Lituània aconsella llençar els telèfons xinesos per evitar censura i espionatge

BarcelonaEl ministre de Defensa de Lituània, Margiris Abukevicius, ha recomanat a la població evitar comprar telèfons xinesos i ha aconsellat llençar-los en cas que ja en siguin consumidors després que un informe del govern lituà hagi identificat riscos de censura i espionatge en alguns dispositius. El Centre de Ciberseguretat del país bàltic, que ha investigat els mòbils 5G dels fabricants xinesos amb presència a Lituània, alerta especialment dels problemes de seguretat de Xiaomi i Huawei. En concret, assegura que el telèfon Mi 10T 5G de Xiaomi conté una tecnologia que permet censurar més de 400 termes sensibles per al règim de Xi Jinping, com ara “Tibet lliure”, “Llarga vida a la independència de Taiwan” i “Moviment democràtic”. Aquesta opció està desactivada a la regió de la Unió Europea, però l’organisme lituà alerta que pot ser reactivada de forma remota en qualsevol moment per restringir la llibertat d’expressió dels usuaris.

A més, l’informe assegura que aquest dispositiu de Xiaomi envia informació encriptada sobre l’ús del telèfon a un servidor de Singapur, cosa que pot permetre espiar les activitats de l’usuari i suposar un risc de filtració de dades personals. L’organisme lituà també ha trobat un defecte de seguretat en un telèfon de Huawei, el P40 5G, i ha avisat que pot ser vulnerable a ciberatacs. “La nostra recomanació és no comprar telèfons xinesos nous i llençar els que ja s’hagin comprat tan aviat com sigui possible”, ha dit el ministre de Defensa, mentre que el Centre de Ciberseguretat lituà ha fet èmfasi en la importància que tenen les conclusions de l’informe “no només per a Lituània, sinó per a tots els països que utilitzen equips Xiaomi”. De moment, no hi ha hagut cap reacció oficial des de Pequín.

Crisi diplomàtica

El que pot semblar un fet anecdòtic s’emmarca en una crisi diplomàtica entre Lituània i la Xina que va esclatar aquest estiu i que està vinculada a la independència de Taiwan. A mitjans d’agost, la Xina va exigir a Lituània retirar el seu ambaixador a Pequín, alhora que va anunciar que retiraria el seu enviat a Vílnius. La disputa va començar quan l’estat bàltic va permetre a l’illa asiàtica obrir una missió diplomàtica amb el nom d’Oficina de Representació de Taiwan a Lituània, la primera vegada que s’utilitza el nom de l’illa per a una de les seves delegacions a Europa. Altres missions de Taiwan, a Europa i als Estats Units, fan servir el nom de la capital, Taipei, per evitar una referència pròpia a l’illa, que la Xina reivindica com a territori propi i que és un dels temes de tensió habituals del gegant asiàtic amb els països occidentals i davant de qualsevol gest que suggereixi que l’illa és un país independent.

El ministeri d’Exteriors xinès va instar Vílnius a rectificar i prendre mesures per reparar el dany, a més de “no seguir avançant pel camí equivocat”. “També advertim a les autoritats de Taiwan que la independència és un carreró sense sortida i que qualsevol intent d'activitats separatistes en l'àmbit internacional està condemnat a fracassar", afegia el comunicat.

Suport dels Estats Units

Lituània, que és membre de la Unió Europea i de l’OTAN, ja ha rebut el suport explícit dels Estats Units, que té la seva pròpia guerra diplomàtica i comercial amb la Xina. El portaveu del departament d'Estat nord-americà, Ned Price, va condemnar el que va considerar una "coacció" de la Xina i va dir que tots els països haurien de ser lliures per determinar com gestionar les relacions amb Taiwan sense interferències. 

Les tensions entre Washington i Pequín també tenen conseqüències sobre les corporacions xineses de telecomunicacions, especialment Huawei. El 2019 l’administració Trump va incloure la marca a la llista negra comercial en considerar-la un perill per a la seguretat nacional, cosa que va obligar els proveïdors a sol·licitar una llicència especial per vendre-la i que ha suposat un cop dur a les vendes del fabricant. El govern Biden ja ha afirmat que, “si les coses no canvien”, pretén mantenir-la.