La llarga ‘llista de la vergonya’ de la Unió Europea

Berlín“Mamadou Konate. Edat, 33 anys. Mali. Va morir a causa d’un incendi en un camp de refugiats a San Severo, Itàlia”. “Khalid Safi. Edat, 18 anys. Afganistan. Va morir per les ganivetades que va rebre en un carrer de Londres després de viure cinc anys sol com a refugiat menor d’edat a Calais, França”. “Safi Siyap. Edat, 12 mesos. Va morir durant una acció de rescat al mar Egeu quan navegava cap a l’illa de Lesbos, Grècia”.

Són només tres exemples dels milers de refugiats morts quan intentaven arribar a la UE o rebre l’estatus oficial de refugiat en territori comunitari, i que ha aconseguit documentar l’organització UNITED for Intercultural Action. Aquesta xarxa d’ONGs europees “contra el nacionalisme, el racisme, el feixisme i en suport dels immigrants, els refugiats i les minories” va començar a confeccionar la base de dades el 1992.

33.293: és el nombre exacte de morts o assassinats que ha pogut documentar fins ara UNITED. Els seus activistes s’han servit durant gairebé 25 anys de mitjans de comunicació, d’organitzacions humanitàries i de les agències de les Nacions Unides com a principals fonts. La xarxa europea, que denuncia que les restrictives polítiques migratòries de la UE són corresponsables de la situació, ha anomenat The List (la llista) la documentació sistemàtica d’aquest drama humà.

The List és una bufetada a la consciència col·lectiva de la Unió Europea, un seriós toc d’atenció a un projecte polític i econòmic que va rebre el premi Nobel de la pau el 2012 i que avui veu com milers de persones moren ofegades o de fred a les portes de les seves fronteres. Els estats membres de la UE van tancar la ruta dels Balcans i un “acord migratori” amb la Turquia d’Erdogan. Van ser les seves dues úniques respostes a l’anomenada “crisi dels refugiats”.

Geert Ates, director de UNITED, i l’artista turca Banu Cennetoğlu es van conèixer el 2001. Fins aquell moment, The List encara no havia guanyat l’atenció de mitjans, ciutadania ni polítics. Tots dos seuen avui en una sala del Teatre Max Gorki, al centre monumental de Berlín, on acaben de presentar la seva iniciativa. Des de fa dies, The List es pot llegir en grans pòsters distribuïts en 24 espais públics de la capital alemanya. L’impacte en l’opinió pública ha sigut gran. No en va, el país ha rebut més d’un milió de refugiats des del 2015.

El diari berlinès Der Tagesspiegel va decidir encartar la llista de la vergonya (com alguns ja l’han batejada) a tots els seus exemplars del 9 de novembre. El diari va voler denunciar així el drama que pateixen els refugiats en un dia tan marcat per a la història d’Alemanya: el 9 de novembre del 1918 va començar a caminar la curta i inestable República de Weimar; el 9 de novembre del 1938 va tenir lloc la nit dels vidres trencats, que va significar el començament de la persecució i l’intent d’aniquilació dels jueus europeus a mans del nacionalsocialisme, i el 9 de novembre del 1989 va caure el Mur de Berlín, també conegut com a Mur de la Vergonya, que va donar pas a la reunificació del país. Fa un quart de segle, encara eren els mateixos alemanys orientals els que creuaven com a refugiats la frontera entres les dues Alemanyes.

Quan Banu Cennetoğlu va conèixer l’acció de UNITED va començar a investigar fins a adonar-se de l’enorme potencial que oferia The List per intervenir l’espai públic. “No és art, és disseminació pública”, diu l’artista turca a l’ARA. L’objectiu és recordar a la ciutadania que el drama que il·lustra la llista passa ara mateix. “Mentre nosaltres parlem aquí, està morint gent”.

Però si The List no és art, ¿què és, doncs? “Si vols canviar el món, ho has de fer a escala local, no el canviaràs a les Nacions Unides, a Estrasburg o a Brussel·les”, diu Geert Ates, de UNITED. “ The List és una eina i una declaració política per cridar l’atenció sobre una realitat que no ens agrada i que no volem. Aquesta acció s’ha convertit amb el temps en moltes altres coses, com per exemple en una eina per a artistes o una font d’investigació per a periodistes que cerquen dades. Nosaltres volem difondre el missatge i demanar així a la política que és l’hora d’aturar aquesta situació”.

The List ja ha viatjat per mig món: els Estats Units, Suïssa, Turquia, Bulgària i Grècia són només alguns dels països on ha arribat la documentació. Al començament, Banu ocupava il·legalment espais públics projectant els noms dels refugiats morts al carrer o empaperant les parets de les ciutats que visitava. Fins que va decidir buscar fons de fundacions i institucions, i negociar amb els poders públics l’exposició de The List. Entrar en museus i galeries ha augmentat l’impacte de l’acció.

“Oblidar és la manera amb què les persones ens enfrontem habitualment a aquesta mena de coses”, reflexiona Banu Cennetoğlu. Per això, la llista hauria de ser una mena de recordatori incòmode per als ciutadans de la UE. Geert Ates, director de UNITED, vol que el seu activisme de dècades contribueixi a canviar la situació i la legislació europea.

Mentrestant, persones continuen morint a les fronteres de la UE. Agències de notícies informaven la setmana passada de l’aparició de tres cadàvers a la costa de l’illa grega de Lesbos. Tots tres eren menors d’edat.