El G-20 dona suport a l'impost mínim de societats del 15% per a les multinacionals

Els líders de les principals economies mundials encara discuteixen la urgència de la crisi climàtica

BarcelonaEls caps d'estat i de govern del G-20 han ratificat aquest dissabte el suport a la reforma fiscal internacional proposada pel president dels Estats Units, Joe Biden, que inclou un mínim del 15% per a l’impost de societats a escala mundial. Posen el seu segell a l'acord que ja van assolir al juliol els seus ministres de Finances, quan es van reunir a Venècia, i donen llum verda definitivament a aquest impost perquè es comenci a aplicar a partir del 2023, segons diu l'esborrany de la declaració final a la qual ha tingut accés Reuters. La nova taxa, de fet, s'aplicarà en 136 països després que l'OCDE assolís també un acord per sumar-s'hi. Aquest impost de societats mínim està pensat per evitar que les multinacionals, sobretot les digitals, evadeixin impostos o desviïn els beneficis cap a paradisos fiscals.

Inscriu-te a la newsletter Trump ha evolucionatEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

“Hem assolit un acord històric per a un sistema fiscal més equitatiu i just", ha dit el primer ministre italià, Mario Draghi, durant la sessió inaugural de la cimera que se celebra a Roma avui i demà. Es confirma, doncs, una victòria internacional de Joe Biden, que ha aconseguit sumar gairebé el món sencer a la seva proposta d'apujar impostos a les multinacionals mentre dins el Congrés dels EUA –i, de fet, dins el seu propi partit– encara no ha aconseguit tirar endavant l'augment de taxes als rics i les grans corporacions que havia de servir per finançar la seva ambiciosa agenda social i climàtica.

Cargando
No hay anuncios

Però a la reunió d'aquests dos dies a Roma, els líders de les vint principals economies mundials tenen també altres temes calents damunt la taula, com la pandèmia i la crisi climàtica. La seva missió primordial, de fet, és impulsar les negociacions climàtiques que tindran lloc a Glasgow entre aquest diumenge i el 12 de novembre, en la cimera de l'ONU COP26. I justament en aquest aspecte no sembla haver-hi encara prou consens ni tan sols per acordar el llenguatge d'una declaració final conjunta. Ja s'han conegut fins a set esborranys consecutius de la declaració final i en l'últim algunes de les expressions s'aigualeixen encara més. Sembla clar que algunes de les potències, probablement Rússia, el Brasil i Austràlia, es resisteixen a llançar una crida contundent a l'acció climàtica. Els textos deixen clara una batalla diplomàtica per triar els termes amb què es comprometen tots en la lluita climàtica.

Cargando
No hay anuncios

Assumeixen els 1,5 ºC però amb poca concreció

En l'últim esborrany de declaració final els líders de les vint economies més grans del món fan una crida a "afrontar el repte existencial" que suposa la crisi climàtica i es tornen a comprometre en els objectius de l'Acord de París de mantenir l'escalfament global "ben per sota dels 2 °C i fer esforços per limitar-lo als 1,5 °C". "Mantenir els 1,5 °C a l'abast requerirà accions significatives i efectives de tots els països", diu el nou esborrany, en una frase que en l'anterior versió demanava "accions immediates". En un altre punt, els líders del G-20 admeten "la importància clau" d'assolir les zero emissions netes "a mitjans de segle", mentre que a la versió anterior s'especificava el 2050.

Cargando
No hay anuncios

Tot plegat deixa entreveure que no tothom es creu encara la urgència climàtica. Però la posició del G-20, és molt important tenint en compte que aquestes vint nacions –que inclouen la Xina i economies emergents com l'Índia i el Brasil– representen el 80% del PIB mundial i el 80% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle del món, a més del 60% de la població mundial.

En aquesta primera jornada de la cimera s'ha parlat també de covid-19. En la intervenció virtual de Putin, de fet, el líder rus ha remarcat la necessitat d'accelerar els processos de reconeixement internacional de les vacunes. A la declaració final, els líders es comprometran en principi a escurçar fins a cent dies el període mínim de desenvolupament de noves vacunes en estat de pandèmia, segons Reuters.