Líders de tot el món demanen en una carta al G-20 una resposta global a la pandèmia

BarcelonaExpresidents i ex primers ministres de 70 països i personalitats rellevants de l'àmbit de l'economia i les relacions internacionals han demanat aquest dimarts en una carta dirigida al G-20 i publicada per diversos mitjans una resposta global a la pandèmia del coronavirus i la "crisi sanitària econòmica" que en deriva. Així, urgeixen el G-20 a aprovar un finançament col·lectiu i a iniciar accions coordinades urgents per fer front a la malaltia.

"L'emergència econòmica no es podrà resoldre fins que s'hagi resolt la sanitària", expressen en la carta, i aquesta crisi "no acabarà només vencent la malaltia en un país, sinó garantint la recuperació del covid-19 a tots els països".

Per això, reclamen l'aprovació immediata d'un fons d'emergència sanitària de 8.000 milions de dòlars per prevenir una segona onada de la pandèmia. Per tant, aquests diners es destinarien bàsicament a l'obtenció d'una vacuna contra el coronavirus i a a investigació del tractament de la malaltia. Una partida important d'aquest fons s'ha de destinar, al seu entendre, a l'Organització Mundial de la Salut (OMS) perquè pugui treballar en una estratègia conjunta. Entre altres coses, defensen que cal "ajudar l'OMS a coordinar la producció i adquisició mundial de subministraments mèdics com tests, equips de protecció individual i tecnologia de comunicacions" en lloc que "cada país competeixi per una part de les reserves existents, amb el risc d'un ràpid augment de preus".

Pel que fa a les mesures econòmiques, els signants de la carta plantegen que es coordinin "millor" les "iniciatives fiscals, monetàries, de bancs centrals i antiproteccionistes". "Els ambiciosos estímuls fiscals d'alguns països seran més eficaços si els acompanyen la resta de països en situació d'implantar-los", diuen a l'escrit, en què demanen que es doni accés de canvi de divises a un grup més ampli de bancs centrals i que es facin servir aquests recursos per oferir ajuda financera d'emergència als països emergents i en desenvolupament.

A part dels recursos que el Fons Monetari Internacional pot aportar ara mateix (ha dit que té una capacitat de préstec d'1,2 bilions de dòlars i que pot assignar immediatament uns 600.000 milions de dòlars) i una "assignació addicional" de prop de 500.000 milions fins a un bilió en forma de drets especials de gir (DEG), els diferents exlíders mundials animen "els membres de l'FMI a permetre que s'excedeixin els límits de la quota de préstec als països més necessitats".

A més, reclamen ajuda per els països més pobres, on asseguren que es podrien produir 1,2 milions de morts si no s'hi actua. Per això demanen 35.000 milions de dòlars addicionals per donar suport als estats amb sistemes sanitaris més dèbils i una població més exposada als riscos de contreure la malaltia. D'altra banda, també aposten perquè es condonin els pagaments d'interessos de deute als països més pobres, argumentant que cal una "coordinació fiscal global" per evitar que la "recessió" es converteixi en una "depressió". "Si no actuem a mesura que la malaltia s'estengui per les ciutats i els barris més pobres de l'Àfrica, l'Àsia i l'Amèrica Llatina –adverteixen–, el coronavirus persistirà en aquestes zones i reapareixerà per atacar la resta del món en noves onades que prolongaran la crisi".

Aquestes partides, i d'altres que plantegen els líders europeus, poden "aprovar-se d'immediat", diuen a la carta, sota la coordinació del Grup de Treball Executiu del G-20 en el marc del Pla d'Actuació del G-20, i quedar plenament confirmades en les pròximes reunions de l'FMI i el Banc Mundial.

Signen l'escrit els expresidents del govern espanyol Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero i l'exministra d'Exteriors Ana Palacio, així com els ex primers ministres britànics Gordon Brown, Tony Blair i John Major i els expresidents de la Comissió Europea Romano Prodi i José Manuel Durao Barroso, entre altres mandataris europeus. S'hi sumen l'expresident de Xile Ricardo Lagos, el de Colòmbia Andrés Pastrana, el de Mèxic Ernesto Zedillo i el de l'Equador Lucio Gutiérrez, així com l'antic secretari general de l'ONU Ban Ki-Moon.