Els líders de la revolució egípcia lamenten el seu fracàs
THE NEW YORK TIMES / EL CAIREVan derrocar un faraó però ara el petit cercle de liberals, gent d'esquerres i islamistes que van orquestrar la revolució a Egipte, s'adonen que han fracassat a l'hora de tallar les arrels de la xarxa de poder que Hosni Mubàrak va alimentar durant gairebé tres dècades.
"El sistema era una màquina tapada i la vam descobrir", diu Islam Lofty, un antic membre dels Germans Musulmans que havia predit que si decapitaven l'estat cauria la resta del cos. Però les arrels del poder eren "molt més profundes i fosques" del que imaginaven, assegura.
Fins i tot abans que dijous el Tribunal Constitucional egipci dissolgués el Parlament i que la junta militar tornés a imposar la llei marcial, l'equip de joves entregats que van liderar la revolta l'any passat ja havien quedat fora de la cursa presidencial per deixar lloc a l'últim primer ministre de Mubàrak, Ahmed Xafik, i a Mohamed el-Mursi, dels Germans Musulmans, el grup islamista reprimit pel dictador.
Alguns reconeixen que la fama els havia superat i que l'atenció que els havien prestat els mitjans de comunicació mundials els havia distret de l'objectiu de construir un moviment que resistís amb força tant davant els Germans Musulmans com davant l'antic règim.
"Érem l'espurna que encenia el món", diu Ahmed Maher, líder del moviment revolucionari juvenil 6 d'Abril. "Però quan ja teníem un gran suport popular, quan estàvem llestos per formar govern, ens van rebutjar a les urnes".
"Si hi penses, els revolucionaris mai han estat al poder, quina revolució és, aquesta?", pregunta Sally Moore, una egípcia-irlandesa d'esquerres que liderava el moviment per boicotejar les eleccions.
Molts dels líders joves diuen que tenien por de donar la imatge que només pensaven a arribar al poder. Alguns asseguren que estaven intoxicats per la victòria sobre Mubàrak. "Només volíem ser feliços", afirma Asmaa Mahfuz, una altra revolucionària.
Activistes com ella van convertir-se en celebritats de la nit al dia, diu Mahfuz, i n'hi ha que van creure que aparèixer a la televisió difondria les seves idees i mobilitzaria els votants. "No vam entendre que els mitjans no són una alternativa a sortir al carrer".
Altres joves també admeten que van pecar d'ingenus quan l'hereu de Mubàrak va decidir concórrer a les eleccions perquè es van pensar que el seu retorn mobilitzaria la gent.
La manipulació dels militars
Tots ells diuen que els líders militars van manipular-los. "Vam ser enganyats", recorda Maher. "Ens vam reunir amb el Consell Suprem de les Forces Armades el 14 de febrer i eren encantadors. Somreien, ens prometien moltes coses i deien que érem els seus fills, i que havíem fet el que ells esperaven feia molts anys". La resta només van ser més somriures i promeses vagues.
