L’Iran i Occident fan les paus
Teheran s’avé a posar la seva producció nuclear sota la tutela internacional a canvi d’aixecar les sancions en un acord històric que tanca una dècada de tensió
TeheranSemblava impossible, però finalment va passar. Després de gairebé dos anys de duríssimes negociacions, l’Iran i les potències occidentals van anunciar ahir un acord històric que posa fi a una dècada d’hostilitats pel programa nuclear persa. El pacte, que limitarà dràsticament l’activitat atòmica de la República Islàmica a canvi de l’aixecament de les sancions, té com a objectiu impedir que Teheran tingui capacitat per fabricar la bomba nuclear.
“Hem aconseguit un acord històric. Un acord en què tots hi guanyem. No és un acord perfecte, però és un bon acord que promourà la cooperació entre l’Iran i la comunitat internacional”, assegurava ahir a Viena el ministre d’Afers Estrangers iranià, Mohammad Javad Zarif, en una compareixença conjunta amb la responsable de la diplomàcia europea, Federica Mogherini.
Tot i que l’Iran sempre ha negat que vulgui construir la bomba nuclear, Occident ha desconfiat durant anys de les seves pretensions i ha acusat reiteradament Teheran d’impulsar d’amagat un programa atòmic amb finalitats militars que, tot i els esforços de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA) per desemmascarar-lo, mai ha pogut ser provat.
Així, mitja hora després de l’anunci fet a la capital austríaca, el president del govern iranià, Hassan Rohani, va comunicar l’acord a la nació en un solemne discurs televisat: “La resistència dels iranians ens ha permès arribar a la victòria. Durant anys, les falses acusacions sobre el nostre programa nuclear han promogut injustament la iranofòbia. Avui, els poders mundials reconeixen l’Iran com una potència nuclear i, en els propers mesos, les sancions il·legals i inhumanes imposades contra aquesta nació seran aixecades”. I recalcava: “L’acord servirà per trencar la paret de desconfiança entre l’Iran i Occident”.
Washington i Teheran van trencar relacions diplomàtiques fa 35 anys, arran de la crisi dels ostatges, quan un grup de revolucionaris iranians va retenir durant 444 dies 60 diplomàtics nord-americans a l’ambaixada dels EUA a Teheran. A partir d’ara, amb la signatura de l’acord, s’espera que els dos països acostin posicions cap a una millor cooperació en afers de gran rellevància com és la lluita contra el terrorisme jihadista al Pròxim Orient.
Contra la bomba atòmica
L’acord assolit ahir entre l’Iran i els països integrants del grup conegut com a G5+1 (els EUA, el Regne Unit, França, la Xina, Rússia i Alemanya) obligarà Teheran a reduir en dos terços el nombre actual de centrifugadores que enriqueixen l’urani, el material radioactiu amb el qual Occident temia que el règim dels aiatol·làs fabriqués armament nuclear. A més, l’Iran accepta retallar substancialment les seves reserves d’urani durant un període de vuit anys.
L’acord també resol un dels assumptes més complexos de les negociacions: l’accés controlat de l’AIEA a les instal·lacions militars del país. Finalment, aquestes inspeccions s’hauran de produir amb previ avís i podran ser rebutjades per Teheran si considera que posen en perill la seva seguretat.
El document preveu també la derogació de totes les sancions de manera gradual i definitiva, a mesura que Teheran demostri que assumeix els compromisos adoptats. No obstant, aquest aixecament no es produirà abans del primer semestre del 2016, després que l’AIEA emeti un informe definitiu sobre la naturalesa civil del programa nuclear persa.
Pel que fa a l’aixecament de l’embargament sobre el comerç d’armes, no es produirà immediatament, com reclamava Teheran, sinó que hauran de passar cinc anys, un termini que en el cas de la venda de míssils s’amplia fins a vuit anys.
Tot i que les primeres hores després de l’anunci oficial van ser de silenci i tranquil·litat, en consonància amb les hores de sol durant el mes sagrat del Ramadà, les celebracions a Teheran es van desfermar poc després de les deu del vespre. Els carrers d’alguns barris del nord de la ciutat van començar a omplir-se de gent, amb mobilitzacions de caràcter festiu similars a les del mes d’abril, quan el preacord assolit entre les potències i l’Iran va ser rebut amb una profunda alegria per la ciutadania.
Els iranians van celebrar, doncs, un acord que els hauria de reportar en poc temps una millora de la seva situació financera i un acostament a la resta del món. És de destacar com la televisió iraniana va retransmetre el discurs que va oferir el president dels EUA, Barack Obama, una emissió que va haver d’interrompre per oferir el discurs del president Rohani.
Cooperació contra l’EI
L’Iran espera que aquest pacte històric sigui l’inici d’una represa de les relacions entre Teheran i Occident i que permeti a les generacions més joves recuperar l’esperança en un futur millor. També a nivell regional, l’entesa tindrà un impacte important i podria portar l’Iran i els EUA a cooperar junts per fer front als terroristes de l’Estat Islàmic, que s’han establert en un ampli territori entre l’Iraq i Síria. Washington és conscient que sense la col·laboració de la República Islàmica la seguretat al Pròxim Orient no està garantida. Una convicció que desperta els recels d’Israel i de l’Aràbia Saudita, que temen que aquest acostament vagi en detriment de la seva hegemonia i el seus interessos en aquesta regió del planeta.