PRÒXIM ORIENT
Internacional05/11/2017

El Líban tremola per la dimissió del primer ministre

El sunnita Hariri anuncia que plega perquè tem per la seva vida i en responsabilitza els xiïtes

Ethel Bonet
i Ethel Bonet

BeirutLa milícia islàmica xiïta Hezbol·lah ha deixat de ser la “salvadora” del Líban, després de les seves victòries al camp de batalla i d’expulsar de la seva frontera els jihadistes de l’Estat Islàmic i el Front al-Nusra, l’exfilial d’Al-Qaida a Síria, i s’ha convertit en un enemic públic. El primer ministre del país, el sunnita Saad Hariri, va anunciar ahir per sorpresa la dimissió des de Riad al·legant un complot de Hezbol·lah i l’Iran -aliats- per atemptar contra la seva vida. No és gratuït el fet que el mandatari hagués triat el regne saudita per acomiadar-se. Riad és la ciutat on va néixer i on va residir després de l’assassinat del seu pare, l’ex primer ministre Rafik Hariri, i on probablement es quedarà una llarga temporada. La seva estreta relació amb la monarquia saudita ha portat els seus detractors a acusar-lo de ser el “titella” de l’Aràbia Saudita. “Sé que s’està confabulant en secret contra la meva vida”, va advertir Hariri en una al·locució retransmesa per la televisió Al-Arabiya.

Inscriu-te a la newsletter Trump ha evolucionatEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El canal saudita va revelar que les forces de seguretat libaneses van frustrar fa uns dies un atemptat contra Hariri a Beirut i que els autors del complot van desconnectar les càmeres de vigilància de la ruta de la comitiva oficial.

Cargando
No hay anuncios

Ingerència externa

Hariri va aprofitar l’ocasió per criticar durament l’Iran per la seva “ingerència” en la política libanesa, on apadrina Hezbol·lah, i tota l’àrea àrab, i va augurar que els libanesos aconseguiran “vèncer el tutelatge intern i extern” amb la força de la seva “determinació”. La sortida de Hariri col·loca el Líban al caire de l’abisme. El seu mandat es va pactar l’any passat després de cinc anys de negociacions infructuoses que van mantenir el país dels cedres en un impàs polític. Precisament, la seva renúncia obre una època de turbulències i aprofundirà les divisions sectàries. El Líban ha gaudit d’un estatus privilegiat dins la voràgine del Pròxim Orient gràcies a una política de distanciament del 2011 segons la qual tots els partits polítics s’havien d’esforçar per mantenir-se equidistants i no caure en la divisió, tal com va passar a Tunísia, Egipte, Líbia i Síria. El petit país és sectari fins al moll de l’os i políticament està dividit en dos bàndols, el sunnita i el xiïta.

Cargando
No hay anuncios

Al principi de la Primavera Àrab, els dos grans patrocinadors del Líban -els saudites i els iranians- van arribar a un acord per no fer esclatar el país i centrar tots els esforços en Síria. Però ara que la guerra siriana sembla a punt d’acabar-se, o almenys la continuïtat del president Baixar al-Assad, Riad i Teheran, històrics rivals, podrien tornar a fixar-se en el Líban, cosa que implicaria més inestabilitat.

Sense vacil·lar, els diplomàtics saudites han fet les maletes i han tornat a Riad. Venen temps difícils per al Líban, que no fa gaire va deixar enrere una guerra civil de quasi dues dècades. Hariri ha reconegut un clima “semblant” al del 2005, amb l’onada d’atemptats en què va morir el seu pare. La seva sobtada renúncia va provocar les primeres desavinences entre els sectors més pròxims a l’Iran i Síria i els més proclius a l’Aràbia Saudita. “El Líban és massa petit i feble per suportar aquesta dimissió, que conduirà a una crisi política i econòmica. Soc i seré sempre partidari d’instar al diàleg entre l’Aràbia i l’Iran”, va declarar el líder drus Walid Joumblatt.

Cargando
No hay anuncios

Els rebels del Iemen ataquen Riad

Els rebels houthis del Iemen van llançar un míssil balístic contra Riad que, segons fonts oficials saudites, es va poder interceptar sense que produís cap dany. L’Aràbia Saudita encapçala la coalició àrab contra els xiïtes houthis -que tenen el suport de l’Iran- a la guerra del Iemen, que des del 2015 ha matat 15.000 persones i n’ha obligat cinc milions més a desplaçar-se.