Bolsonaro vol posar l’Amazònia al servei d’empreses i latifundistes
El president vol canviar el marc de protecció de la selva tropical més gran del planeta per permetre explotar zones fins ara protegides
São Paulo“Hem de posar punt final a l’activisme xiïta mediambiental i hem d’acabar amb la indústria de demarcació de terres indígenes”, avisava el llavors candidat de l’extrema dreta al Brasil Jair Bolsonaro, dos dies després d’haver guanyat la primera volta de les eleccions presidencials. Ara, un cop escollit president, el militar ultra pretén impulsar un pla per posar l’Amazònia, el pulmó verd del planeta, al servei del que ell anomena “sectors productius”, o sigui els latifundistes de la soja, els grans productors ramaders i les companyies mineres.
L’extrema dreta aplicarà la política que el nou president havia definit com “ni un centímetre més” per a les reserves indígenes. Tot i l’ocupació il·legal d’aquestes reserves, els terrenys han actuat durant molt temps com un mur verd de contenció contra l’avanç imparable dels latifundistes. Ara Bolsonaro vol “integrar els indis a la societat brasilera” perquè, argumenta, “ells també volen arrendar les seves terres, fer negoci i tenir llum i dentista”, resumeix el militar amb la seva simplificació habitual.
Zones protegides
Bolsonaro pretén canviar el marc de protecció de la selva tropical més gran del planeta per permetre explotar zones fins ara protegides. “Els òrgans públics mediambientals només fan activisme i castiguen propietaris que tenen el dret de guanyar-se la vida. Hem de donar seguretat jurídica a aquests propietaris”, justifica el polític.
El canvis previstos pel nou govern poden tenir conseqüències imprevisibles en una regió molt sensible i en permanent conflicte social. El Brasil és el país on hi ha més assassinats d’activistes mediambientals. El 2007 en van morir 87, segons les dades de l’ONG britànica Global Witness. Un 80% defensaven els recursos de l’Amazònia.
El president ultra ja va advertir durant la campanya electoral que pretén seguir els passos de Donald Trump i retirar el Brasil de l’Acord de París de lluita contra el canvi climàtic. Bolsonaro opina que aquest pacte va contra “la sobirania nacional” perquè obliga el Brasil a preservar 136 milions d’hectàrees a l’Amazònia. D’altra banda, el líder de l’extrema dreta també va amenaçar de fusionar els ministeris d’Agricultura i Medi Ambient en el nou govern brasiler, una mesura que va ser molt criticada per defensors del medi ambient i ONGs. Ahir Bolsonaro es va fer enrere d’aquesta proposta i matindrà les dues carteres.
Des del món acadèmic s’apunta que Bolsonaro té la mateixa concepció que la dictadura militar -de la qual és un nostàlgic- va aplicar al principal bioma del país: el desenvolupament a qualsevol preu. L’extrema dreta seguirà el camí obert per l’executiu fallit de Michel Temer, que va invertir la tendència i va augmentar un 56% la desforestació a la regió, cosa que li va comportar un toc d’atenció de la comunitat internacional. Si es portés a terme el programa bolsonarista, alguns països podrien aplicar sancions comercials al Brasil en l’exportació de carn i de soja.
Punt de no retorn
Els ambientalistes avisen que la regó ja ha perdut un 20% de la cobertura vegetal i s’acosta perillosament a l’anomenat punt de no retorn, a partir del qual l’Amazònia passaria a tenir una vegetació de baixa densitat que afectaria la biodiversitat. La conseqüència directa seria un cop a la lluita contra l’escalfament global.
Bolsonaro també hauria promès a empreses mineres durant la campanya que concediria noves llicències d’explotació, tot i el fort impacte ambiental que suposaria en àrees protegides. Paral·lelament, el nou executiu estudia la viabilitat de noves hidroelèctriques a la regió.