L'Iran surt al carrer

BarcelonaPer tercer dia consecutiu, milers d'iranians han desafiat aquest dissabte el règim i han tornat a omplir els carrers de les principals ciutats de l'Iran en les que ja són les manifestacions més multitudinàries des de l'anomenada Revolució Verda del 2009 contra el frau en la reelecció del president Mahmud Ahmadinejad.

L'origen de les protestes està en l'augment dels preus, que ha situat la inflació en el 8%, l'increment de casos de corrupció i el rol del país a la guerra contra l'Estat Islàmic a Síria i l'Iraq. Les manifestacions són una mostra més del descontentament de la població jove que al maig van confiar en un segon mandat del reformista moderat Hassan Rouhani i de la nova etapa que arrencava amb l'acord nuclear amb els Estats Units i les potències nuclears. Però l'esperança ha deixat pas a la desesperança i desil·lusió d'un sector ben preparat i format que no té oportunitats de millora, a causa de l'increment de la taxa d'atur.

Testimonis oculars van apuntar que la policia havia detingut joves que protestaven davant la Universitat de Teheran que entonaven càntics i crits amb el lema "Mort al dictador", en clara referència al líder suprem, l'aiatol·là Ali Khamenei. Cap font oficial va confirmar si hi va haver arrestos. Els agents van utilitzar gasos per dispersar la multitud, segons ha comprovat l'agència Efe.

El ministeri de l'Interior va insistir que les manifestacions no han estat autoritzades i, en aquest sentit, va recordar que la llei de delictes polítics aprovada el gener del 2016 castiga qualsevol protesta considerada "contrària a la gestió del país i de les institucions polítiques". Les advertències no van fer que la gent tornés a casa i la crítica i la denúncia per l'alt nivell de vida dels autòcrates clergues i polítics es van repetir no només als carrers sinó també a les xarxes socials.

Contra la política exterior

A Mashhad, la segona ciutat del país on dijous van arrencar les manifestacions antigovernamentals, centenars de joves van denunciar que el règim dels aiatol·làs centra més els esforços en la política internacional per mantenir el seu poder regional que no pas en la gestió del dia a dia dels iranians. En definitiva, els manifestants exigien al govern de posar fi al car finançament a grups com Hezbol·lah o Hamàs en la batalla per l'hegemonia de l'islam polític. A les xarxes va aparèixer un vídeo en què es cremava una pancarta amb la cara de Khamenei, la màxima institució política i religiosa del país i el que dicta les lleis i normes estrictes que regeixen la ciutadania.

El que va començar com una protesta per motius econòmico-polítics ha derivat en un desafiament al règim teocràtic. "Referèndum, referèndum, aquest és l'eslògan del poble", es va sentir ahir a l'Iran. El 1979 el malestar popular per la monarquia persa i les males condicions de vida de la població va desembocar en una revolució, que va acabar amb la destitució i l'exili del xa i la instauració d'una república islàmica presidida per l'aiatol·là Ruhollah Khomeini a través d'una consulta. El 98% del cens hi va donar suport.

Les que sí que estaven autoritzades són les manifestacions convocades a 1.200 ciutats i pobles del país per donar suport a l'executiu. Feia moltes setmanes que aquestes mobilitzacions estaven convocades per commemorar les manifestacions de la Revolució Verda. En aquest cas, les televisions i els mitjans estatals van mostrar amb detall les pancartes en suport a Khamenei. A la Universitat de Teheran, la policia va evitar que els dos blocs es trobessin, però en canvi no es van poder evitar moments de tensió.