L'islam debat com trencar els tabús a la televisió
Primer van ser les sèries turques amb escenes de sexe i infidelitats, i ara la indústria dels culebrons àrabs ja s'atreveix a posar cara als deixebles de Mahoma. La controvèrsia dins l'islam està servida.
BARCELONA.La tardor del 2005 el diari danès Jyllands-Posten va trencar el tabú sobre la recreació i la difusió de la imatge de Mahoma. La decisió va sacsejar llavors l'islam, que s'ho va prendre com una provocació i una blasfèmia. Només set anys després, una cadena saudita s'ha atrevit a posar cara en una gran producció televisiva al millor amic del gran profeta de l'islamisme, Omar bin al-Khattab. El culebró Omar s'ha emès durant el Ramadà, el mes en què es consumeixen més sèries als països musulmans un cop acaba el dejuni, i ha enganxat més de sis milions de persones d'arreu del món, des dels Balcans fins a Indonèsia.
"Tant l'escenari com els diàlegs [d'aquesta producció] estan basats en referències històriques creïbles i han estat revisats per un equip de científics musulmans molt prestigiós". Amb aquesta apreciació comença la telenovel·la, que recrea la vida del califa Omar i el dia a dia a la Meca al segle VII dC. En la producció hi han col·laborat més de 299 especialistes, que han construït una reproducció de la ciutat sagrada per a l'islam en un escenari de més de 12.000 metres quadrats al Marroc. Però la seva emissió durant el mes sagrat del Ramadà no ha aconseguit només elogis.
La decisió de recrear la vida i, sobretot, la imatge del millor amic de Mahoma en una religió en què posar cara al seu principal profeta està més que penat ha suscitat tota mena de crítiques i amenaces. Mentre que tant els productors com els fans del culebró consideren que és un projecte clau per explicar a les masses la història i l'expansió de l'islam, els més crítics van iniciar ja al juliol una campanya mediàtica per aturar-ne les emissions. Però no han pogut amb la cadena per satèl·lit MBC, d'origen saudita i actualment establerta a Dubai, líder en la producció de telenovel·les al món àrab.
"Animo a invertir en aquest tipus de projectes, sempre que busquin la llibertat d'expressió per ajudar a crear consciència cultural i educar les masses sobre l'islam", explicava el xeic saudita Salman el-Auda, director del diari digital Islam Today i molt crític amb Ossama bin Laden, a la cadena MBC al juliol. "El món està canviant i hem de millorar la nostra interpretació de l'islam i tornar a portar prosperitat a la nostra regió, i tant el drama com l'art són els nostres millors aliats", afegia.
Condemna de l'ortodòxia
Responia a la condemna de la universitat cairota Al-Azhar, una de les escoles islàmiques més influents. El seu rectorat va condemnar el 2011 la representació de qualsevol dels companys de Mahoma, i ha prohibit, aquest estiu, veure Omar als musulmans. La decisió, però, no ha afectat la popularitat de la sèrie.
Controvèrsia a part, Omar s'ha erigit aquest estiu com una alternativa a les sèries turques, plenes de turbulentes històries d'amor, que han colonitzat des de fa cinc anys les cases de la majoria de musulmans d'arreu del món. "Per què prohibim l'enaltiment de les grans figures de l'islam i no el culebrons violents i obscens que s'emeten durant el Ramadà si realment ens preocupem per l'islam i el seu ensenyament?", afegia El-Auda.
El 2008 el món tancat de l'Aràbia Saudita va rebre un fort xoc cultural quan es va començar a emetre la sèrie turca Gümüs ( Noor en àrab), en què es mostraven tant infidelitats com escenes de sexe. Només el capítol final d'aquest culebró van seguir-lo 85 milions d'espectadors. "Hi ha gent que ha après a fer petons amb aquesta sèrie", explicava llavors Sengul Ozerkan, una crítica de televisió del país, al New York Times . "Pots imaginar-te l'impacte que han provocat al món àrab, i tot el que està per venir".
