Les llengües que es parlen a França seran reconegudes

Barcelona.Han hagut de passar més de vint anys, que els socialistes tornessin a l'Elisi i que la Bretanya visqués una petita revolta social. Aquesta ha estat la conjuminació que ha obert la porta al reconeixement de les llengües que es parlen a França, més enllà del francès. L'Assemblea Nacional acaba d'aprovar -per una àmplia majoria- una reforma constitucional que aplanarà el camí per adoptar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Es tracta d'un text promogut pel Consell d'Europa l'any 1992 que reconeix la diversitat lingüística al continent i insta a protegir-la.

El periple francès d'aquesta carta europea fa temps que dura. Aprovada i signada pel govern el 1999 -sota la batuta de l'aleshores primer ministre socialista Lionel Jospin-, va quedar aturada pel Consell Constitucional. Segons aquest òrgan, la carta vulnera l'article 2 de la Constitució, el que consagra el francès com "la llengua de la República". I només una modificació de la carta magna podia desbloquejar-ne l'adopció.

Això és justament el que l'Assemblea Nacional francesa acaba d'acordar, introduir un article a la Constitució que eviti interpretacions que contradiguin l'article 2 i puguin amenaçar l'oficialitat -única- del francès. Una autèntica "gimcana jurídica", tal com ho va batejar el diari Le Monde, que el primer ministre francès, Jean-Marc Ayrault, va anunciar després de les protestes contra el govern que es van viure a la Bretanya l'octubre passat.

"És un pas històric en el context de la mentalitat de l'administració francesa", assegura el diputat bretó Paul Molac. "És una victòria de les nostres reivindicacions. La Carta obre la porta a una infinitat de possibilitats", explica. Només l'adopció del text no farà canviar d'un dia per l'altre l'estatus de llengües com el català, l'occità, el basc o el bretó a França. Però sí que permetrà reivindicar-ne l'existència amb més força.

"Ningú pretenia que la Carta atorgués l'estatus de cooficial a llengües com el català al Llenguadoc-Rosselló, però sí que donés una base jurídica per promoure l'idioma. Era una qüestió de vida o mort. I hi ha vida", conclou Patrick Roca, traductor francès i activista.

El risc de l'ambigüitat

Els defensors de les llengües regionals franceses estan satisfets però també alerten que la lluita per protegir-les no s'ha acabat, ni de bon tros. Per Miquel Mayol, fundador de La Bressola, la xarxa d'escoles catalanes de la Catalunya Nord, el problema és que l'adopció de la Carta es fa amb "ambigüitat". "S'obre la porta a la interpretació i, com que nosaltres vivim en un règim de tolerància, un recurs als tribunals se'ns pot girar en contra", diu.

La modificació constitucional va obtenir un ampli suport -de tres cinquenes parts- a l'Assemblea Nacional i s'espera que també el Senat l'aprovi aviat. I per evitar-se un referèndum -de resultat incert-, es convocarà una sessió conjunta de les dues cambres que hi podria donar el vistiplau definitiu. Una cita, però, encara llunyana.

Una volta al món lingüística

Es calcula que a França hi ha més d'una setantena de llengües considerades regionals o minoritàries. Van de l'alsacià, l'occità, el cors, el català i el basc fins a les diverses llengües que es parlen al Carib i a la Polinèsia. Però també s'hi inclouen les llengües dels immigrants que no estan reconegudes als seus països d'origen com el berber i el caló. Els grups contraris a la protecció d'aquestes llengües alerten que tanta diversitat atempta contra la República. "Tot es farà amb bona voluntat. Només quan hi hagi una demanda dels parlants es reivindicarà l'ús d'una llengua", es defensa el diputat Paul Molac.