El llegat de Trump fa perillar el dret a l'avortament als EUA
El Tribunal Suprem, ara de majoria conservadora, accepta estudiar una llei que limita molt la interrupció de l'embaràs
WashingtonNomés en el que portem de 2021, als Estats Units s'han presentat, i en alguns casos aprovat, més de 60 propostes de llei contràries a l'avortament. No el prohibeixen però el dificulten fins a l'extrem de fer-lo gairebé impossible. Sense anar més lluny, la setmana passada el governador de Texas, el republicà Greg Abbott, va estampar la seva signatura per fer llei la prohibició d'interrompre l'embaràs des del moment en què es detecta el batec de cor del fetus. És a dir, tan aviat com a les sis setmanes de gestació. La llei, que si no hi ha decisió judicial entrarà en vigor al setembre, impedeix la interrupció fins i tot en el cas que la dona hagi estat víctima d'una violació o d'un incest.
L'avortament va quedar despenalitzat als Estats Units el 1973, amb la resolució per part del Tribunal Suprem del cas Roe versus Wade. Fins llavors, la legalització o la il·legalització de l'avortament era potestat dels estats. La majoria dels que ho permetien només admetien la interrupció en cas de risc per a la vida de la mare. La històrica decisió de l'alt tribunal, amb set vots favorables i dos contraris, es va fonamentar en el dret a la privacitat i llibertat de les dones. Va quedar establert igualment que els estats no podien restringir el dret a l'avortament durant el primer trimestre de gestació.
El 1992, la resolució d'un altre cas, el de Planned Parenthood versus Casey, va corregir aquesta finestra temporal i la va vincular a la "viabilitat" del fetus. És a dir, a la seva capacitat per sobreviure fora de l'úter. El tribunal va estimar que aquesta viabilitat té lloc entre les setmanes 24 i 28 de l'embaràs.
¿Per què llavors s'aproven lleis com la de Texas, que es confronten amb els precedents legals establerts pel Suprem i, en teoria, neixen mortes? La resposta està en la configuració actual del tribunal, que, després del pas de Donald Trump per la presidència, està format per sis jutges considerats conservadors i només tres de progressistes. L'expresident va aconseguir col·locar-ne tres després de prometre en campanya que només escolliria jutges contraris a l'avortament.
Amb la mort el setembre de l'any passat de Ruth Bader Ginsburg, icona del moviment feminista, i la seva substitució per la conservadora Amy Coney Barrett, els moviments "pro vida" van entreveure la possibilitat de fer realitat un somni llargament esperat: acabar amb Roe versus Wade. Perquè resulti possible, el Suprem ha de permetre revisar almenys una de les lleis que violen el que estableix aquella decisió. I aquest moment ha arribat.
La setmana passada, doncs, el Tribunal Suprem va anunciar que revisarà la constitucionalitat d'una llei aprovada a Mississipí que prohibeix l'avortament després de les 15 setmanes d'embaràs, excepte en casos d'emergència mèdica o severa anomalia del fetus. Aprovada el 2018, va quedar suspesa en els tribunals per inconstitucional. Aquesta ha sigut la dinàmica habitual en els últims anys amb lleis semblants: s'aproven en estats de majoria conservadora, organitzacions de defensa del dret a l'avortament o les clíniques avortistes afectades presenten una demanda i els tribunals les anul·len. L'esperança dels opositors ara és que el Suprem trenqui el cicle admetent una d'elles, com ha acabat passant.
En el cas concret de la llei de Mississipí, el Tribunal Suprem ha anunciat que estudiarà "si totes les prohibicions prèvies a la viabilitat" del fetus són inconstitucionals. És a dir, l'alt tribunal podria decidir esmenar el precedent del 1992, que fins ara s'ha sostingut com a referent legal en les decisions dels tribunals. Mississipí al·lega que no només defensa els drets del fetus, sinó també la salut de la mare. Argumenta que "el risc de mort com a conseqüència d'un avortament entre les setmanes 16 i 20 de gestació és 35 vegades més probable que a les vuit setmanes".
Conseqüències "explosives"
Segons l'opinió de la professora universitària Mary Ziegler, autora de diversos llibres sobre el dret a l'avortament als Estats Units, una decisió favorable a la llei de Mississipí seria "tan important com revertir el mateix Roe versus Wade". En una entrevista amb la cadena pública PBS va assegurar que les seves conseqüències "serien explosives". No significaria necessàriament el final del dret de l'avortament però sí pràcticament l'inici del buidatge del seu contingut. La decisió dels jutges arribarà probablement l'estiu del 2022, a les portes de les eleccions de mig mandat.
A l'horitzó s'entreveu un panorama cada vegada més semblant a l'anterior a l'any 1973: un mosaic de lleis en què els estats republicans prohibiran la majoria d'avortaments i els estats demòcrates quedaran com a reductes on estarà més protegit. En l'actualitat, als Estats Units hi ha almenys una clínica que practiqui la interrupció de l'embaràs en cada un dels estats. Si s'anul·la Roe versus Wade, seria il·legal a gairebé la meitat del país i, per a moltes dones, la clínica més pròxima quedaria a milers de quilòmetres. Inassumible logísticament i econòmicament per a moltes d'elles.