Els líders del Sudan del Sud fan una crida a l’alto el foc

BarcelonaL’escalada de violència a la capital del Sudan del Sud ha causat en els últims quatre dies uns 300 morts i 7.000 desplaçats, mentre que fins a 36.000 persones busquen refugi a Juba, segons els càlculs de les Nacions Unides. La capital era ahir, informaven testimonis presencials, un camp de batalla, amb tirotejos fins i tot a les portes de la base de la missió de pau que l'ONU té al país de l’Àfrica oriental des del juliol del 2011, quan just celebrava eufòricament la seva independència del Sudan. Des de llavors, el país ha intentat reconstruir-se però cinc anys després d’aconseguir la plena sobirania no ha tingut ni un moment per refer un territori castigat per vells conflictes i amb una greu crisi humanitària. Una tercera part de la població, quatre dels 11 milions, tenen problemes per menjar i la majoria sobreviuen gràcies a l’ajuda humanitària. La nova violència no pot fer res més que agreujar encara més una situació ja del tot insostenible. El Consell de Seguretat de l’ONU s’afanyava ahir a condemnar la violència, mentre el vicepresident, Riek Machar, a través de les ones d’Eye Radio, ordenava un alto el foc de les forces que li són lleials i que lluiten contra les del president, Salva Kiir. Mentrestant, un portaveu presidencial assegurava la voluntat de continuar amb el govern d’unitat. El problema segurament és que els dos homes que van dur el país a la guerra i que estan acusats de delictes molt greus són les persones validades internacionalment per liderar la pau.

Esclat de violència

La lluita de dues faccions pel control del poder

Machar i Kiir havien sigut aliats durant la guerra que va conduir a la independència i van formar el primer govern sud-sudanès fins que el desembre del 2013 Kiir va expulsar el seu número dos acusant-lo d’intentar fer un cop d’estat. Això va reobrir ferides entre les dues faccions. En el rerefons d’aquell rebrot de violència i de l’actual episodi hi ha el fracàs dels acords de pau. Després d’algun intent fallit, l’agost de l’any passat, amenaçats per la possibilitat de sancions i pressionats per la comunitat internacional, els Estats Units i la Unió Africana, els dos rivals, van signar un pla per cessar les hostilitats i crear un govern de transició i unitat nacional sense gaire entusiasme. “És un pla que comença qüestionat”, explica Iván Navarro, del Grup d’Estudis Africans de la Universidad Autónoma de Madrid i d’Africaye. Tots dos lluiten pel mateix: pel control de l’aparell del poder i dels pous rics de petroli de les regions del nord, que abans del conflicte injectaven el 98% dels ingressos nacionals.

Estructures d’estat

La divisió territorial que confronta els socis de govern

En compliment de l’acord, al mes d’abril Kiir torna a nomenar Machar vicepresident del país. Però la fragilitat de l’acord de pau es veu mesos abans, amb l’aprovació al Parlament -controlat per l’SPLM del president- d’una nova distribució territorial amb 28 estats, “delimitats segons les ètnies”, apunta l’analista Navarro. Les noves delimitacions deixen la majoria de pous petroliers sota el control del grup dinka, al qual pertany Kiir. La situació ha provocat, segons Navarro, més conflictes i actors armats en un país que ja està molt militaritzat, ja que les protestes no només s’han sentit des de les files dels nuer de Machar sinó també des de grups minoritaris que queden discriminats per les noves línies administratives. A més, l’analista subratlla la paralització política que ha patit el país, en què no hi ha cap mena de previsió per construir estructures d’estat: des de la hisenda fins a la seguretat.

El factor ètnic

Un país amb diferències culturals i lingüístiques

Com a tots els països africans, el Sudan del Sud és un país extremadament ric en grups culturals i lingüístics. Però aquesta divisió ètnica no és “la causa del conflicte”, argumenta un membre d’Africaye, que considera que “les elits del país han instrumentalitzat les diferències ètniques”, un discurs que ha arrelat en el relat internacional” per explicar o justificar ja no només el conflicte sud-sudanès sinó la majoria dels de l’Àfrica. De la guerra amb el veí Sudan queden, a més, tres conflictes oberts a les regions del Nil Blau, Abyei i el Kordofan del Sud que esperen l’oportunitat per autodeterminar-se.