Líbia: un país sense estat però amb tres governs

TunisGairebé cinc anys després del final de la guerra que va posar fi al règim del coronel Muammar al-Gaddafi, Líbia sembla fatalment encadenada a una inestabilitat crònica, immersa en una confrontació civil de baixa intensitat entre les desenes de milícies que es reparteixen el país. De moment no ha prosperat cap de les iniciatives destinades a aconseguir una reconciliació entre les diverses faccions i tribus i reconstruir l’estat central. La situació de caos actual ha permès a la filial local de l’autodenominat Estat Islàmic (EI) controlar una franja de territori costaner de més de 120 quilòmetres de longitud al voltant de la població de Sirte, la ciutat natal de Gaddafi.

L’ONU ha liderat l’últim esforç per estabilitzar el país, que des de principis del 2014 es troba agrament dividit entre dos Parlaments i dos governs paral·lels, un a la capital, Trípoli, i l’altre a Tubruq, a prop de la frontera amb Egipte. “La comunitat internacional ha volgut forçar la creació d’un govern d’unitat nacional. I ara ens trobem amb tres governs en lloc de dos”, lamenta Mohamed Eljarah, un analista de l’Atlantic Council. Tot i que no té l’aprovació dels dos governs en disputa, el govern patrocinat per l’ONU i presidit per Fayez al-Sarraj va optar per establir-se a Trípoli per la força.

A la capital, per mar i d’amagat

Sense el permís necessari per aterrar a la capital, l’executiu d’Al-Sarraj s’hi va desplaçar per mar al mes de març per sorpresa. Les seves oficines són actualment en una base naval dels afores de Trípoli protegida per una milícia que li dóna suport. L’acció pretenia ser un cop d’efecte que forcés les institucions que li són hostils a acceptar la seva legitimitat. Tanmateix, els suports que Al-Sarraj ha aconseguit recollir són limitats, ja que els altres dos governs es resisteixen a dissoldre’s.

El principal interès de la comunitat internacional en la formació d’un govern d’unitat és tenir un soci efectiu per iniciar una campanya militar contra l’EI per expulsar-lo del seu bastió de Sirte. Davant la falta de progressos en la consolidació del govern d’Al-Sarraj, les cancelleries occidentals senten la temptació d’armar alguna de les milícies perquè es converteixi en la infanteria de l’ofensiva aèria contra l’EI. Ara bé, els experts alerten que aquesta opció podria inflamar la confrontació entre milícies i faria créixer la violència de manera significativa.

Aquest escenari comprometria l’altra prioritat dels governs europeus pel que fa a Líbia: el fre a la immigració il·legal cap a Itàlia. Fins ara la majoria de migrants i refugiats provenen de Síria, l’Afganistan, Eritrea i l’Àfrica subsahariana. Però si s’agreuja la situació a Líbia, els libis podrien sumar-se també a l’èxode, cosa que multiplicaria l’increment de vaixells que intenten arribar a les costes europees des del nord de l’Àfrica que ja s’ha registrat durant les últimes setmanes, després de l’acord entre la UE i Turquia. A banda de la qüestió de la seguretat, la reducció de l’exportació de petroli a causa de l’assetjament de l’EI -l’extracció ha passat d’1,6 milions de barrils de petroli el 2010 a 200.0000 el mes passat- ha disminuït els ingressos dels diversos governs libis, cosa que ha deteriorat de manera notable l’economia del país, fins al punt que a moltes famílies se’ls estan acabant els estalvis.