El Líban, atrapat entre la corrupció, les màfies i la negligència

BeirutCal admetre que els libanesos saben treure oportunitats dels problemes, malgrat que els mitjans per aconseguir-ho no siguin sempre els més ortodoxos. Sota aquesta fórmula es confecciona el teixit socioeconòmic libanès. El col·lapse econòmic de país del cedre ha obert noves oportunitats laborals. El doble valor de la lliura libanesa –el tipus de canvi oficial són 1.500 lliures libaneses per un dòlar, mentre que al mercat negre pot arribar a 20.000– ha fet proliferar els dealers del canvi de divises, que fan "lliurament a domicili" camuflats com a repartidors de menjar. També s'ha creat la figura del dealer de la benzina, que, pagant-li una proporció de la quantitat de carburant que aconsegueix de contraban, t'evita haver de fer les interminables cues diàries a les gasolineres per poder, amb sort, omplir el tanc del cotxe, a causa de la crisi del combustible.

Més enllà dels episodis de picaresca, la corrupció està tan enquistada en les entranyes de l'estat libanès que és culturalment acceptable. A petita escala, els barris estan controlats per un cabdill local que té el control de les màfies dels generadors privats, els serveis d'internet, la distribució dels camions de l'aigua i les bombones de butà. A escala major, els ex senyors de la guerra reconvertits en polítics mantenen el control territorial que tenien en la guerra civil (1975-1990), que de vegades és més fort i efectiu que el mateix estat.

Aquest escandalós abús de poder de l'elit governant, sense haver sentit mai por de les conseqüències, ha portat el Líban a l'enfonsament total. "L'economia, les oportunitats laborals, els ajuts socials i, de vegades, l'atenció mèdica, sense esmentar les oportunitats d'inversió en els espais públics, gairebé tot segueix dominat per aquesta màfia dirigent", sentencia Jad Ajawi, veterà periodista libanès. "Corrupció i clientelisme, així és el sistema libanès. Quan l'estat està absent i no hi ha un aparell de seguretat que faci complir la llei i protegir les persones, les màfies prenen el control de tot", exclama.

El Líban està atrapat en una de les pitjors crisis financeres del món des del 1850, lluitant contra l'escassetat de carburant, pa i medicaments. Aquesta situació ha portat el Banc Central a prendre la decisió d'eliminar els subsidis per a la importació de combustible perquè literalment s'estaven quedant seques les reserves de dòlars. Una mesura que ha sigut censurada pel govern libanès i ha posat el president del Banc del Líban, Riad Salameh, a la picota.

Al haver-se mantingut un canvi semioficial per comprar el combustible importat molt per sota dels preus de mercat, els intermediaris, i amos de les gasolineres no estaven guanyant cap benefici. Així que, de sotamà, i lucrant-se alguns polítics, part de la gasolina importada s'ha anat amagant per vendre de contraban a Síria, mentre que al Líban es raciona el carburant, cosa que ha provocat una nova crisi, que arriba en un moment en què els libanesos depenen gairebé exclusivament dels generadors privats per poder tenir electricitat, ja que hi ha 20 hores de talls de llum. La culpa, novament, recau en els polítics que han utilitzat la crisi de la gasolina per beneficiar-se ells mateixos.

Molts libanesos han estat acusant Hezbol·lah d'estar darrere del contraban de combustible a les fronteres siriano-libaneses. No obstant això, la tràgica explosió d'un tanc de carburant guardat en un magatzem il·legal en una municipalitat d'Akkar, a prop de Síria –que va acabar amb la vida de més de 33 persones i va deixar 80 ferits, alguns molt greus–, ha tret a la llum una trama de corrupció en què estan ficats diferents grups polítics. "Les autoritats libaneses s'han tornat a embrutar les mans de sang i la seva resposta ha sigut el silenci", critica Ajawi. Després d'aquest vergonyós incident, l'exèrcit s'ha posat mans a l'obra i de la nit al dia ha descobert centenars de magatzems de gasolina clandestins, i han decidit repartir-la entre els libanesos desesperats.

El control del combustible s'ha convertit en "una arma política per guanyar suports en les pròximes eleccions (previstes per al maig del 2022)", assegura Ajawi. En els últims mesos s'ha vist com alguns partits polítics han fet d'intermediaris en la cadena de subministrament entre els distribuïdors i compradors de carburant en les seves àrees d'influència per consolidar el seu patrocini. Un exemple d'això el va protagonitzar recentment el Moviment Futur, de l'ex primer ministre Saad Hariri, que va anunciar al juliol que havien aconseguit 88.000 litres de dièsel per redistribuir entre els residents de Hamra, a l'oest de Beirut, feu de la família Hariri. I, sense mostrar ni un traç de vergonya, els polítics libanesos diuen obertament que, davant l'absència de polítiques governamentals, "utilitzar les seves connexions per intentar assegurar el dièsel és el mínim que pot fer un diputat".