La UE es refia de l’empenta de Merkel

Brussel·lesQue la Unió Europea pugui sortir de la crisi generada pel coronavirus depèn (més que mai) de Berlín. Dimecres Alemanya va assumir la presidència rotatòria del Consell Europeu i les expectatives no podien ser més altes. En joc hi ha l’aprovació del pla de recuperació econòmica i el pressupost comunitari per als set pròxims anys, però també la lluita per no quedar-se fora de la cursa per la vacuna contra el coronavirus enmig de les difícils relacions amb els Estats Units i la Xina. La UE confia absolutament en l’empenta que Angela Merkel pugui donar a Europa el pròxim mig any, i la prova és que aquest dijous la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va convocar una minicimera de líders europeus amb la cancellera alemanya prèvia a la que tindran tots els líders el 17 de juliol. Poca estona després, Von der Leyen i Merkel feien una roda de premsa conjunta per recordar la urgència de resoldre tots aquests reptes.

“Els pròxims sis mesos són determinants”, va dir Von der Leyen (exministra de Defensa de l’executiu de Merkel), mentre intentava equilibrar el seu discurs assegurant que la decisió depenia dels Vint-i-set i no només de l’impuls que la presidència alemanya pugui donar a una negociació amb grans “dificultats”, en paraules de la mateixa cancellera. “Cada dia que perdem veiem gent que perd la feina”, va dir Von der Leyen reclamant a totes les parts que miressin “més enllà dels seus interessos”.

Les dues dirigents, doncs, es van reunir dimecres i van fixar una nova reunió per a la setmana que ve en una clara demostració de força i de lideratge europeu d’Alemanya. Merkel i Von der Leyen es van centrar en la urgència d’aprovar un pla econòmic i van fer pressió, així, als països nòrdics autoanomenats frugals (els Països Baixos, Suècia, Àustria i Dinamarca), més reticents davant l’aprovació d’un pla de recuperació de 750.000 milions d’euros que s’aconseguirien a través de l’emissió de deute de la Comissió i que es transferirien als estats més afectats per la pandèmia en forma de subsidis pressupostaris directes, majoritàriament. Les reticències dels frugals se centren sobretot en l’equilibri entre crèdits i transferències, però també en les condicions que es puguin vincular a aquests fons europeus. L’abast de les condicions (és a dir, fins a quin punt es lliga la concessió dels fons al control pressupostari i al compliment de l’estat de dret, per exemple) serà clau per convèncer els frugals i intentar tancar un acord abans que s’acabi el juliol, com van reiterar ahir Merkel i Von der Leyen, que va assegurar que, malgrat els “detalls” que queden per discutir, hi ha “unanimitat” en el fet que cal una resposta “exepcional”.

Els països més interessats (i necessitats) que aquest pla s’aprovi de pressa són els del sud, com Espanya i Itàlia, i per això aquest dimecres el president espanyol, Pedro Sánchez, també va anunciar reunions amb els líders dels Països Baixos i de Suècia aquestes pròximes setmanes, i s’afegia així a la pressió de Brussel·les.

La cursa global contra el virus

Una altra de les grans tasques que tenen les institucions europees, amb gairebé nul·les competències en salut però plenes competències en comerç, és no quedar-se fora de la cursa global per aconseguir un medicament, un tractament o una vacuna contra el coronavirus. I el primer obstacle arriba justament la primera setmana de la presidència alemanya de la UE. S’han disparat les alarmes després que transcendís que els EUA han acaparat tota la producció mundial del primer fàrmac que s’ha comprovat que és útil contra el coronavirus, i la Comissió Europea assegura que està fent el possible per no quedar-ne fora.

Segons va explicar dimecres un portaveu de l’executiu comunitari, mantenen converses amb la farmacèutica Gilead per assegurar-se que Europa accedeix a les dosis necessàries de remdesivir. També va aclarir que s’estava accelerant el procés d’autorització de mercat a Europa d’aquest medicament. L’Agència Europea de Medicaments (EMA) ja va donar llum verda a la comercialització i l’ús del fàrmac contra el coronavirus a Europa, però la Comissió és qui en té l’última paraula, abans que cada estat membre faci els passos corresponents a escala interna i negociïn també amb les farmacèutiques l’obtenció de dosis. El portaveu va lamentar haver-se assabentat de la decisió del govern de Trump a través de la premsa i va recordar que era “important col·laborar” a escala internacional per garantir que tothom tingui accés al tractament o a la vacuna, i per això justament s’estan fent actes solidaris internacionals. Però com que l’executiu de Donald Trump ja ha demostrat unes quantes vegades que va per lliure, Brussel·les proposa centralitzar la compra de futures vacunes o tractaments per no quedar aïllada en una cursa global en què les tensions entre els EUA i la Xina són creixents.