El llegat econòmic de Trump: qui s’ha cregut l’‘America great again’?
Quan la derrota de Trump en les eleccions americanes s’acaba de confirmar, val la pena pensar en el llegat del trumpisme econòmic i en els suports que pugui seguir tenint en el futur. Com va passar amb el Tea Party, la derrota de Trump no sembla que hagi de fer desaparèixer el suport que té en grans sectors de la població i del món econòmic. No oblidem que Trump, tot i perdre el vot popular, ha obtingut més vots que Obama. De fet, és molt probable que alguna de les obsessionstrumpistes, com ara les represàlies per la qüestió de l’espionatge industrial de la Xina, quedi en l’administració Biden.
El trumpisme econòmic ha tingut com a primera base el missatge de tornar als Estats Units la producció d’alguns sectors. L’obsessió pel dèficit comercial, la guerra comercial amb la Xina i la reforma o derogació d’acords comercials tot i que fossin beneficiosos, com el NAFTA, han tingut com a objectiu fonamental vendre a ulls de la població que es pretenia recuperar la producció de manufactures, tèxtil, cotxes i acer. L’eliminació progressiva de les restriccions mediambientals ha afavorit la producció de carbó i petroli, sense oblidar el sector immobiliari. El desmantellament de part de la regulació sobre el sector financer ajuda Wall Street i els bancs. En termes de població, la rebaixa d’impostos a les grans fortunes hauria de fer que els rics seguissin donant suport al trumpisme.
Així mateix, l’intent de recuperar producció de l’“ America first ”li dona suport entre els treballadors menys qualificats. Finalment, els seus atacs a la reforma sanitària i la seva retòrica dura amb les autocràcies llatinoamericanes donen al trumpismesuport entre alguns grups d’immigrants llatins que consideren els Estats Units la terra de les oportunitats.
Però per veure realment el suport econòmic del trumpisme és fonamental analitzar els donants de la seva cursa presidencial. Les principals indústries representades entre els donants de Trump han sigut els sectors del gas i el petroli, l’immobiliari i el financer. Això és evidentment congruent amb les accions de política econòmica adoptades per Trump en el seu mandat. No obstant això, la divisió entre el Wall Street trumpistai el Silicon Valley demòcrata no ha sigut tan clara com en l’anterior mandat presidencial. Sembla que, a més dels interessos econòmics, alguns banquers de Wall Street, que, per cert, ja no feien préstecs a les empreses de Trump, consideren que el seu estil fanfarró, la seva arrogància adolescent i la seva adoració per la mentida són massa repulsius per donar-li suport financer. Van apostar per un Senat republicà que controlés Biden i sembla que se sortiran amb la seva, vistes les espectaculars pujades de Wall Street durant una convulsa setmana de votació i recompte que, en teoria, hauria d’haver sigut molt negativa per als mercats financers.
Entre els suports del trumpisme cal diferenciar els grans donants i les petites aportacions. Els grans donants poden aportar quantitats il·limitades a través dels super-PAC, atès que hi ha un límit de 5.600 dòlars per a donacions individuals a la campanya oficial per cicle electoral. El super-PAC de Trump (American First Action) ha tingut donacions de més de 5.000 individus. Analitzant els donants de més d’un milió de dòlars veiem que, a més de rics, són del sector bancari (T. Mellon, 10 milions), energètic (K. Warren, 10 milions), construcció (G. Palmer, 6 milions) i finances (Schwarzman, conseller delegat del gegant financer Blackstone, 3 milions).
A més, Trump ha rebut 2,7 milions de petites donacions (Biden 4,9 milions). El donant de petites quantitats a Trump viu en codis postals de renda baixa (el 77% en zones amb una renda mitjana inferior als 100.000 dòlars), davant del de Biden (només el 54% viuen en zones amb una renda mitjana inferior als 100.000 dòlars). A més, el donant de Trump és majoritàriament de codis postals amb menys d’un 50% de graduats universitaris (en el cas de Biden és a l’inrevés). El trumpisme econòmic s’alimenta d’energia, immobles, bancs, mega-rics i persones amb pocs estudis.