Els líders mundials deixen Cuba sola en els funerals de Castro

L’havanaUns funerals descafeïnats, amb pocs líders mundials de primera fila per dir l’adéu a Fidel Castro. L’altra cara de la moneda dels grans comiats que han rebut recentment, per exemple, símbols com l’israelià Shimon Peres. És l’estampa que queda de la cerimònia que s’ha celebrat aquesta matinada a l’Havana i que evidencia l’aïllament de la diplomàcia cubana: la majoria de països han optat per enviar-hi càrrecs de segona fila. Només els dirigents bolivarians, i alguns més de l’Amèrica Llatina, han fet acte de presència en bloc en l’acte organitzat pel govern. La resta, amb comptagotes, exceptuant l’assistència de dirigents africans: el president sud-africà, Jacob Zuma, i els dictadors Robert Mugabe, de Zimbàbue, i Teodoro Obiang, de Guinea Equatorial. El continent va tenir una relació pròxima amb Castro, especialment durant la descolonització.

El president cubà, Raül Castro, ha estat l'últim a intervenir en un discurs ple de referències històriques per homenatjar el seu germà, mort divendres als 90 anys. Ha repassat la presa de l'Havana, la reforma agrària, la mort del Che Guevara o el dramàtic "período especial".

"Davant les agressions de l'Organització d'Estats Americans, Fidel va proclamar que darrere la pàtria, darrera la bandera lliure, darrera de la revolució redemptora hi ha un poble digne disposat a defensar la seva independència i el destí comú de l'Amèrica Llatina alliberada", ha dit Raül, que va rebre el poder de mans del seu germà fa deu anys, afectat d'una malaltia.

Ni el desgel amb els Estats Units, celebrat en el seu moment per la major part de la comunitat internacional, ha provocat la mobilització dels presidents i primers ministres mundials. Obama ha enviat als funerals un assessor i l’ambaixador a Cuba. I cap dels hereus del comunisme que Castro somniava eren a l’acte: ni Vladímir Putin ni Xi Jinping.

Fins i tot hi faltava el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, que va ser baixa d’última hora per les fortes crítiques que va rebre per lloar Castro, “amic íntim” del seu pare. Sí que hi era, en canvi, el rei emèrit Joan Carles I, que encapçalava la delegació espanyola i que va coincidir a l’Havana amb la diputada de la CUP Anna Gabriel.

Després de Fidel

El perfil baix dels funerals del Comandante era el complement perfecte per a una ciutat, l’Havana, que des de dissabte es manté en pausa: els carrers mig buits, poc moviment i visites espontànies al Memorial José Martí de la Plaza de la Revolución. Enmig de la calma, el petit sector privat de Cuba -integrat principalment per restaurants, cafeteries i taxistes- espera, amb resignació, que acabin els nou dies de dol per recuperar la clientela.

La totalitat de cuentapropistas -els emprenedros cubans- són comprensius amb la situació i permeten, i fins i tot animen, als seus empleats que abandonin el lloc de treball per homenatjar el Comandante. “Són molts anys”, assegura el Leo, que dirigeix una petita botiga de reparacions de mòbils i que aprofita aquests dies per pintar i canviar els mobles ara que hi entra menys gent.

No donen importància a la poca afluència d’aquests dies perquè confien que la mort de Fidel permeti a Raúl Castro aprofundir en l’obertura econòmica que promou d’ençà que és al capdavant del país, ara fa 10 anys. “Jo crec que les coses canviaran força. Raúl obrirà un nou panorama”, diu el Leo, que espera que l’accés a internet des de l’illa millori i que no s’endarrereixi més. “Ens estem quedant enrere. Volem saber el que passa a la resta del món”, remarca l’empresari, que veu Raúl molt més interessat en aquest tipus de qüestions que el seu germà.

Escèptics amb els canvis

“L’un era el símbol, la gran figura del segle XX; l’altre ens ha ajudat a obrir-nos”, explica el Leo, a qui gairebé li dol reconèixer que Fidel no en sabia gaire, d’economia.

Des de l’inici del dol, costa trobar opinions que escapin dels comentaris automatitzats que s’emeten, intensament, a la ràdio i la televisió. Tots, per lloar la figura de l’expresident. “No intenten convèncer la gent amb la propaganda, sinó enviar un missatge als cubans: no és un bon moment per sortir de la ratlla”, comenta l’empleat d’una parada del barri de Miramar. Hi ha un company seu, però, que no comparteix l’opinió i pensa que veure els reportatges sobre què ha fet Castro fa que la gent prengui consciència de les coses i senti respecte.

Alguns cubans com l’Adrián, que regenta una pizzeria des de fa uns anys, creuen que la mort de Fidel no portarà cap canvi. “Ja s’han anat produint des de fa anys. Això seguirà igual”, diu. Per a ell, el que més necessita l’illa és abandonar la idea que es pot viure exclusivament de l’estat. “Ara vindrà més turisme, hi haurà més activitat i tot evolucionarà”.

També hi ha escepticisme entre els petits empresaris. La Raquel, que té un saló de bellesa, està convençuda que no hi haurà cap canvi al país que no desitgi el règim: “L’oposició està desarticulada. No hi ha manera efectiva de reclamar els teus drets. Aquest país és propietat dels militars. Ho tenen tot controlat. Nosaltres vam sorgir perquè ens necessitaven”, comenta amb un barreja de resignació i ràbia continguda.

El sector privat cubà està tan acostumat a tenir l’estat en contra que no n’espera gaire i pensa, sobretot, a adaptar-se a les circumstàncies. Unes circumstàncies ara més imprevisibles.