El Senat tomba la llei demòcrata per protegir el dret de vot dels nord-americans

WashingtonEl Partit Demòcrata dels Estats Units diu que lluita per garantir el dret de vot de tots els ciutadans. I el Partit Republicà, per garantir la immunitat de les eleccions davant de qualsevol temptació de frau. Però, més enllà de la retòrica i de les raons més o menys legítimes de cada bàndol, hi ha en joc el control del poder.

La teoria és que una participació ciutadana més alta és sinònim de victòria demòcrata. Les traves al vot, que els conservadors argumenten en termes de seguretat electoral, afecten majoritàriament les minories racials del país que, al seu torn, tendeixen a votar els demòcrates. No és difícil endevinar, per tant, qui aposta per facilitar al màxim l’accés a les urnes i qui s'esforça per convertir-ho en una cursa d’obstacles per a una part de la població.

Aquesta matinada els republicans han tombat unànimement al Senat la possibilitat de debatre, esmenar i votar un projecte de llei que suposaria una profunda i ambiciosa reforma del procés electoral dels EUA. Era la resposta demòcrata a la bateria de lleis electorals aprovades des del començament d’any en més d’una desena d’estats controlats pels republicans i criticades per les organitzacions de drets civils.  

Emparant-se en les falses denúncies de frau del derrotat expresident Donald Trump, els conservadors han aprovat lleis en estats com Geòrgia, Florida i Arizona que limiten i endureixen les condicions per votar-hi. En canvi, en uns altres estats de majoria demòcrata s'han codificat a la llei les facilitats per votar que s’havien aprovat de manera puntual amb motiu de la pandèmia. Aquelles contra les quals Trump va carregar com a garantia de frau, com ara el vot per correu universal i les bústies de votació.

Competència estatal

És potestat de cada estat organitzar les eleccions, raó per la qual els republicans critiquen la proposta de reforma electoral en termes d’extralimitació del govern federal. En opinió de Mitch McConnell, líder de la minoria republicana a la cambra alta, la llei pretén “trucar permanentment les normes de les eleccions en favor dels demòcrates”. En canvi, per a aquest partit es tracta de bloquejar lleis que, com va fer el mateix president Joe Biden, comparen amb les de l’era de la segregació racial al país.

El projecte demòcrata, aprovat al març a la Cambra de Representants exclusivament amb el vot dels congressistes d’aquest partit, tindria un enorme impacte perquè amplia els formats amb què es pot exercir el dret de vot, posa en mans de comissions independents la delineació dels districtes electorals (que ara és responsabilitat dels Parlaments estatals, on el partit que té la majoria tendeix a buscar l’aritmètica més favorable als seus interessos en una pràctica que es coneix com a gerrymandering) i promou la transparència perquè obliga a fer pública la identitat dels donants de campanya.

Per contra, les lleis estatals republicanes redueixen el temps per poder votar anticipadament, impedeixen l’enviament automàtic de les paperetes per al vot per correu i estableixen severes limitacions sobre qui està facultat per exercir-lo, redueixen o eliminen el nombre de bústies de votació i de col·legis electorals oberts les 24 hores, imposen requisits d’identificació més estrictes o empoderen les cambres legislatives a l’hora de poder capgirar el resultat de les eleccions, una opció per la qual Donald Trump va advocar durant setmanes després de la seva derrota del novembre.

Amenaça per a la democràcia

Per a l’expresident Barack Obama, el que hi ha en joc és la democràcia. Dilluns, en una trucada amb un grup d’activistes, el primer mandatari afroamericà de la història del país va fer referència a l’assalt al Capitoli del 6 de gener per justificar la urgència del moment i la necessitat de protegir per llei el dret de vot. “No podem esperar fins a les eleccions vinents –va avisar–. Perquè si es repeteixen els mateixos tripijocs que van provocar els fets del 6 de gener, si els tenim durant un parell de cicles electorals més, tindrem veritables problemes per a la nostra democràcia a llarg termini”.

Però el maldecap demòcrata no el causen només els republicans, sinó que també és intern. Amb els cent seients del Senat repartits al 50%, el Partit Demòcrata no es pot permetre la pèrdua de ni un sol vot. I ni tan sols units poden garantir que projectes de llei com el que s'ha votat aquesta nit tirin endavant: la majoria requereix el suport de com a mínim 60 senadors. És el que es coneix com a filibusterisme legislatiu, que impedeix l’aprovació per majoria absoluta. Per eludir-lo caldria la unitat demòcrata per canviar les normes del Senat, i dos representants d’aquet partit a la cambra, Joe Manchin i Kyrsten Sinema, ja han deixat clar que no estan per la feina. Tots dos advoquen per buscar consensos bipartidistes. L’actitud republicana, malgrat tot, anticipa una legislatura frustrant per a l’administració Biden.