L'Obamacare arrenca a mig gas
La xifra d'inscrits a les noves assegurances mèdiques està per sota dels tres milions esperats
WashingtonLa reforma sanitària dels Estats Units afronta la seva hora de la veritat. La joia legislativa del president Barack Obama, que va entrar en vigor l'1 de gener, ha arrencat a mig gas i haurà de superar alguns obstacles polítics i legislatius per aconseguir que la seva implantació sigui un èxit.
Per ara, la xifra d'inscrits a les assegurances mèdiques impulsades per la nova llei està per sota de les expectatives de la Casa Blanca. El departament de Salut va informar que poc més de dos milions de persones havien contractat una assegurança, un milió menys de l'esperat.
A partir d'aquest any, la reforma -coneguda com a Obamacare- obliga tots els nord-americans a tenir una assegurança mèdica si no volen pagar una multa. La majoria no hauran de fer res perquè ja estan assegurats a través de la seva feina. Tot i així, es calcula que hi ha més de 50 milions de persones que no tenen cap mena de pòlissa.
D'altra banda, les companyies asseguradores ja no poden negar la cobertura a un client pel fet de tenir malalties mèdiques preexistents -una mesura que afecta 129 milions de pacients-. Tampoc poden posar límits a la despesa per pacient ni cobrar més a una dona que a un home per la mateixa assegurança.
Problemes amb la web
L'inici del període d'inscripcions, l'1 d'octubre, va ser un fracàs. Els problemes tècnics de la pàgina d'internet del govern van dificultar la contractació d'assegurances durant gairebé dos mesos.
En les últimes setmanes, el president Barack Obama i els seus assessors han fet mans i mànigues per incrementar les inscripcions abans del primer termini del 24 de desembre per tenir cobertura a partir de l'1 de gener. Per això, després de reforçar la web federal, es va decidir allargar un dia aquesta data límit.
Obama va fer també un gest simbòlic per donar un últim impuls a la llei que serà el principal llegat de la seva presidència. Des de Hawaii, on ha passat les vacances, va contractar una assegurança mèdica sota les condicions de la polèmica llei per donar exemple als conciutadans.
El president nord-americà va comprar una pòlissa barata, d'uns 400 dòlars mensuals, ja que ni ell ni la seva família la necessiten perquè tenen garantit el tractament gratuït de per vida als hospitals militars nord-americans.
El pròxim termini d'inscripció és el 31 de març i, a partir d'aquesta data, qui no tingui una assegurança mèdica haurà de pagar una multa. Les estimacions inicials de la Casa Blanca són aconseguir els set milions de persones assegurades quan s'arribi a aquest dia límit.
L'equip del president Obama encara espera aconseguir aquest objectiu després d'haver arreglat els problemes de la pàgina web del servei federal. Durant els primers mesos de les inscripcions, molts ciutadans van optar per assessorar-se a la xarxa i a través de les webs dels seus estats -tot i que només 14 de 50 van optar per tenir els seus propis sistemes d'assegurança.
Ajudes mèdiques per als pobres
La llei d'atenció mèdica assequible -nom oficial de l'Obamacare- també amplia el programa Medicaid, que proporciona ajudes a pobres i persones amb discapacitats perquè puguin rebre assistència mèdica. De moment, 3,9 milions de persones s'han inscrit per beneficiar-se d'aquesta extensió.
Els estats seran els que gestionaran aquests subsidis públics, que són per als que tenen uns ingressos d'un 138% per sota del nivell de pobresa, és a dir, menys de 15.856 dòlars a l'any per a individus o 32.499 dòlars per a una família formada per quatre persones. Tot i així, una majoria dels estats governats pels republicans han decidit renunciar a aquestes ajudes federals, ja que estan en contra de la reforma. Només 25 estats i el districte de Colúmbia les han acceptat.
La llei també va estendre, a partir de l'any passat, la cobertura de serveis -especialment els exàmens de prevenció com ara mamografies i colonoscòpies- per als que estan coberts pel Medicare, el programa de subsidis federal per a la gent gran.
Segons el departament de Salut dels Estats Units, uns 24,5 milions de persones ja es van beneficiar d'aquest canvi entre el gener i el novembre del 2013.
Obstacles per a la llei
La reforma sanitària ha hagut de superar diferents obstacles des del principi. Els republicans, amb majoria a la cambra baixa, han intentat derogar-la desenes de vegades i han promès que ho tornaran a fer si aconsegueixen una majoria al Senat i guanyar la presidència del país en les eleccions previstes per al novembre del 2016. Els demòcrates, però, creuen que la llei té prou temps per consolidar-se i millorar la seva popularitat entre la població.
A part de l'oposició política, el Tribunal Suprem dels Estats Units va posar encara un obstacle més a la llei quan faltaven poques hores per a l'arribada del 2014 i l'entrada en vigor dels apartats principals de la nova legislació. La jutge de l'alta instància judicial Sonia Sotomayor va posar en suspens la provisió que obliga les empreses a proporcionar als seus empleats pòlisses que cobreixin el cost de tractaments anticonceptius. La magistrada va acceptar temporalment una demanda presentada per la congregació de les Germanes dels Pobres, un grup de monges de Colorado que considera que l'anomenat "mandat anticonceptiu", que inclou la llei, viola la llibertat religiosa emparada per la Constitució.
Per contra, el Govern argumenta que la demanda d'aquesta organització no té base, perquè, de fet, les entitats religioses ja estan eximides de proporcionar directament a les seves treballadores plans d'assegurances que incloguin la cobertura dels mètodes anticonceptius.
Aquest últim entrebanc per a la reforma sanitària demostra que Obama haurà de seguir lluitant per defensar el seu gran llegat.