PeriodistaFa només tres mesos el confinament de milers de milions de persones a tot el planeta hauria sonat a ciència-ficció, i la simple idea d’instal·lar voluntàriament als nostres mòbils aplicacions de rastreig que desvelen quan i amb qui ens relacionem resultaria inconcebible. Però les situacions extraordinàries demanen mesures poc convencionals. L’èxit de països com Singapur, la Xina o Corea del Sud a l’hora de fer servir la tecnologia per detectar i aïllar potencials infectats pel covid-19 i localitzar tots els seus contactes de dies previs ha marcat tendència. Els països s’han embarcat en una carrera per desenvolupar aplicacions similars amb l’excusa perfecta de la seguretat sanitària, tot i els riscos que implica regalar la nostra privacitat en un món digital on tot queda registrat.
La situació recorda les setmanes que van seguir l’11-S, quan llibertats bàsiques van ser sacrificades en nom de la seguretat per governs que es van servir de la por per coartar-les. Llavors es va generalitzar l’espionatge digital dels ciutadans -tots vam passar a ser potencials sospitosos, com ho som ara de portar el covid-19- de manera indiscriminada i massiva, com van demostrar les filtracions de Wikileaks, Manning i Snowden. El dret a la privacitat, fonamental en democràcia, va ser la primera víctima de l’11-S. Llavors en vam cedir una part per evitar que es repetissin aquells actes atroços, encara que el nostre regal no va impedir que hi seguissin havent atacs a tot el món. Ara se’ns commina a lliurar-ne la resta en nom de la lluita online contra una pandèmia offline. I resulta difícil dir que no, tenint en compte el que ens hi juguem.
Per a molts governs és una arma de doble tall. A l’Índia, el segon país més poblat del món després de la Xina i amb 70.000 infectats, l’administració Modi està forçant l’ús d’una aplicació per localitzar els que estiguin en contacte amb contagiats registrats. L’aplicació fa servir el GPS dels terminals per recopilar la ubicació i construir una base de dades centralitzada, en teoria destinada a calibrar la magnitud de la pandèmia i avisar potencials contagiats. És un sistema similar a l’emprat per la Xina, que se serveix dels codis QR per catalogar la seva població entre “sans”, “en risc” o “contagiats”. En parts conflictives del país, com la província de Xinjiang, un sistema similar distingeix entre “terroristes” i “no terroristes”.
A l’Índia la seva descàrrega tampoc és voluntària. S’ha convertit en el primer país democràtic a declarar el seu ús obligatori, inicialment per als empleats dels sectors públics i privats però també per als viatgers, cosa que implica que qualsevol que necessiti transport per arribar a la feina ha de tenir un telèfon intel·ligent amb l’aplicació instal·lada. En algunes companyies de telefonia la policia s’assegura que els terminals surtin de fàbrica amb l’aplicació que permet al seu desenvolupador compartir les dades personals amb el govern.
L’Índia ha optat per una aplicació que permet a l’executiu centralitzar les bases de dades amb la informació confidencial dels seus ciutadans i ha revelat -com denuncia la Fundació per a la Llibertat d’Internet basada a Nova Delhi- que “no es tracta tant d’adoptar mesures poc intrusives per respondre a la crisi de salut pública com de maximitzar l’ús de les dades que recopila”. Tot i que el gir és preocupant, no és sorprenent: Modi porta temps intentant imposar un sistema d’identificació biomètrica basat en el reconeixement facial obligatori per a tota activitat, des d’obtenir un compte bancari fins a una línia telefònica, seguint el camí de la dictadura xinesa, on l’espionatge tecnològic és la clau de l’estricte control social.
El gran salt serà quan Apple i Google apliquin un sistema basat en tecnologia Bluetooth, i no en l’ús de GPS. Inclouran l’eina en les actualitzacions de programari d’enguany, de manera que centenars de milions d’usuaris no necessitin una aplicació per veure rastrejats els seus contactes. Les dues empreses diuen que han establert estrictes mesures per protegir la privacitat i que no recopilaran les dades: només s’emmagatzemaran al telèfon, que notificarà un possible contagi de manera anònima als contactes. Per molt que vulguin tranquil·litzar-nos, cal conscienciar-se que el covid-19 passarà per damunt de la privacitat que caracteritzava els ciutadans en democràcia.