Els libanesos seguiran al carrer malgrat les promeses de Hariri
El primer ministre proposa un nou pla econòmic
BeirutDesprés de sis dies als carrers per exigir “la caiguda del sistema”, el rescat econòmic per reduir el dèficit al 0,6% del PIB que va aprovar ahir en una reunió extraordinària el Consell de Ministres no va servir per apaivagar els ànims dels libanesos. “Revolució” i “La gent vol que caigui el règim” van ser les consignes que van tornar a cridar els manifestants per cinquè dia consecutiu. Als carrers es parla d’“una revolució”. Els libanesos que van esquivar la Primavera Àrab podrien haver-se contagiat dels aires revolucionaris de la nova tardor àrab : els de Sudan, Algèria i l’Iraq.
Des del 2005, des de la coneguda Revolució dels Cedres, que va portar les tropes sirianes a retirar-se del Líban, no s’havia vist una concentració tan multitudinària que no estigués adscrita a un grup polític o religiós. Diumenge els manifestants van arribar a ser més d’un milió i mig de persones, un rècord.
Les protestes van començar dijous a la nit després que el ministeri d’Economia anunciés un impost que gravaria les trucades de WhatsApp. Aquesta va ser només la gota que va fer vessar el got, ja quela mesura venia precedida d’una sèrie de pujades de taxes i retallades de pensions per intentar pal·liar la crisi econòmica. La pressió de les mobilitzacions al carrer va portar el primer ministre libanès, Saad Hariri, a plantejar divendres un ultimàtum de 72 hores als membres del govern per donar suport al seu paquet de mesures econòmiques per treure el país de la crisi i aprovar els pressupostos del 2020. L’habitual desacord entre els ministres mantenia bloquejats 11.000 milions de dòlars donats per la comunitat internacional per pal·liar la crisi al Líban, que arrossega un deute de 86.000 dòlars.
No hi haurà més taxes
Els bancs nacionals i privats s’han compromès a participar amb 3,4 milions de dòlars en el rescat per reduir el deute, anunciat ahir pel primer ministre, Saad Hariri, mentre que amb el nou pla no s’aplicaran més impostos als ciutadans. Però aquesta mesura, d’acord amb el Fons Monetari Internacional, seria necessària perquè el Líban pogués superar la seva crisi actual.
Reduir els salaris dels polítics
El cap de govern va dir als libanesos que, entre altres mesures, el seu executiu prepararia un projecte de llei per “recuperar els fons públics saquejats” i mesures per reduir els salaris dels ministres i els parlamentaris al 50%. “Si això es posa en marxa algun dia, Hariri tindrà una revolució dins del mateix govern”, va dir en to sarcàstic a l’ARA Saad, un manifestant de la plaça dels Màrtirs. Alguns han decidit instal·lar-se en carpes a la simbòlica plaça dels Màrtirs i asseguren no tenir pressa per “fer la revolució”. “Si aguantem, guanyarem”, va assegurar Walid.
Davant la inestabilitat econòmica que ha conduït el País del Cedre a una crisi profunda, l’executiu libanès va decidir aplicar un seguit de mesures d’austeritat, com la pujada de taxes, baixades de pensions i un impost a l’ús del WhatsApp que va acabar amb la paciència dels libanesos. Les protestes arreu del país mantenen l’activitat econòmica paralitzada, amb els bancs, les escoles i les universitats tancats.
