L’Iran viu el seu Cap d’Any amb l’esperança d’un canvi
Celebra aquesta festa mil·lenària confiant que l’aixecament de les sancions revitalitzarà l’economia
TeheranA les 8 hores i 12 segons d’ahir diumenge, l’Iran va celebrar el Nowruz, el Cap d’Any persa, una festivitat mil·lenària que coincideix amb el canvi d’estació i l’arribada de la primavera. Quan els que l’1 de gener vam celebrar l’entrada al 2016 ja ens hem oblidat dels desitjos i bons propòsits, la República Islàmica estrenava ahir l’any 1395 amb la sensació d’estar una mica més a prop de la resta del món.
El cert és que l’any nou persa és una data excepcional que els iranians celebren sense pensar ni en política ni en religió. És l’única festivitat rellevant pagana -per això és excepcional- que va sobreviure a la islamització de Pèrsia (segle VII) i a la Revolució Islàmica del 1979. Al seu calendari, l’Iran té nombroses festivitats, però totes vesteixen el país de dol i l’entristeixen, recordant la mort d’algun màrtir, imam o profeta. El Nowruz és la magnífica excepció que engalana els carrers de colors, de música i de faules heretades del zoroastrisme (religió de Pèrsia anterior a l’islam), que omplen de vida les llars de tot el país.
En aquesta ocasió, però, a ningú li passa per alt que, després de 36 anys, el país inicia un nou any havent firmat la pau amb Occident, gràcies a l’acord històric en matèria nuclear subscrit el 14 de juliol. Un pacte que ha suposat el restabliment de les relacions diplomàtiques entre l’Iran i els Estats Units després de dècades d’hostilitats. Ahir tant el president del país, Hassan Rouhani, com el líder suprem, l’aiatol·là Ali Khamenei, van pronunciar discursos dirigits a la nació amb un missatge polític contundent i carregat de significat.
L’any 1395 comença també amb l’estela de les últimes eleccions legislatives molt present. Els partits reformistes encara assaboreixen la victòria aconseguida a la circumscripció de Teheran, la més important del país, i que ha suposat l’expulsió de la cambra de molts diputats ultraconservadors. Són uns resultats que s’han interpretat com un suport tàcit a les polítiques aperturistes del president Rouhani.
Pendents de l’economia
Amb aquest rerefons, la població espera que el recent aixecament de les sancions contribueixi a millorar la situació econòmica, molt castigada no només per l’embargament internacional, sinó per polítiques governamentals errònies que han desincentivat la inversió privada, disparat l’atur i portat el país a l’estancament financer.
“Crèiem que sense sancions la millora econòmica es començaria a notar aviat, però encara avui els bancs iranians ni tan sols estan connectats al sistema Swift”, es queixava aquests dies una treballadora d’una entitat bancària al nord de Teheran. Recentment, un portaveu del ministeri d’Exteriors feia una crida als EUA i a Europa perquè accelerin la connexió dels seus bancs amb les sucursals perses, ja que això estimularà l’arribada d’empreses estrangeres al país. En aquest sentit, la diplomàcia persa no ha ocultat el gran malestar que ha generat al país la mesura aplicada per Washington d’exigir visat als estrangers que han visitat l’Iran en els últims cinc anys. Un requisit que ha frenat la visita a la República Islàmica de molts empresaris que no estan disposats a arriscar-se a no poder entrar després als EUA.
Al marge de totes les dificultats, per celebrar l’arribada del nou any les famílies es van reunir ahir amb àpats especials i amb els rituals obligats, consistents a col·locar sobre la taula set objectes que comencin amb la lletra essa, que normalment són una poma, un mirall, una espelma, aigua de roses, blat, ous pintats i peixos de colors. Tampoc hi va faltar un exemplar de l’Alcorà i un llibre de poemes de l’il·lustre Hafez.
