La llarga marxa dels paixtus
Els últims mesos ha tingut lloc al Pakistan una de les mobilitzacions pacífiques més multitudinàries de la seva història, però ha sigut silenciada pel govern d’Islamabad. Les protestes paixtus van començar fa quatre mesos arran de la mort de Naqeebul·lah Mehsud, un jove d’ètnia paixtu cosit a trets pels serveis de seguretat a la ciutat de Karatxi, una execució sumària com moltes altres en què la víctima sempre és un paixtu. Des de llavors, les manifestacions s’han succeït a les grans ciutats del país com Islamabad, Lahore i Karatxi.
Els paixtus del Pakistan són uns trenta milions, representen la minoria més nombrosa del país i tenen Peshawar com la seva capital històrica. La resta viuen a l’Afganistan. Defensors acèrrims de la seva llengua i tradicions, se senten víctimes de la brutal guerra que l’exèrcit pakistanès lliura contra els talibans des del 2001, que ha delmat les regions de majoria paixtu: la província de Khyber Pakhtunkhwa i les anomenades FATA (àrees tribals administrades federalment), a la frontera amb l’Afganistan. L’exèrcit pakistanès ha sigut acusat de cometre tota mena de crims contra la població local. Marginats i dominats pels panjabis de l’est, han patit des de la fundació del Pakistan, el 1947, dècades de marginació i arbitrarietat per part dels poders fàctics de l’estat.
L’estereotip del paixtu com un home violent i intransigent, àmpliament difós al país, no els ha ajudat gaire, i tampoc que la major part del moviment talibà estigui integrat per paixtus. Però sembla que aquest cop la gent del carrer ha dit prou.
Clams de justícia
Al gener el Moviment de Protecció dels Paixtus va organitzar la Llarga Marxa sobre Islamabad, formada per milers de persones que van confluir a la capital del país, on van dur a terme una gegantina manifestació per reclamar justícia, acabar amb la guerra bruta que l’exèrcit pakistanès desplega a les regions paixtus i exigir el retorn de desapareguts i dels presos polítics.
Un jove de 26 anys encapçala el moviment de protesta: Mansur Paixtun. El líder de la revolta paixtu afirma que el 95% dels paixtus són gent de pau i que la Llarga Marxa, com ja es coneix popularment la protesta, es basa en la no-violència. Els joves paixtus d’avui reivindiquen els orígens del moviment nacionalista paixtu de principis del segle XX, que va encapçalar un dels personatges més destacats de la història del seu poble: Batxa Khan.
Nascut a la vall de Peshawar, va ser un dels grans amics de Gandhi i ferm defensor de la lluita no-violenta per assolir la independència de l’Índia. Però quan la partició es va fer inevitable, Batxa Khan va defensar la creació del Paixtunistan, un estat independent que estaria format pels paixtus del Pakistan. Volia evitar com fos que la seva gent es quedés al Pakistan. Traït per britànics i indis, va dir: “Ens heu llançat als llops”. Fins al dia de la seva mort, l’any 1988, Batxa Khan va passar bona part de la seva vida a les terribles presons pakistaneses sota la sospita permanent de voler crear un estat independent paixtu.
La seva aposta centenària per la no-violència retorna ara amb força entre els joves paixtus, però les últimes setmanes bona part dels seus representants han sigut detinguts i acusats de sedició per les autoritats pakistaneses, i el seu líder, Mansur Paixtun, s’ha vist obligat a refugiar-se en la clandestinitat.
