El govern del Líban dimiteix acorralat per les protestes

BeirutEls primers a arribar a la plaça dels Màrtirs van ser els venedors ambulants, amb souvenirs de la bandera libanesa i clauers i figuretes de fusta amb el puny que simbolitza la revolució del 17 d'octubre. Ja s'esperava que, acorralat per les protestes arran de la brutal explosió que va destrossar Beirut dimarts passat, el primer ministre libanès, Hassan Diab, dimitís després que diversos dels seus ministres renunciessin al càrrec. També hi eren abans de l'anunci oficial de la dimissió de Hassan Diab els manifestants més violents, que ja havien començat a provocar a les forces de seguretat, que no van trigar a respondre amb gasos lacrimògens. A la plaça hi havia sentiments contradictoris. Si bé molts s'alegraven per la renúncia, alhora temien que amb el nou govern tot continuï igual.

"No, no estic contenta. No canvia res si ja han buscat un substitut a Diab. Fa trenta anys que ens prenen el pèl. Aquesta vegada ens tornaran a enganyar. Continuarem manifestant-nos fins que caigui tota l'elit política", deia desafiant la Fàtima, asseguda a les escales de la mesquita d'Al-Amin, més coneguda com la mesquita blava o de Hariri. Uns graons més amunt s'asseien un grup de xavals de la ciutat libanesa de Trípoli que fa tres dies que són a Beirut, des que van esclatar les noves protestes. "No marxarem fins que ens tornin el que ens han robat. A Trípoli passem gana. No hi ha feina. No hi ha futur. Volem que ens tornin la nostra dignitat", proclamava Hassan, el cap del grup. "Que se'n vagin, que se'n vagin tots, no els volem", afegia un dels seus companys.

La gent està tan cansada, és tant pel que han hagut de passar, que a molts els és igual la renúncia del govern. "Amics, coneguts, família, tots hem perdut algú, tots estem de dol. No hi ha res a celebrar", lamentava la Sara, veïna de Beirut. Enfonsats per la crisi econòmica i per la terrorífica explosió, els manifestants encara han hagut de veure centenars de ferits en enfrontaments amb les forces de l'ordre aquest cap de setmana. "La revolució ha tornat a guanyar. Però fins quan?", es preguntava la Mariam, una altra manifestant.

Els libanesos han guanyat una segona batalla al govern, però continua oberta una altra guerra, on floreixen les tensions sectàries. "Diab va seure a la cadira de poder i s'hi va enganxar amb Super Glue. Si ha marxat és perquè l'han fet fora", sentencia Nader Hassani, un general retirat.

Els mitjans locals han assenyalat que el president del país, Michel Aoun, i el president de Parlament, Nabih Berri, estaven molestos amb Diab perquè dissabte va anunciar que se celebrarien eleccions anticipades sense haver-los-en informat.

Abans d'anunciar-se la dimissió de l'executiu, les forces de seguretat que custodien el Parlament van carregar amb força contra els manifestants que van intentar entrar a la plaça de l'Estrella. Des de la mesquita d'Al-Amin el muetzí cridava a l'oració del magrib (vespre). En menys d'un minut una pluja de gasos lacrimògens, que queien com estrelles fugaces contra el terra, va obligar milers de persones a evacuar la plaça dels Màrtirs.

La situació es va tornar tensa quan des del no res va aparèixer l'exèrcit per envoltar la plaça i treure els manifestants d'allà. La sensació de picor als ulls i la gola se sentia fins als carrers del centre, a més de mig quilòmetre de distància. El que havia de ser una festa per als manifestants va acabar convertint-se en una altra batalla campal contra les forces de seguretat.

"Hem tornat a la situació de fa sis mesos, políticament no ha canviat res. Només que ara ens hem quedat sense casa. No hi ha futur en aquest país", exclamava el Hussein amb llàgrimes als ulls no per la impotència sinó pels efectes del gas. "Ens estan disparant directament al cos amb les llaunes de gas. Acabo de veure com un manifestant queia a terra ferit. És com si et disparessin de veritat", denunciava un jove que es tapava la cara amb un mocador palestí.

"Que Déu protegeixi el Líban", va dir en el seu discurs televisat el primer ministre després d'anunciar la dimissió del seu govern. L'executiu de Diab s'havia format al gener, després de quatre mesos de protestes al carrer contra el sistema polític i l'elit governant, amb el rerefons d'una profunda crisi econòmica, i tenia el suport de tots els grans partits del país, inclòs el partit-milícia islamista Hezbol·lah. "El sistema de corrupció és més gran que l'estat", va manifestar Diab, que va reconèixer que "un dels exemples de corrupció va explotar al port de Beirut". Lamentava que les forces polítiques "haurien d'haver cooperat per ajudar el Líban i la seva gent", però "alguns estan vivint en una altra època i no els importa el que ha passat, l'únic que els importa és sumar punts polítics i fer discursos populistes". Per a molts és tard: ha passat gairebé una setmana de l'explosió.