Un llibre trenca el silenci a França sobre l'abús sexual a menors dins la família

BarcelonaL’elit intel·lectual francesa nascuda del Maig del 68 proclamava una llibertat sexual darrere la qual s’amagaven també abusos a menors en l’àmbit familiar. Era un secret del domini públic fins que Camille Kouchner, filla de l’exministre i fundador de Metges Sense Fronteres, ha denunciat en un llibre com el seu germà bessó va patir quan tenia només 14 anys abusos sexuals del seu padrastre, Olivier Duhamel, constitucionalista i membre del comitè d’experts de la prestigiosa universitat Sciences Po. La publicació de La familia grande ha generat un autèntic terratrèmol i amb el hashtag #MeTooInceste més de 80.000 víctimes han pogut, per fi, explicar els abusos que van patir de petits. La tempesta ha suposat un efecte dòmino de dimissions d’alts càrrecs del món de les lletres que han hagut d’entonar el mea culpa, per la seva implicació o el seu silenci còmplice.

Duhamel ha hagut de dimitir, com el filòsof Alain Finkielkraut, que va treure ferro a les acusacions argumentant que la víctima ja era adolescent. L’exministra de Justícia Élisabeth Guigou, amiga de Duhamel, també ha hagut de deixar el seu lloc a la presidència del Comitè Contra la Pederàstia. Igual que el prefecte de la regió de París, Marc Guillaume, i que el director de Sciences Po, Frédéric Mion. Fins i tot Emmanuel Macron ha hagut de sortir al pas de la polèmica per prometre canvis legislatius. 

¿Els milers de tuits de supervivents dels abusos i el descens als inferns dels primeres espases de la intel·lectualitat estan ajudant les víctimes? Les associacions asseguren que sí. Laurent Boyet, exinspector de policia i ell mateix víctima d’abusos quan era petit per part del seu germà, presideix ara l’associació Les Papallones, que ajuda menors abusats. “El llibre de Camille Kouchner ha suposat un punt d’inflexió, una autèntica presa de consciència en l'àmbit polític i social. S’ha posat en marxa una onada per demanar que les coses canviïn”, explica Boyet en una conversa telefònica. “Aquest problema toca el conjunt de la societat: rics i pobres, del nord o del sud, catòlics o no... Un de cada deu francesos ha patit abusos quan era una criatura”, apunta. 

Cultura d’impunitat

Intel·lectuals post-68, amb la seva autoritat moral, havien normalitzat les relacions entre adults i menors: el mateix Bernard Kouchner –de qui l'autora denuncia que la seva mare, l’escriptora feminista Évelyne Pisier, es va separar perquè no s’ocupava dels seus fills– havia signat el 1977 una petició per rebaixar l’edat de consentiment sexual als 13 anys. 

“Ja era hora –explica a l’ARA la psiquiatra Muriel Salmona, que també va patir abusos de petita i ara presideix l’associació Memòria Traumàtica i Victimologia– que la propaganda pedo-criminal deixés de tenir-ho tot de cara, i que s’acabi la impunitat dels pedòfils i un sistema que fa impossible o il·legítima la denúncia que culpabilitza les víctimes, les desvaloritza, les aïlla i les aboca a l’oprobi, privant-les de protecció, de justícia i de reparació: el 83% no han rebut mai cap ajuda”, destaca. 

Les associacions de víctimes estan satisfetes que el llibre hagi contribuït a denunciar una mena de llei del silenci, cosa que ajuda els que han patit abusos a “alliberar-se”. El testimoni de Camille Kouchner, que és jurista, també és un exemple d’aquesta omertà: l’autora confessa que no va gosar escriure el llibre fins que va morir la seva mare, que havia reaccionat als abusos culpant el seu fill, que aleshores tenia 14 anys, d’haver seduït Duhamel, la seva segona parella després de separar-se de Bernard Kouchner. 

L’escàndol que ha envoltat la publicació del llibre també ha servit perquè els mitjans de comunicació es posicionin obertament al costat de les víctimes. Els acusats han hagut de deixar els seus espais a les tertúlies. “Això ajuda les víctimes a identificar el que els ha passat, a sentir menys culpa i menys vergonya i a conèixer els seus drets, així com a explicar els símptomes que pateixen com a resultat de les violències que van patir, i també a buscar ajuda”, assegura la psiquiatra. Boyet també ha constatat que les bústies que posen en escoles i centres esportius perquè les víctimes puguin denunciar estan més plenes. I un consell que es repeteix: parlar és el primer pas per curar-se les ferides.