"L'Issam és viu", criden entre la runa a Beirut

BeirutDespertar-se i sentir encara el so de les sirenes de les ambulàncies. En una casa on algunes finestres i portes han sortit disparades a causa de l'explosió de la tarda del dia anterior. I, tot i així, saber-se afortunat. Després d'una nit en vetlla, els serveis de rescat segueixen buscant persones sota la runa. No només a la zona del port sinó als veïnats pròxims. Fins a un centenar de ciutadans de Beirut continuen desapareguts.

Durant la nit els familiars han fet cap a les portes dels hospitals, ansiosos per tenir notícies dels seus éssers estimats. Busquen entre els ferits. Almenys n'hi ha 5.000 a tota la capital. La xifra va creixent ràpidament, i els centres sanitaris llancen una advertència: han arribat a la seva màxima capacitat, estan saturats i no poden rebre més víctimes. Ja abans de la deflagració estaven a la corda fluixa, castigats per la fallida econòmica i pressionats pels casos creixents de covid-19. Tampoc hi ajuda que vuit de cada deu hospitals al Líban siguin privats.

De cop, de sota la runa, els membres de Protecció Civil treuen un home jove. Ha passat gairebé deu hores atrapat i el porten en una llitera cap a l'ambulància, amb la cama enlaire, adolorit. Enmig de la tragèdia, els veïns troben una cosa per celebrar. El reben amb aplaudiments mentre criden: "l'Issam és viu!, l'Issam és viu!"

En paral·lel, al carrer principal de Gemmaize, un barri a prop del port ple de cases velles i tradicionals, hi ha veïns que, amb maletes, abandonen el que fins dimarts havia estat casa seva. Alguns cap a una caseta a la muntanya, però d'altres cap a un refugi provisional. El governador de la ciutat de Beirut, Marwan Abboud, ha assegurat que fins a 300.000 persones han perdut l'habitatge. Alguns palaus antics han quedat doblegats com si fossin mantega, d'altres han perdut la façana. La majoria han quedat rebentats per dins. Els veïns que han pogut o han decidit quedar-se s'afanyen a netejar, reparar, llençar, reconstruir… Ho fan amb l'ajuda de voluntaris vinguts d'arreu del país. Amb pales i escombres han anat per feina, en una xarxa de solidaritat ciutadana.

I mentrestant, què fa el govern? S'afanya a posar sota arrest domiciliari els responsables d'emmagatzamatge i seguretat del port dels últims sis anys. Uns caps de turc per acontentar el poble. Però la majoria de ciutadans no es donen per satisfets. Assenyalen amb el dit el poder polític, una elit que des del final de la guerra civil (1975-1990) es reparteix el pastís amb corrupció i clientelisme en un sistema que no penalitza la mala gestió. I molts pensen que seria ben possible que darrere l'explosió més gran que ha patit aquest petit país, massa acostumat a les bombes, hi hagués només això: negligència i corrupció.