L’home fidel de Putin a Txetxènia guanya amb el 98% dels vots

MoscouRamzan Kadírov, l’home que Vladímir Putin va apuntalar a Txetxènia per pacificar-la, ha aconseguit gairebé un 98% dels vots en les seves primeres eleccions com a president de la República, que es van celebrar diumenge, juntament amb les de la cambra baixa del Parlament rus.

Oficialment Kadírov legitima el seu poder a través d’aquests comicis, tot i que només la xifra de 97,94% -sense entrar en el recompte d’irregularitats- ja qüestiona la validesa dels resultats, i més després que fa uns dies la Comissió Electoral Central de Rússia alertés les repúbliques del Caucas que guanyar amb més del 90% “ja no està de moda”.

Kadírov governa amb mà de ferro i oficialment ha aconseguit pacificar la República i gairebé liquidar la insurgència islamista, tot i que a la pràctica hi ha molts joves a Txetxènia que s’interessen per anar a lluitar a les files de l’Estat Islàmic. Tot i sent fidel a Putin i a Rússia, el president txetxè ha construït una República musulmana regida per les seves pròpies normes que fins i tot té les seves pròpies forces de seguretat.

Els defensors dels drets humans, però, qüestionen els mètodes que utilitzen els homes de Kadírov: les tortures, desaparicions, sentències extrajudicials, incendis de cases i humiliació en públic. S’ha assassinat persones que denunciaven les injustícies, com la periodista russa Anna Politkóvskaia, el 2006, i la defensora dels drets humans txetxena Natalia Estemírova, el 2009. Viatjant per Txetxènia, una República assolada per dues guerres recents, la frase que se sent més quan s’intenta entendre la realitat és la d’“el que sigui menys la guerra” i la majoria de la gent defensa Kadírov i li està agraïda pels progressos que ha aconseguit a la regió.

Sense representació

A Moscou, però, hi ha moltes veus independents que no tenen por i una d’elles és la de Svetlana Gànnuixkina, una respectada defensora dels drets humans i gran coneixedora del Caucas que presideix l’organització de suport als refugiats Ajuda Ciutadana, que ha gosat oposar-se a Kadírov. Gànnuixkina es va presentar a les eleccions legislatives federals com a cap de llista a Txetxènia de l’opositor partit democràtic rus Iàbloko, una formació que finalment no ha aconseguit entrar a la Duma estatal.

Gànnuixkina, una de les persones a Rússia que més han denunciat la situació de les dones a la Txetxènia de Kadírov, va fer campanya a través dels mitjans de comunicació opositors i va mostrar a la població els draps bruts del president txetxè. En una conversa amb l’ARA, Gànnuixkina explica que va desafiar Kadírov a un debat però el president txetxè no li va contestar mai. Algunes de les preguntes de Gànnuixkina a Kadírov que s’han quedat sense resposta són les de “si coneix l’article de la Constitució russa sobre la igualtat entre homes i dones a Rússia”, perquè, continua l’activista, “¿com pot ser que Kadírov digui que la dona és una propietat i l’home el seu propietari?” També li plantejaria “com és possible que a Txetxènia s’apliqui el càstig col·lectiu a familiars de presumptes delinqüents si es regeix per les lleis de la Federació de Rússia”, o “per què tanta gent marxa de la República si la situació és tan bona com diu ell”. Gànnuixkina explica que en aquests moments hi ha uns 7.000 txetxens a la frontera entre Bielorússia i Polònia que volen demanar asil polític a Varsòvia.

Mentalitat adolescent

Gànnuixkina, que admet que d’entrada no creu en les eleccions a Txetxènia si ja és difícil creure-hi a Moscou, explica que es va presentar “per enviar un missatge a la societat txetxena, per dir-los que no estan sols” i que al seu partit estan “disposats a ajudar-los”, i també “per cobrir una mica la resta de persones de la llista, que sí que són d’allà i podrien patir represàlies”. Ella assegura que no té por, que a Moscou se sent relativament protegida. I del Kadírov victoriós després de les eleccions diu: “El vestit d’armadura medieval que portava l’endemà de les eleccions, per celebrar el Dia de la Dona Txetxena, demostra que és una persona amb una psique d’adolescent que no va jugar prou a soldats quan li tocava”.

13 anys al poder de la República caucàsica

Kadírov és el president de Txetxènia des del 2007, però ja n’era l’home fort des de l’assassinat el 2004 del seu pare, Akhmat Khadjí Kadírov, líder religiós dels rebels txetxens que primer va lluitar contra els russos per la independència del seu país i després, durant la Segona Guerra Txetxena, es va convertir en el president del govern lleial a Moscou. La primavera passada Kadírov fill va fer la comèdia de dimitir per després tornar a accedir a la súplica de Putin, que li demanava que continués com a president en funcions i que es presentés als comicis del setembre. Nomenat pel cap del Kremlin, és la primera vegada que Kadírov es presenta a unes eleccions, perquè Putin, com a mesura antiterrorista, havia eliminat l’elecció directa dels governadors i caps de les Repúbliques i l’ha tornat a instaurar fa poc.