Lituània registra un rècord d'entrades irregulars des de Bielorússia

Més de tres mil persones han creuat irregularment la frontera de Lituània des de Bielorússia aquest 2021, segons informa el Servei Estatal de Guàrdia de Fronteres (SBGS, en les sigles en lituà). Aquest dimarts la policia va detenir 171 persones, un nou rècord diari que ja suma un total de 3.027, de les quals 1.910 procedeixen de l'Iraq.

Durant el mes de juliol s'han detingut al llarg de la frontera 2.366 persones, mentre que un mes abans aquest nombre era de 473 i la xifra total de l'any 2020 va ser de 81. El nombre d'entrades irregulars s'ha incrementat abruptament en les últimes setmanes, fet del qual les autoritats lituanes responsabilitzen el règim bielorús d'Aleksandr Lukaixenko per dur a terme una "guerra híbrida" i promoure el flux irregular d'immigrants al seu territori.

A més, l'increment d'aquests dies coincideix amb l'aprovació de lleis d'emergència del Parlament lituà per accelerar la resolució de peticions d'asil i permetre retencions de fins a sis mesos per a qui arribés irregularment al país, així com la construcció d'una tanca fronterera com més aviat millor.

Mentrestant, els funcionaris de fronteres alerten que milers de persones poden estar concentrant-se prop de la frontera amb Bielorússia amb la intenció de creuar-la. "Sabem que a Grodno poden estar esperant ara un parell de milers de migrants", informava el vicecomandant de l'SBGS Vides Mačaitis al mitjà lituà Delfi.lt.

Les noves possibles onades de persones i la falta de recursos per allotjar-les ja han causat protestes i enfrontaments amb la policia durant aquesta setmana al sud-est de Lituània, prop de la frontera, on es projecta aixecar un campament d'acollida. Els manifestants van bloquejar la carretera amb un vehicle per barrar el pas als camions que transporten equips per a la construcció del campament argumentant la por a un possible efecte reclam per a nous migrants.

Persones com a "armes híbrides"

El govern lituà i diversos representants de la UE han atribuït el fenomen a una política contra Europa comandada pel dictador bielorús Lukaixenko, al qual acusen de fer ús de les persones migrants com a "armes híbrides" per pressionar la Unió Europea per les sancions imposades a Minsk.

El ministre d'Afers Exteriors lituà, Gabrielius Landsbergis, va revelar al mitjà alemany DW que Bielorússia feia servir refugiats de països devastats per la guerra com a "escuts humans" per forçar la Unió Europea a alleujar les sancions, i que el seu país té "proves concretes de guàrdies fronterers bielorussos que faciliten el viatge de grups de refugiats o fins i tot intenten dissimular les seves petjades a terra".

Per la seva banda, el president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, ha dit aquest divendres que les actuals sancions imposades al seu país per Occident no tenen precedents i amenacen amb deixar sense "pensions i salaris" els bielorussos. "Encara no ens havíem topat amb mesures restrictives d'aquesta envergadura, encara que tampoc ho estem dramatitzant", ha dit Lukaixenko, segons apunta l'agència estatal Belta.

Bielorússia, un pont entre l'Iraq i la Unió Europea

Tot i que la ruta de migració sobre Bielorússia no havia sigut tradicionalment popular, el tancament d'altres rutes ha provocat que cada vegada hi hagi més migrants que provin sort per aquesta via, i l'Iraq és un dels països d'origen que més ha incrementat el flux de viatgers.

Segons les autoritats lituanes, la majoria de les persones que intenten entrar al país utilitzen vols directes des de l'Iraq a la capital de Bielorússia, Minsk, i des d'allà es dirigeixen a Lituània per entrar a la UE. 

El govern iraquià s'ha pronunciat avui al respecte en un comunicat de la Conselleria de Seguretat Nacional, en què afirma que no pot impedir que els iraquians viatgin a Bielorússia, atès que el país "permet legalment als turistes iraquians entrar al seu territori". I afegeix que "alguns turistes iraquians són enganyats per bandes dedicades a la immigració il·legal", però aquests grups no poden ser raó "per evitar que tots els iraquians viatgin a Bielorússia, ja que seria una decisió il·legal".

A més dels controls fronterers, les persones que tracten de creuar pels passos irregulars s'enfronten al problema dels camps minats, on, tot i ser residuals, encara hi queden explosius actius de l'última guerra dels Balcans.