En els llimbs del post-Brexit

LondresAlmenys 400.000 ciutadans de la Unió Europea (UE) encara no saben quina serà la decisió del ministeri de l'Interior britànic en relació amb la seva situació –legal o il·legal– per poder romandre al Regne Unit quan falten poc més de 24 hores perquè, arran del Brexit, expiri el termini per demanar la residència permanent.

Fins al 30 de maig, d'acord amb les dades oficials, s'havien elevat 5.605.800 sol·licituds i se n'havien processat 5.271.300. Tenint en compte l'allau de noves peticions que hi ha hagut a última hora, els responsables de l'organització The3Millions, creada per defensar els interessos dels ciutadans de la UE després del divorci entre Londres-Brussel·les, consideren que un "gran nombre de persones" s'enfronten a "dies o setmanes d'incertesa".

La mateixa organització ha demanat que s'ampliï el termini per fer la sol·licitud i evitar així buits legals i una possible pèrdua de drets adquirits dels comunitaris. L'entitat ha posat com a exemple la decisió adoptada per París, que dijous passat va allargar tres mesos –del 30 de juny al 30 de setembre– el període per obtenir nous permisos de residència post-Brexit per als britànics que resideixen a França. Però divendres passat el secretari d'estat d'Immigració del Regne Unit, Kevin Foster, ho va descartar.

En principi quan es fa la sol·licitud, i mentre no es resol, la persona que la demana rep una prova digital –un correu electrònic– que demostra que l'ha presentat. Però Monique Hawkins, una de les portaveus de The3Millions, ha denunciat les dificultats de "milers de persones" per obtenir-la, arran del col·lapse que el servei experimenta aquestes últimes setmanes. Un col·lapse que s'ha repetit a les línies telefòniques de suport a què els sol·licitants es podien dirigir per resoldre dubtes o problemes.

La conseqüència més immediata de tot plegat és que "hi pot haver desenes, potser centenars de milers de persones que, tot i que tenen dret de sol·licitar-lo i obtenir-lo, es podrien trobar sense un estatus d’immigració legal l’1 de juliol del 2021": "Tot i que és improbable que siguin sotmesos a una política hostil, el seu estatus futur pot ser incert", comenta a l'ARA la professora Catherine Barnard, de la Universitat de Cambridge, coautora d'un estudi sobre el programa de regularització de ciutadans per al think tankUK in a Changing Europe.

Un altre dels entrebancs amb què han topat algunes ciutadanes comunitàries durant el procés de petició de la residència deriva dels errors del sistema informàtic amb què s'ha dut a terme el registre. En aquest cas les perjudicades han estat les dones que van renunciar al seu cognom en el moment de contraure matrimoni amb un ciutadà britànic. Si van sol·licitar la residència permanent amb el cognom de casades, algunes milers –la xifra, però, és incalculable– no han pogut demostrar la seva condició legal perquè el programa de regularització les inscrivia amb els noms de naixement, que és el que figura al passaport.

Un dels molts casos, recollit per The3Million, ha sigut el d'una ciutadana francesa a qui el ministeri de Treball i Pensions li va comunicar encara no fa ni dos mesos que havia de sol·licitar el nou estatus abans del termini final del 30 de juny. Però ja se li havia concedit, el 2019, amb el nom de casada. L'errada de reconeixement l'ha obligada a un "esgotador viacrucis burocràtic".

Més europeus dels que es creia

El procés post-Brexit de regularització de comunitaris –i també de ciutadans de Noruega, Islàndia, Liechtenstein i Suïssa i fins i tot d'altres països– ha posat al descobert la veritat d'unes xifres sobre les quals, fins ara, només hi havia estimacions, la famosa dels tres milions i de la qual va agafar el nom l'organització esmentada.

Tenint en compte que algunes de les sol·licituds provenen de països de fora de la UE, i que n'hi ha hagut de repetides, dels 5,6 milions de persones que s'han volgut acollir a la iniciativa, 4,9 han resultat ser comunitàries, una xifra molt per sobre de les expectatives de 3,4 milions, d'acord amb l'enquesta anual de població i la de població activa.

En aquest sentit, és paradigmàtic el cas dels nacionals de Romania. Es creia, d'acord amb les mateixes dades, que al Regne Unit n'hi havia 400.000. Però la realitat és que han sigut 800.000 els que ja han demanat la residència legal.

Polonesos, romanesos, italians i espanyols han sigut, per aquest ordre, els nacionals de la UE que encapçalen el rànquing dels que han obtingut la residència permanent. "La falta, fins ara, d'un recompte eficient dels emigrants fa que sigui impossible per al govern saber quantes persones que hi tenien o hi tenen dret no han demanat la regularització", afegeix la professora Barnard. I això pot generar problemes en un futur pròxim.

Dels més de 5,2 milions de sol·licituds tramitades fins al 30 de maig, el 52% van obtenir la residència permanent, que s'atorgava a totes aquelles persones que podien demostrar que feia cinc anys que vivien al Regne Unit. El 43% restant van rebre l'anomenada preresidència permanent, reservada per a aquells que en el moment que es va fer efectiu el Brexit, el 31 de gener del 2020, encara no feia cinc anys que hi vivien. Aquest col·lectiu, uns dos milions de persones, haurà de demanar específicament l'estatus definitiu en el moment en què es compleixin els cinc anys de permanència contínua. Només el 5% de les peticions, unes 263.000 persones, han rebut una resposta negativa.