espai aeri disputat

La invasió va començar com s'esperava: amb atacs aeris russos sobre aeròdroms militars i contra les defenses antiaèries ucraïneses. Tanmateix, a diferència de les ofensives militars que havien fet, per exemple, els Estats Units a l'Iraq el 2003 o el 1991, que bombardejaven a gran escala objectius estratègics per obtenir la superioritat aèria abans de desplegar l'exèrcit de terra, els atacs russos només van durar unes hores i van anar seguits de la invasió terrestre. Els atacs, doncs, van ser limitats i no van delmar les forces aèries ucraïneses. El resultat ha sigut que la primacia sobre l'aire encara està en disputa, la qual cosa dificulta molt l'avenç de les tropes russes, ja que no poden rebre suport de la seva aviació sense patir la resposta ucraïnesa.

En aquest sentit, la poca contundència per aconseguir dominar l'aire podria ser el primer error greu del Kremlin. Les possibles raons són diverses: la primera és que Rússia va infravalorar la capacitat de defensa aèria ucraïnesa, que té una bona flota d'avions i, a més, els temibles drons turcs TB2, que estan fent estralls. La segona és que l'aviació russa no té prou munició de precisió ni míssils guiats, per la qual cosa minimitza l'ús de les forces aèries per evitar utilitzar munició convencional, que té una precisió molt menor i, per tant, un risc molt més alt d'afectar zones residencials o d'acabar sent foc amic. La tercera té a veure amb la doctrina militar russa, que dona prioritat a l'artilleria.

L'exèrcit rus sempre ha basat el suport a la infanteria en l'artilleria, que en la guerra moderna implica tant canons com míssils. Això vol dir que l'aviació té un rol menys important que en altres forces armades. L'artilleria, però, té un inconvenient que fa la guitza als russos: és molt intensa logísticament.

Complicacions logístiques

La logística és, de moment, l'altre dels grans problemes que estan tenint les forces russes. La intendència de les unitats més avançades és indispensable en qualsevol ofensiva: les unitats necessiten menjar, municions i gasolina. Com més lluny arriben, més s'allarguen les línies d'abastiment i, per tant, més vulnerables són a atacs. Les imatges de tropes russes robant supermercats poden ser anecdòtiques, però no ho són les dotzenes de vehicles, tancs inclosos, abandonats als vorals de les carreteres per manca de combustible que han estat documentats per analistes.

Els problemes logístics no només es deuen a la mala organització, sinó també a les disrupcions ucraïneses. Els analistes situen les baixes dels dos bàndols en uns 2.000 efectius (als quals cal afegir uns 2.000 civils), que en el cas rus és una xifra llunyana tant dels més de 9.000 que apunta el govern ucraïnès com dels només 498 admesos per Moscou. Un gran part d'aquests morts russos són per atacs a columnes d'abastiments.

De fet, tot i haver aconseguit endinsar-se força en territori ucraïnès, el control rus sobre el territori és limitat, ja que els avenços es produeixen per carretera. L'inici de la rasputitsa, l'època del desglaç, quan el terreny està molt enfangat, afecta sobretot els vehicles de rodes –menys els de tracció per eruga, com els tancs–, que s'han de moure per asfalt. De moment les unitats ucraïneses s'han dedicat a permetre avançaments russos per carretera perquè allarguin les línies, per atacar posteriorment els combois de subministraments amb els efectius antitancs portàtils NLAW i Javelin proporcionats pels països de l'OTAN.

El fet que les regions al sud del país tinguin un clima més sec i tinguin menys presència militar ucraïnesa explica que sigui on els russos hagin obtingut més èxits i sigui una preocupació per a Kíiv.

Unitats fent "allò que fan"

Els problemes logístics i el poc suport aeri han deixat a la intempèrie en moltes ocasions les tropes russes sobre el terreny, les quals, a més, no havien estat degudament informades sobre quins eren els seus objectius i, en alguns casos, es pensaven que haurien de participar en una missió de pacificació o en maniobres militars. De fet, la mala planificació és un dels fets que més han sorprès els analistes, així com la reiteració d'errors estratègics en certes operacions, sobretot les aerotransportades.

Els comandaments russos han llançat com a mínim tres operacions aerotransportades amb paracaigudistes –un dels cossos d'elit de l'exèrcit rus– als afores de Kíiv, amb resultats calamitosos en tots tres casos, amb elevades baixes –hi ha dures imatges de paracaigudistes morts calcinats en vehicles– i diversos helicòpters i avions russos abatuts. "Han disposat les forces de terra de manera inconsistent, han usat mínimament el poder de foc i atacs electrònics i han emprat barroerament forces lleugeres i aerotransportades", resumia Mick Ryan, general australià recentment retirat. La sensació, afegia Kofman, era que aquestes operacions eren només perquè les unitats especialitzades fessin "allò que fan" habitualment, sense tenir gaire en compte l'efectivitat.

Canvis d'estratègia

Dijous els comandaments ucraïnesos van avisar que passarien a l'ofensiva després de setmanes organitzant la defensa del país. Això es va veure ja amb assalts als afores de Kíiv. No obstant, al front oriental –Sumi i Khàrkiv– s'han limitat a repel·lir els atacs russos. De fet, tots els experts, així com el departament de Defensa dels EUA, apunten que els principals canvis venen del costat invasor, que probablement començarà a fer un ús més intensiu dels atacs aeris i d'artilleria, sobretot en zones urbanes, un fet que està afectant zones residencials en les principals ciutats assetjades.

La incògnita és si les forces armades russes optaran per intentar entrar a les ciutats o simplement les encerclaran i passaran de llarg mentre les martellegen amb bombardejos. La primera opció tindria uns costos altíssims en vides civils i militars, però consolidaria el domini rus. La segona donaria opcions als ucraïnesos d'anar interrompent les vies de subministrament russes, però permetria als russos encerclar tant Kíiv com les nombroses unitats ucraïneses concentrades al Donbass, controlat per Rússia, amb avenços des de Khàrkiv i des de Zaporíjia. Un encerclament que també van fer, a menor escala, a Kherson i que estan implementant a Mariúpol, totes dues al sud del país.

La guerra llampec de Putin no sembla una realitat, però el conflicte porta pocs dies en marxa. Derrotar Ucraïna en un o dos mesos seria un èxit per a Putin, però caldrà veure si les forces russes podran sostenir l'elevat nombre de baixes que han patit fins ara i corregir els nombrosos errors logístics i estratègics. Per la banda ucraïnesa, l'interrogant és si seran capaços de resistir per terra, però sobretot per aire, i evitar un bany de sang entre civils. El pitjor, coincideixen tots els analistes, encara ha d'arribar.