Lisboa i Madrid: tan lluny i tan a prop

Portugal i Espanya es toquen, però alhora sembla que visquin d’esquena l’un de l’altre: el que passa a Lisboa no té, necessàriament, efecte a Madrid, ni a l’inrevés. Tanmateix, la Revolució dels Clavells del 1974 va tenir una gran influència en la gestió de la transició espanyola. En canvi, en les gestacions per formar governs als dos països de la península Ibèrica des del 2015 fins avui, sembla que la geringonça és incapaç de travessar la frontera.

A Portugal, com a Espanya, el costum era que governés la força més votada -o el Partit Socialista (PS, centreesquerra) o el Partit Socialdemòcrata (PSD, centredreta liberalconservador)- encara que fos en minoria. Juntament amb el Centre Democràtic i Social - Partit Popular (CDS-PP, conservador), garantien l’estabilitat i deixaven als marges del sistema el Partit Comunista Portuguès (PCP, encara marxista-leninista) i el Bloc d’Esquerra (BE, esquerra alternativa). A diferència d’Espanya, no hi ha cap partit amb interessos subestatals que pugui qüestionar la sobirania de l’Estat.

A Espanya l’eix esquerra-dreta es veu tallat per l’eix nacional, fet que afegeix una variable més a l’equació, ja de per si mateixa difícil, de posar d’acord els partits de tradició comunista amb els de tradició socialista. Tot i això, per què a Portugal les esquerres s’han entès i a Espanya sembla una missió impossible? A Portugal l’opció del sorpasso del PCP o del BE mai ha sigut real. El PCP manté un percentatge de vots gairebé invariable elecció rere elecció, mentre que el BE fluctua en funció de com els va als socialdemòcrates. En canvi, a Espanya hi va haver un moment en què aquest sorpasso semblava possible, com a mínim a les enquestes, i els incentius per no entendre’s eren més grans. A més, el PS no va intentar jugar a dues bandes després de les eleccions del 2015, com sí que farà en aquestes per intentar governar en solitari. L’objectiu del PS serà evitar que el BE entri al govern, malgrat que aquest partit ho voldria. El PCP, en canvi, optarà probablement per recuperar l’oposició dura davant la tebiesa del PS i ho aprofitarà per presentar-se com l’esquerra responsable i tradicional, que, segons ells, el BE no representa.

A Portugal tots els partits, però especialment els d’esquerra, mantenen un relat conjunt sobre què va significar la Revolució dels Clavells per al país, un moment històric que els votants van interpretar el 2015 de la mateixa manera i van empènyer, entonant el Grândola Vila Morena, l’himne de la Revolució, a les portes del Parlament, perquè socialistes, comunistes i bloquistes es posessin d’acord. Aquest relat conjunt no existeix a Espanya perquè Podem el va impugnar en el seu moment i, tot i que l’opció preferida de la ciutadania era un govern de coalició i evitar eleccions, ni socialistes ni podemites van saber veure el moment històric que tenien davant, ni el 2015 ni, de moment, el 2019.

Veurem com serà el govern a Portugal, però no hi ha dubte que, passi el que passi, el model portuguès està tan lluny d’Espanya com a prop d’aquí són les eleccions.