El líder que creix amb el discurs de l’odi

BarcelonaIslamòfob i euroescèptic. Sobre aquests dos eixos Geert Wilders ha construït el seu carisma polític i ara vol fer créixer una renovada Holanda. L’extremista i actual líder del Partit per la Llibertat, el PVV, no veu amb bons ulls l’arribada al país d’immigrants, sobretot musulmans, i rebutja el poder d’intromissió de la UE a l’hora de limitar la seva sobirania i capacitat d’actuació. És intolerant i antieuropeu, però no seria on és ara si algú abans no hagués defensat aquests dos valors. Nascut el 1963 al sud-est dels Països Baixos, a Venlo, una petita ciutat d’uns 100.000 habitants a la província de Limburg, a tocar d’Alemanya, Wilders va créixer en una família de classe mitjana i de tradició catòlica. Ell era el petit de quatre germans; el seu pare era holandès i la seva mare d'ascendència indonèsia, ja que l’avi matern s’havia casat amb una jueva d’arrels indonèsies amb qui va viure a la colònia abans d’anar a treballar a la metròpoli.

A la política, per carambola

Wilders va tenir el primer contacte amb la política als 27 anys, i des d’aleshores s’ha interessat exclusivament pel poder. En el seu camí per conquerir-lo parteix de la discreció i el desconeixement. Va treballar com a assistent parlamentari de Frederik Bolkestein, comissari europeu i diputat del partit liberal, el VVD, del qual va passar a formar part el 1998. Allà predicaria el liberalisme conservador, però només fins al 2004, quan va expressar la seva disconformitat amb l’adhesió de Turquia a la UE i va abandonar el partit. L’any següent va fundar el seu propi grup polític: el Partit per la Llibertat (PVV), i es va bolcar de ple en la campanya que enfonsaria la Constitució europea a Holanda.

Després d’aquesta decisió ja caminava tot sol en política. Li diuen populista, però només es deixa veure al Parlament i en mitjans de comunicació, i el contacte més pròxim i directe amb el poble és a través de les xarxes socials, deixant de banda els actes de campanya electoral. De fet, viu sota amenaça de mort des del 2004, quan un islamista de nacionalitat holandesa i marroquina va assassinar el cineasta i escriptor Theo van Gogh. Per això no dorm mai al mateix lloc i va a tot arreu acompanyat de guardaespatlles. Perilla la seva seguretat, igual que en el seu dia perillava la del populista de dretes Pim Fortuyn, que va acabar sent assassinat el 2002 i es va convertir en un dels referents de Wilders.

Li diuen ultradretà des de la resta d’Europa, però ell mateix rebutja ser inclòs en el nou grup de l’extrema dreta europea. Fa bandera de la llibertat i la democràcia; respecta els homosexuals, però incita a l’odi i la discriminació dels musulmans. Per aquest motiu ja ha afrontat dos judicis en la seva carrera política: el 2010 va quedar absolt, mentre que va ser condemnat el 2014, tot i que no va rebre cap sanció. Com ha reiterat diverses vegades, no es considera racista; està casat amb una dona hongaresa i manté estrets vincles amb els jueus, arran d’una estada de dos anys a Israel en la seva joventut.

Wilders vol erigir-se en el líder “d’una Holanda per als holandesos”. Es defineix com a “intolerant amb els intolerants”; no és religiós, però és contrari a l’islam i a tot el que hi està relacionat. La seva popularitat s’examinarà a les urnes holandeses el 15 de març, quan el seu extremisme pot començar a caminar.