BARCELONAL'exministre de finances grec, Iorgos Papaconstantinou, es va convertir dijous en la primera víctima política de l'escàndol que ha desencadenat l'anomenada llista Lagarde . El Parlament li va retirar la immunitat i se l'investigarà per haver deixat dins d'un calaix la relació de més de dos mil grecs titulars de comptes secrets a Suïssa, que li va facilitar l'aleshores ministra de Finances francesa, Christine Lagarde, per lluitar contra el frau fiscal. Mentre el Parlament grec ha trobat el primer boc expiatori, l'home que està al darrere de la història viu amagat i sota protecció de la policia espanyola.
Hervé Falciani és un informàtic franco-italià que treballava a la seu de Ginebra del banc britànic HSBC. Durant dos anys, i aprofitant la seva posició de responsabilitat, va copiar en secret la base de dades de clients de l'entitat: els detalls d'almenys 120.000 comptes, que el mateix banc ha descrit com "les dades personals (noms, edat, professió, nacionalitat, adreça, relacions familiars), saldos de comptes i notes que descriuen la quasi totalitat de les activitats econòmiques que HSBC ha mantingut amb els seus clients durant els últims deu anys". Alertades per un banc del Líban on Falciani havia anat a oferir la llista, Suïssa va emetre una ordre internacional de cerca i captura, acusant el seu antic empleat d'haver vulnerat el secret bancari.
Lladre a Suïssa, heroi a França
Però Falciani, que va tornar a la seva Niça natal, es va avenir a col·laborar amb la hisenda francesa, que en lloc d'entregar la informació que Suïssa reclamava, es va posar a investigar. Gràcies a la informació que l'informàtic va facilitar, França va recuperar 1.200 milions d'euros de 4.725 titulars de comptes. A més, Lagarde -avui directora del Fons Monetari Internacional- va compartir la llista amb altres estats europeus que van instar els respectius contribuents a regularitzar els seus comptes amb Hisenda. El resultat va ser desigual: Itàlia va recuperar 570 milions d'euros, el Regne Unit va arribar a acords confidencials amb uns sis mil evasors. I Espanya va fer el que l'aleshores secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, va qualificar com "el procés més gran de regularització de la història del fisc".
La història s'hauria acabat aquí, amb Falciani amb una feina en un centre de recerca informàtica estatal. Però l'estiu passat hi va haver un gir inesperat i fins ara inexplicable. L'1 de juliol va ser detingut al port de Barcelona, quan al control de passaports va saltar l'alerta de l'ordre de cerca i captura emesa per Suïssa. El govern va passar la decisió sobre la demanda d'extradició a l'Audiència Nacional, que va decidir empresonar-lo fins que prengués una decisió. Falciani es va passar sis mesos a la presó de Valdemoro.
El 17 de desembre els jutges en van dictar la llibertat provisional i li van retirar el passaport. Fonts del Ministeri de l'Interior han confirmat a l'ARA que Falciani està sota protecció policial, però no aclareixen si està col·laborant amb les autoritats espanyoles aportant més informació sobre els evasors fiscals. La llista lliurada per Lagarde a Espanya només relacionava les persones físiques, i no les jurídiques, i només Falciani sap si s'havien eliminat més dades.
Una font "determinant"
La llista Falciani és una font extraordinària en la lluita contra el frau fiscal. "En tots els meus anys d'experiència, mai havia tingut notícia d'una informació tan valuosa: aquesta llista és determinant", explica a l'ARA Pablo Yubero, inspector en cap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la Policia Nacional a Barcelona. L'inspector no es pronuncia sobre què s'ha de fer amb Falciani, però no amaga que "tant de bo que n'hi hagués molts més com ell". Yubero, que és llicenciat en dret i comptable, reconeix que la lluita contra la delinqüència econòmica és "desigual, perquè l'equip contrari juga amb els millors assessors fiscals i experts financers, i a l'altra banda només hi ha la policia, que actua amb les limitacions de l'ordenament jurídic i les fronteres, mentre que els diners són competents a tot el món".
El ministeri d'Hisenda no aclareix si Falciani ha proporcionat noves dades d'evasors fiscals a la policia espanyola argumentant que es tracta d'una investigació oberta, informa des de Madrid Joan Faus. Tot i així, han admès que l'informàtic pot ser una "mina d'or" per a les autoritats tributàries espanyoles, com ja ho va ser en el passat.
Dimecres el diputat d'IU per València, Ricardo Sixto, va registrar una pregunta parlamentària demanant si Iñaki Urdangarin o algun altre membre de la família reial són a la llista. "Per nosaltres Falciani és més un heroi que un delinqüent i no ha de ser extradit: no se'l pot castigar per haver fet un favor a la fiscalitat europea", argumenta. Els grups parlamentaris del PSOE i ERC també s'han pronunciat contra l'extradició. Des de l'Audiència Nacional asseguren que no hi ha "prioritat" en el procés, tot i que subratllen que la decisió final "segur" que arriba aquest any. Però, més enllà del criteri dels magistrats, l'última paraula del destí de Falciani la tindrà el govern de Mariano Rajoy.
¿Robin Hood de la banca, espia o xantatgista?
Abandonar una bona feina en un dels cinc principals bancs del món a Suïssa per desvelar dades secretes i denunciar "banca opaca" és un gest que pot tenir moltes motivacions. La dona d'Hervé Falciani, l'informàtic que es va endur les dades del banc HSBC de Ginebra, el defensava a la revista francesa L'Express : "El meu marit no és un lladre: és un home sol davant del poder de la banca. Hauria pogut callar com la resta, però va escollir el camí difícil d'ajudar la justícia". La dona assegura que no ha obtingut cap benefici per la llista (i el govern Sarkozy nega haver-li pagat). Per a les autoritats suïsses és un delinqüent que ha vulnerat el seu bé més preuat: el secret bancari. La policia federal fins i tot aventura una altra hipòtesi: que sigui un espia a sou dels serveis fiscals francesos.
Suïssa (2006-2008)
Des de la seu central del banc HSBC a Ginebra, Falciani, expert en informàtica d'alt rang a l'empresa, copia al seu portàtil la base de dades de clients. En dos anys obté almenys 120.000 noms.
Líban (2008)
Amb una col·lega libanesa es desplaça a Beirut per oferir la llista a diverses entitats financeres, sota el pseudònim de Ruben al-Chidiack. Alertades pel banc libanès Audi, les autoritats suïsses posen en marxa una investigació.
França (2009-2010)
Falciani torna a Suïssa i ofereix la llista a la policia francesa. Quan Suïssa ho descobreix, es fuga a França. El govern de Sarkozy obté la llista. Falciani no és extradit i el fitxen a l'institut nacional de recerca informàtica.
Espanya (2010-2013)
El govern Zapatero rep de París la llista i fa una regularització fiscal. Després Falciani és detingut a Barcelona. Mentre es decideix si l'extraditen, està en llibertat provisional sota vigilància.
Grècia (2010-2013)
Atenes també va rebre la llista de França. Dijous el Parlament va desaforar l'exministre de Finances, acusat de no haver-la investigat i haver-ne esborrat els noms dels seus familiars.