Llavis vermells contra l’extrema dreta
Portugal vota en el pitjor moment de la pandèmia amb la por que els ultres siguin segona força
MadridPortugal va convertir-se en exemple la primavera passada per passar de puntetes la primera onada del coronavirus decretant un confinament sever tot i els pocs casos detectats. Però des de l’estiu ha passat a la llista negra de diferents estats europeus per un augment constant de contagis que ha eclosionat després de les festes de Nadal i ha provocat la situació més crítica que el país ha viscut fins ara per la pandèmia. Amb els centres sanitaris col·lapsats, a Lisboa s’han obert dos hospitals de campanya i a les portes de l’hospital central, el de Santa Maria, s’hi podien veure divendres llargues cues d’ambulàncies amb pacients crítics. El balanç de defuncions en un dia ja és pitjor que el d’Espanya l’abril passat, quan va assolir el punt més alt: 234 morts en un estat de 10 milions d’habitants, gairebé cinc vegades més petit que Espanya. Aquesta setmana s’ha convertit en el país del món amb més morts per milió d’habitants.
Enmig d’aquesta situació crítica, Portugal celebra avui unes eleccions presidencials amb la lupa posada en els resultats de l’extrema dreta i una abstenció que es preveu rècord per la pandèmia. No hi ha dubtes de qui serà el vencedor: l’actual president i candidat a la reelecció, el doctor Marcelo Rebelo de Sousa, va ser escollit el 2016 amb un 52% dels vots i és un dels polítics més ben valorats del país. Carismàtic per antonomàsia, ha elevat la figura del cap d’estat de Portugal -és una república semipresidencialista- a una quota d’atenció mediàtica inaudita. Tot i ser un exdirigent del PSD, el partit conservador, ha simpatitzat des del primer moment amb el primer ministre socialista, António Costa, i alguns dels membres del Partit Socialista han demanat el vot per ell.
Una abstenció rècord?
Una alta abstenció seria l’única pedra a la sabata que podria provocar que Rebelo de Sousa hagués d’enfrontar-se a una segona volta i no superés el 50% de suports en la votació d’avui. Els sondejos pronostiquen que en la segona posició s’hi situarà Ana Gomes, una exeurodiputada socialista que sempre ha fet costat a la repressió de l’independentisme català i molt crítica amb el rumb actual de Costa. Però li trepitja els talons el que ha sigut la gran sorpresa d’aquesta campanya: André Ventura, el candidat de Chega! [Prou!], el partit d’extrema dreta portuguès.
Ventura és l’únic diputat d’extrema dreta avui en dia al Parlament de Portugal i alhora es presenta com a candidat a les presidencials. El 8 de gener, a l’inici de la campanya, va rebre el suport a Lisboa de la líder del Front Nacional, Marine Le Pen. Amb un discurs de polarització, en què ha arribat a assegurar que aquesta campanya es vota entre “el bé i el mal”, ha disparat a discreció sobretot contra Gomes i la candidata del Bloc d’Esquerra, la també eurodiputada Marisa Matias.
Un punt d’inflexió va ser la setmana passada, quan va comparar Matias amb una nina per pintar-se els llavis de vermell. L’atac va traduir-se en una onada de solidaritat amb les candidates a les xarxes socials: polítics, intel·lectuals i ciutadans van impulsar l’etiqueta #VermelhoemBelém (l’actual residència de la presidència portuguesa) per donar suport a Matias, però sobretot per confrontar a les xarxes l’estratègia de Ventura.
El canvi de discurs de la dreta
Però tal com passa a Espanya, a Portugal ja no hi ha un cordó sanitari enfront de l’extrema dreta. El mateix Marcelo de Sousa ha evitat mullar-se sobre si impediria la formació d’un govern amb el suport de Chega!, que ha alimentat una revifalla del discurs racista i xenòfob l’últim any. El fet és que, tot i que inicialment el PSD va girar l’esquena a Chega!, els dos partits van negociar en secret a Lisboa la tardor passada el govern regional de les Açores, que tradicionalment havia sigut socialista. Des de llavors l’extrema dreta ja mana a Portugal, encara que sigui donant suport des de fora, com bé va començar passant a Espanya amb Andalusia i va continuar a Madrid i Múrcia.
Ara, i davant de l’escenari de les presidencials, Ventura compta amb sumar el “vot silenciós” dels ciutadans insatisfets i indignats amb la situació actual, sumat al fet que considera el coronavirus una conspiració xinesa, en la línia dels nous corrents populistes d’extrema dreta mundials -Chega! ha fet mítings sense mascareta-. “Sabíem que a Portugal hi havia una insatisfacció latent, que no tenia cabuda per trobar ressò i que amb Chega! ha començat a tenir-ne”, explica el politòleg Carlos Jalali de la Universitat d’Aveiro. L’historiador i cofundador del Bloc d’Esquerra Fernando Rosas és més contundent. En una entrevista fa uns mesos a la revista Catarsi, assenyalava que “a Portugal hi ha un racisme endèmic que afecta molts aspectes de la vida quotidiana de les persones afrodescendents”.
En una societat molt més mestissa que l’espanyola pel passat colonial recent -Portugal tenia colònies a Angola, Moçambic, Guinea Bissau, Cap Verd, São Tomé i Timor fins al 1975-, l’últim any s’han multiplicat els atacs racistes. Rosas alerta del risc que els partits de centredreta virin el discurs per intentar formar una aliança que sumi contra Costa. Aquest canvi podria començar avui si Ventura és la segona força. I Chega! compta que la pandèmia no frenarà els seus votants.