Els líders de la UE descarten una entrada exprés d'Ucraïna al club europeu

Brussel·les"¿Podem obrir un procés d'adhesió amb un país en guerra? No ho crec". Amb aquesta sinceritat ha tancat la qüestió el president francès, Emmanuel Macron, amfitrió i veu cantant de la cimera informal de líders europeus que té lloc a Versalles. Sobre la taula, una complexa agenda de reptes gegantins davant un atac de Rússia a Ucraïna que Macron veu amb "pessimisme". Un dels reptes més immediats, la resposta política a les crides urgents del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, perquè la UE permeti al seu país entrar de manera accelerada al club, una petició a la qual també es van sumar Geòrgia i Moldàvia.

De manera general, la cimera aborda el reforç geopolític d'una UE que ja amb la pandèmia havia anat guanyant consciència de la necessitat de ser més autònoma i sobirana. Hi ha cohesió sobre aquesta idea base, la UE se sap en un moment "històric" en què vol repensar-se començant per una major despesa en defensa, però continua sent un conglomerat de vint-i-set veus que es manifesten amb intensitats diferents davant aquest conflicte.

La demanda d'Ucraïna d'entrar a la UE n'és un exemple. L'ampliació del club és una qüestió complicada perquè hi ha països que creuen que l'últim procés d'ampliació va ser massa ràpid i que encara hi ha problemes interns per resoldre abans d'obrir les portes a nous membres. Tot i això, davant una ciutadania que resisteix una invasió militar, el missatge que s'enviï des de Brussel·les, i aquesta setmana des de Versalles, té un component fins i tot emocional difícil de gestionar. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va elevar les expectatives quan va assegurar que Ucraïna forma part de la "família europea" i que "els volem dins". Des d'aleshores, ha hagut d'anar suavitzant el llenguatge. "Volem una Ucraïna lliure i democràtica amb la qual compartim un destí comú", ha dit aquest divendres a l'arribar a la cimera.

"No existeix un procés exprés d'adhesió. Hem donat armes i hem activat sancions duríssimes contra Rússia. Hem de fer més encara, però ens hem de centrar en el que podem fer avui i demà, l'adhesió és a llarg termini", ha dit el primer ministre neerlandès, Mark Rutte. També el president espanyol, Pedro Sánchez, s'ha manifestat en la mateixa línia, però com bé ha expressat el seu homòleg luxemburguès, Xavier Bettel, el que està fent la UE és buscar una "fórmula creativa" per no desmoralitzar els ucraïnesos ni Zelenski i oferir una "perspectiva europea" a un país que resisteix una invasió. Fonts diplomàtiques parlaven d'incloure el país en programes comunitaris com l'Erasmus + o altres programes europeus, per exemple.

Per això, pactar aquest punt de la declaració de Versalles va ser el més complex de la primera jornada de cimera, que va cloure passades les dues de la matinada d'aquest dijous. El Consell Europeu, diu el text, ha actuat "amb rapidesa i convidat la Comissió a emetre la seva opinió sobre la sol·licitud d'adhesió d'Ucraïna. Pendent d'aquesta opinió, enfortirem els nostres lligams i aprofundirem en la nostra associació per donar suport a Ucraïna en perseguir el seu camí europeu. Ucraïna pertany a la nostra família europea". Els líders reprenen la cimera aquest divendres a les 10 del matí.

Discrepàncies sobre l'embargament energètic

L'altre gran debat és la intensitat del càstig a Rússia. La UE ha aprovat sancions sense precedents que ja pesen en l'economia russa, però que no han aturat Putin. Per això, no només és Zelenski qui demana anar més enllà i deixar de comprar petroli i gas a Rússia, sinó que també ho fan els països europeus més pròxims geogràficament a Ucraïna, com ara Letònia. El primer ministre, Krisjanis Karins, es preguntava "¿si no és ara, quan?" respecte a la necessitat d'excloure tots els bancs russos i bielorussos del Swift però també d'aturar en sec les compres de gas i petroli de Rússia. Brussel·les va presentar aquesta setmana una proposta per reduir en dos terços la dependència del gas rus aquest any, però per a Karins no és suficient.

Tot i això, veus tan potents com la del canceller alemany, Olaf Scholz, són especialment escèptiques. Scholz ha recordat que les sancions aprovades des de la UE s'han dut a terme intentant que tinguin el menor impacte possible sobre la ciutadania europea, i ha assegurat que anar més enllà posaria en perill "la pau social" a Alemanya. Tampoc Hongria, que depèn gairebé totalment dels combustibles fòssils russos, està disposada a acceptar un embargament, ha dit el seu primer ministre, Viktor Orbán.

De fet, les sancions ja s'han començat a notar amb una escalada dramàtica dels preus de la llum que països com Espanya, Itàlia o França han portat també a la cimera, però no hi haurà decisions concretes fins a les pròximes setmanes. París, Roma i Madrid també estan alineats, com ha dit el primer ministre italià, Mario Draghi, a l'hora de debatre la possibilitat de fer una nova emissió de deute europeu per finançar una major inversió en defensa i les conseqüències econòmiques de la crisi energètica. Tot i això, el nord d'Europa, que sí que està compromès a dedicar més percentatge del seu PIB a la despesa militar i defensiva, no es mostra gens disposat a endeutar-se més en bloc perquè altres països puguin fer-ho.