Límit de visitants, taxes i veto als creuers: una volta al món intentant regular l'excés de turisme
Les mesures no estan impulsades per la preocupació mediambiental sinó per un sentiment creixent de pèrdua dels espais públics
BarcelonaPer fer turisme a Buthan cal pagar una “taxa de sostenibilitat” de 100 dòlars diaris. Aquest petit país de l’Himàlaia –conegut perquè no mesura el seu PIB sinó el seu Índex de Felicitat Nacional Bruta– va imposar, després de la pandèmia, una taxa de 200 dòlars diaris als visitants per fomentar un "turisme d’alta qualitat i de baix volum”. L’any passat la va reduir a la meitat, probablement perquè s'havia passat de frenada, però continua sent la taxa turística més alta del món.
Cada cop més països opten per la taxa turística, una mesura pensada per sufragar part dels costos que genera aquesta mateixa pressió turística però que en molts casos també busca ser un element dissuasiu. La massificació turística comença a ser un problema greu en molts indrets. I, després del respir de la pandèmia, quan els espais buits van revifar de vida salvatge, s’ha fet encara molt més evident la necessitat de regular un sector cada cop més insostenible. Algunes ciutats o espais han optat per limitar directament el nombre de visitants, des del Louvre de París –que ha instaurat el límit de 30.000 visitants diaris– al temple Angkor Wat de Cambodja, passant per Atenes o Kyoto.
Però el que empeny cada cop més administracions a prendre mesures per limitar el turisme no és pas la preocupació mediambiental. “És el sentiment creixent de les poblacions locals que estan perdent la seva ciutat, que les botigues de records o de pancakes estan substituint les fleques de tota la vida i que el seu estil de vida s’està perdent”, explica Ko Koens, professor de nou turisme urbà a la Universitat Inholland de Ciència Aplicada dels Països Baixos. L’analista alerta, però, que cal fugir de la dicotomia entre locals i turistes, no només perquè genera sentiments molt negatius antituristes, sinó perquè “no és real”. I no només perquè molts d’aquests habitants locals són també turistes que viatgen a l’estranger. “Cada cop hi ha més gent que fa de turista dins de la seva pròpia ciutat. Hi ha una lluita per l’espai públic, que sovint és amb els turistes però que també pot ser amb altres locals”. Per a Koens, “no es tracta de gestionar el turisme, sinó de gestionar comportaments en l’espai públic que no són acceptables, els faci qui els faci”.
Amb tot, admet que regular això a la pràctica és molt complex. L’expert és partidari, de fet, de fixar límits fins i tot al nombre de passatgers o vols dels aeroports, una mesura que reconeix que és “políticament impossible”. També Elizabeth Becker, autora de Overbooked: the exploding business of travel and tourism, és partidària de limitar els vols i passatgers dels aeroports en ciutats que pateixen sobreturisme. També creu que cal limitar o prohibir els creuers en alguns ports, com ha fet Amsterdam.
“El principi rector hauria de ser que tot el que faci el turisme hauria de revertir en la població local, però a la pràctica si mires on van tots els diners que genera el sector no és pas així”, diu aquesta periodista i premi Pulitzer del 2002. Això en el sector dels creuers és molt clar: tots els passatgers mengen i dormen al vaixell i els diners que deixen a la ciutat, on desembarquen en massa, són molt pocs, diu l’analista. En el seu llibre, Becker analitza la indústria turística global, “un lobi molt poderós” que és qui guanya els diners –i no la població local–, diu. Com a exemple de bona gestió, Becker destaca les polítiques de l’exalcaldessa Ada Colau a Barcelona, que “va intentar posar límits al turisme i regular empreses com Airbnb, però això va fer enfadar molta gent”.
1.300 milions de turistes
Per als dos experts, de fet, va ser justament la irrupció d’Airbnb i de plataformes similars a internet, que multipliquen l’oferta i faciliten l’accés a qualsevol destí turístic, la que va impulsar la massificació turística actual. Sobretot per la falta de regulació en els anys inicials. S’hi afegeix ara l’impacte de les xarxes socials, on tothom exhibeix el seu últim viatge, cosa que “estimula els altres a anar-hi”, diu Koens.
