El liberal Rutte millora resultats i tornarà a ser el primer ministre neerlandès

SabadellEl liberal Mark Rutte tornarà a ser el primer ministre dels Països Baixos. Tal com es preveia, el partit Partit Popular de la Llibertat i la Democràcia (VVD), liderat per Rutte, va ser la força més votada a les eleccions parlamentàries d'aquest dimecres, i ha millorat els resultats de fa quatre anys: dels 33 escons que va obtenir el 2017 ha passat ara a 35 (amb prop del 90% escrutat). Amb tot, Rutte haurà de tornar a pactar, com a mínim, amb tres partits més per aconseguir arribar als 76 diputats que marquen la majoria absoluta, en una cambra amb 150 cadires.

La victòria de Rutte ja es donava per feta i l'interès d'aquesta jornada electoral se centrava sobretot en saber qui aconseguiria la segona posició. I aquest lloc ha sigut per al progressista D-66, que fins ara era la quarta força del Parlament i que ha experimentat un creixement molt notable: dels 19 diputats que tenia fins ara, passa a 24, més del que pronosticaven les enquestes (però per sota dels 27 que li van adjudicar els sondejos fets públics a l'hora del tancament dels col·legis electorals). Aquesta formació era una de les que fins ara formava part del govern de coalició i els seus bons resultats (els millors de la seva història) el reforcen per continuar dins de l'executiu. Rutte, de fet, ha admès que "semblaria obvi" tornar a buscar un acord amb aquest partit.

La llista del D-66 l’encapçalava Sigrid Kaag, una exdiplomàtica que havia fet carrera a l’ONU i que durant la campanya va fer gala del seu europeisme enfront d’un Rutte que últimament ha flirtejat amb l’euroescepticisme per atraure els votants de perfil més conservador. "Els neerlandesos no són d'extrems, són moderats", ha afirmat Kaag, en referència al fet que el seu partit ha passat al davant de l'ultradretà Partit per la Llibertat (PVV), fins ara el segon partit amb més presència a la cambra baixa.

L'altre soci principal de Rutte durant l'última legislatura, la conservadora Crida Demòcrata Cristiana (CDA), ha sortit molt malparat de les urnes: els 19 escons que ocupava es quedaran en 15, la qual cosa representa el segon pitjor resultat històric per a aquesta formació. El quart partit amb presència al govern sortint, la Unió Cristiana (CU), manté els seus cinc diputats.

Parlament fragmentat

Per la seva banda, el PVV, que lidera l'islamòfob Geert Wilders, s’ha deixat 3 dels 20 escons que tenia fins ara i passarà a ser la tercera força. Ara bé, una altra formació d’extrema dreta i de caràcter euroescèptic, Fòrum per la Democràcia (FvD), ha aconseguit vuit diputats, quatre vegades més que els que va obtenir el 2017, quan va entrar per primer cop al Parlament de la Haia. I la representació de la ultradreta no s'acaba aquí: el nou partit JA21, una escissió del FvD fundada fa només tres mesos, s'estrenarà a la cambra amb 4 escons. En total, doncs, hi haurà 29 diputats ultres al Parlament holandès. A l’extrem contrari, la formació d’extrema esquerra BIJ1, que té com a pal de paller del seu programa la lluita contra el racisme i la discriminació, també ha aconseguit entrar-hi, tot i que amb un únic representant.

La cambra sorgida d’aquests comicis serà especialment fragmentada: fins a 17 partits (dels 37 que havien presentat candidatura) hi han aconseguit com a mínim un lloc. Aquesta xifra iguala el rècord històric del 1918, quan també van obtenir representació 17 formacions diferents. Fins ara el Parlament comptava amb 13 grups i s’esperava que n’hi poguessin entrar una quinzena, però aquesta previsió s'ha acabat superant. Entre les forces que hi han accedit per primera vegada hi ha Volt, un partit paneuropeu que es va fundar el 2017 i que per primer cop obtindria representació en un Parlament estatal, en concret tres diputats.

Enmig de tota aquesta divisió, Rutte haurà de buscar els socis necessaris per formar una majoria de govern, un procés que el 2017 es va allargar més de set mesos. El primer ministre podria optar per repetir una fórmula similar a l’actual, amb el D-66 i la CDA, tot i que hi ha altres combinacions possibles i ja ha demostrat que està obert a pactes molt variats: el seu primer executiu, compartit amb la CDA, va comptar amb el suport de la ultradreta del PVV; després es va decantar per un acord amb el Partit Laborista, i al seu tercer mandat va buscar socis a la dreta i l’esquerra moderades. Amb aquesta quarta victòria a les urnes, Rutte es convertirà en el primer ministre més longeu de la història del país.  

L'efecte del covid

Les eleccions han estat marcades per la pandèmia de covid-19, que va portar a canviar el format habitual i a permetre que els grups de risc poguessin votar anticipadament dilluns i dimarts. El coronavirus, però, no ha tingut efectes sobre la participació, que s'ha mantingut altíssima, tal com és habitual als Països Baixos en les eleccions generals: el 79% dels ciutadans van acudir a les urnes.

El covid també ha deixat en un segon terme l'escàndol racista que va provocar la caiguda anticipada del govern, quan es va destapar que desenes de milers de famílies havien estat acusades injustament pel Tresor públic d'haver-se apropiat d'ajudes a les quals no tenien dret. Rutte no només no s'ha vist perjudicat per aquest cas (que havia començat abans de la seva arribada al govern, l'any 2010), sinó que fins i tot ha aconseguit millorar els seus resultats.