Lituània repatria tots els seus diplomàtics de la Xina

El govern lituà argumenta que les tensions entre els dos països fan témer per la seguretat dels seus delegats

El president de Lituània, Gitanas Nausėda.
3 min

Lituània, un país de menys de tres milions d'habitants, protagonitza l'últim capítol del deteriorament de les relacions diplomàtiques entre la Xina i la Unió Europea. L'estat bàltic ha ordenat la retirada de tots els seus diplomàtics a Pequín, i ho ha justificat assegurant que patia per la seva seguretat. Al centre de les disputes, que van començar a l'estiu, hi ha l'illa de Taiwan, que la Xina reivindica com a territori propi i que és un dels temes de tensió habituals del gegant asiàtic amb els països occidentals davant de qualsevol gest que suggereixi que Taiwan és un país independent.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Les tensions van esclatar quan Lituània va permetre a Taiwan obrir una missió diplomàtica amb el nom d’Oficina de Representació de Taiwan a Lituània, la primera vegada que s’utilitza el nom de l’illa per a una de les seves delegacions a Europa (altres missions a Europa i als Estats Units fan servir el nom de la capital, Taipei, per evitar una referència pròpia a l’illa). A l'agost, la Xina va exigir a Lituània retirar el seu ambaixador a Pequín, alhora que va anunciar que retiraria el seu enviat a Vílnius, i a mitjans de novembre va rebaixar l'estatus diplomàtic de la delegació lituana a Pequín.

Segons ha explicat aquest dijous el ministre d'Exteriors lituà, Gabrielius Landsbergis, les autoritats xineses havien demanat als diplomàtics lituans que entreguessin les seves credencials, cosa que va elevar la preocupació del govern bàltic, que temia que aquest moviment suposés la pèrdua de la immunitat dels seus delegats a la Xina i posés en risc la seva seguretat.

El ministeri d'Afers Exteriors xinès ha assegurat que les preocupacions sobre la seguretat dels seus diplomàtics estan infundades. "Que els diplomàtics lituans destacats a la Xina estiguin preocupats per la seva seguretat o que s'hagi prohibit als empleats xinesos treballar per a ells és completament fals", ha dit el portaveu del ministeri, Wang Wenbin, en una roda de premsa. "Si la part lituana no s'enfronta a la realitat, si no reflexiona i corregeix els errors i defuig la seva pròpia responsabilitat, només desafiarà encara més les relacions bilaterals", ha afegit.

Sancions econòmiques

Lituània, que és membre de la Unió Europea i de l’OTAN, té el suport explícit dels Estats Units, que té la seva pròpia guerra diplomàtica i comercial amb la Xina. Aquest dijous, el govern bàltic ha afirmat que demanarà l'ajuda dels líders europeus davant la pressió de la Xina. "Volem que aquest conflicte quedi clar als nostres socis europeus i que les accions econòmiques siguin com més àmplies millor", ha dit Asta Skaisgiryte, assessor del president de Lituània, a la televisió pública del país.

Lituània fa mesos que alerta que les seves exportacions s'estan veient afectades per les coercions de la Xina i que les seves sol·licituds d'importació a aquest país estan sent rebutjades. Segons el Financial Times, després de l'obertura de l'ambaixada de facto de Taiwan, la Xina va imposar sancions econòmiques a Lituània. Va bloquejar totes les exportacions lituanes a la Xina eliminant el país de la llista de països de l'administració duanera. Lituània va tornar a formar part de la llista al cap d'uns dies, però els funcionaris nacionals i de la UE van dir que les exportacions es van mantenir bloquejades. A més, les empreses xineses han cancel·lat comandes de productes lituans i de proveïdors lituans, segons va dir la delegació de la UE a Pequín.

El 8 de desembre, l'alt representant comunitari per Afers Exteriors de la UE, Josep Borrell, i el vicepresident executiu de la Comissió Europea i titular de Comerç, Valdis Dombrovskis, van advertir la Xina que la UE està disposada a respondre davant de mesures de coerció econòmica contra qualsevol estat membre. Aquell mateix dia, la Comissió va proposar una nova eina legal per sancionar els països que intentin exercir pressió política a la Unió a través de coerció econòmica o comercial.

stats