Aquest 2024 s’espera que el món recuperi les xifres de turisme global prepandèmia. Tot i que Europa ja hi va arribar, la mitjana global encara estava el 2023 en el 88% dels nivells prepandèmia, segons l’Organització Mundial del Turisme de l’ONU (UNWTO). En total, l’any passat hi va haver 1.286 milions de turistes internacionals. I el 95% d’ells –segons l’ONU– van visitar el 5% de les terres emergides del planeta. Ara bé, bona part d’aquest 5% està prenent mesures perquè l’excés d'admiradors no l’engoleixi.
L’Acròpolis posa límits
Des del setembre passat, l’Acròpolis d’Atenes ja no deixa entrar més de 20.000 visitants al dia. L’èxit d’aquesta joia de la Grècia clàssica, amb temples, com el Partenó, que daten del segle V aC, estava posant en perill el patrimoni arqueològic. Les visites havien pujat fins als 23.000 turistes diaris, i la ministra de Cultura de Grècia, Lina Mendoni, va argumentar que era “crucial trobar un equilibri perquè l’excés de turisme no faci malbé els monuments”. A més de la preocupació pel patrimoni, la massificació també estava convertint en incòmoda i feixuga l’experiència per als mateixos visitants. Per això, des del setembre passat, hi ha un màxim d’entrades disponibles per cada franja horària. Una mesura que s’estudia ara per a altres monuments de tot Grècia.
L’excés de turisme és un problema arreu del país i resulta contraproduent per al mateix sector. Alguns creuers han deixat de fer parada a Santorini per l’excessiva congestió de gent, i algunes guies turístiques, com Fodor aquest 2024, recomanen directament no visitar Grècia per l’excés de turistes.
França i l'exemple de Burdeus
Amb 77,5 milions de viatgers anuals, França és el primer destí turístic del món, segons l’UNWTO. Per lluitar contra el “sobreturisme”, el govern francès va presentar el juny del 2023 una estratègia de gestió del turisme que no parla de límits o taxes, sinó que inclou mesures com la creació d’observatoris per als principals llocs turístics per mesurar els fluxos i fer campanyes que sensibilitzin els turistes i els influencers, en un intent d’adaptar aquests fluxos a un calendari esglaonat. Alguns espais, com l’illa Bréhat o alguns indrets de Còrsega, sí que han fixat límits diaris de visitants per motius mediambientals. Cal veure encara com funcionarà el pla nacional francès, però hi ha precedents esperançadors: l’experta en sobreturisme Elizabeth Becker destaca l’exemple de Burdeus com a bona gestió turística. La ciutat, diu, ha posat en marxa una “curosa planificació turística” al centre “del seu costós canvi d’imatge i del seu futur”. “I ha guanyat l’aposta”: ha duplicat el flux turístic alhora que ha vist com queia l’atur juvenil i com es convertia en una de les ciutats més puixants i més verdes del país.
Amsterdam, la taxa més alta d'Europa
Els creuers ja no poden atracar a Amsterdam, una de les ciutats del món que més seriosament s’està prenent la lluita contra la massificació turística. El juliol de l’any passat va prohibir els creuers, poc després de posar en marxa també una campanya publicitària per als turistes britànics: “No vingueu”. Allò va fer baixar un 22% les arribades d’aquest col·lectiu, segons mitjans britànics. També ha imposat mesures per controlar les multituds al barri vermell, normes més estrictes per al consum de marihuana i, tot just fa uns dies, ha prohibit la construcció de nous hotels a la ciutat. Alhora, Amsterdam ja té la taxa turística més alta d’Europa: aquest 2024 es cobrarà un 12,5% del preu diari de l’allotjament, cosa que pot voler dir de 15 a 21 euros més per nit.
L’alcaldia de la capital neerlandesa s’ha compromès amb fer tot el possible per limitar el nombre de turistes a 20 milions anuals (s’havia arribat als 23 milions). El compromís respon a una crida de la societat civil que després de la pandèmia va aconseguir 23.000 signatures, no suficients per forçar un referèndum però sí perquè l’ajuntament la tingués en compte. “El sentiment contra els turistes i els disturbis que generen és molt fort”, explica Koens. L’acadèmic va participar en una enquesta a diverses ciutats europees i totes escollien “el turisme regeneratiu” excepte Amsterdam, que preferia “el decreixement del turisme”. Una aposta constant per la prohibició que resulta irònica. Tal com apunta Koens, l’esforç per preservar l’essència de la ciutat de la distorsió del turisme està fent, precisament, que Amsterdam “perdi l’atmosfera de llibertat” que l’havia caracteritzat sempre.
Kyoto es tanca
El Japó també ha decidit aquest 2024 prendre mesures per lluitar contra la massificació turística que amenaça alguns dels seus indrets més icònics. A la històrica ciutat de Kyoto ara ja no es permet l’entrada de turistes en alguns dels carrers del districte de Gion, famós per l’actuació de geishes i per les cases de te. La mesura es va prendre, en aquest cas, a causa dels comportaments inapropiats de molts turistes estrangers, que havien arribat a assetjar les geishes, segons el Japan Times. Alhora, alguns museus de Tòquio han fixat un màxim d’entrades diàries, ja que els seus preus assequibles tensionen al màxim la seva capacitat. També s’han imposat restriccions i taxes turístiques per fer determinats trajectes del mont Fuji, en aquest cas per principalment motius mediambientals, però també per protegir la seguretat dels mateixos excursionistes. L’estratègia del govern japonès per gestionar el turisme també passa per crear busos alternatius per als visitants i descongestionar així les rutes locals, que es veien saturades.
Venècia, la primera ciutat que cobra entrada
Molts venecians es van revoltar dijous passat, el dia que es van començar a cobrar 5 euros per entrar a Venècia, perquè ho veien insuficient. Els visitants que hi vagin a passar el dia i no s’allotgin a la ciutat ara hauran de reservar l’entrada i pagar 5 euros. Però només en els dies de màxima afluència. Algunes organitzacions critiquen la mesura perquè diuen que converteix la ciutat en un parc temàtic. D'altres demanen encara molt més per reduir una massificació que posa en perill el patrimoni de la gran llacuna, sotmesa també als embats de la crisi climàtica i la pujada del nivell del mar. El professor de Universitat Inholland de Ciències Aplicades Ko Koens, però, creu que no servirà de gaire. “Si es posés un límit al nombre de tiquets que es ven –cosa que l’alcalde ja ha deixat clar que no farà– serviria d’alguna cosa, o si el preu fos molt més alt, però 5 euros és un preu que no farà que els turistes deixin d’anar-hi”, opina. El desembre passat sí que es va fixar un màxim de 25 turistes per grup i la prohibició d’altaveus, que començarà a aplicar-se aquest juny.
Palau i Hawaii, l'intent de turisme sostenible
Alguns dels paradisos naturals més preuats del món tenen el turisme com a principal font d’ingressos, i això fa molt difícil que hi puguin posar límits. Per això estan provant altres estratègies. Des del 2017, la petita República de Palau, a Oceania –que té uns 18.000 habitants i que va rebre 90.000 turistes l’any abans de la pandèmia–, va fer firmar a tots els visitants un compromís amb el turisme responsable i sostenible, el Palau Pledge. I després del confinament ha posat en marxa una iniciativa pionera: una aplicació que dona punts als turistes en funció de com tractin la natura i la cultura de l’illa per desbloquejar experiències normalment reservades als habitants de l’illa. Hawaii –que té poc més d’un milió d’habitants i que rep al voltant de 10 milions de turistes a l’any– sí que ha tancat alguns punts als visitants, com el Waipio Valley, però també està intentant apostar pel turisme sostenible, amb activitats que impliquen els turistes en la preservació del medi ambient, com la neteja de platges.