L’Havana s’aboca al record de Fidel Castro

L’havanaSi l’endemà de conèixer la mort de Fidel Castro, l’Havana es llevava entre tímida i crispada, ahir la ciutat va fer un esforç per tornar a una quotidianitat que, a hores d’ara, sembla difícil. El trànsit era l’habitual i tornaven les interminables cues a la mítica gelateria Coppelia, però, tot i així, l’ambient seguia sent enrarit.

El pas de les hores ha alliberat els cubans del silenci, i la mort del Comandante seguia sent el principal tema de conversa, però ahir ho era d’una manera més oberta i transparent. En un taxi col·lectiu, dos cubans van començar a discutir vehementment sobre el paper de Fidel Castro a Cuba i Llatinoamèrica. El conductor no els treia l’ull de sobre, bàsicament per evitar que la cosa anés a més. Els cubans estan poc acostumats a discutir sobre política interna, sobretot amb desconeguts, i per això les discrepàncies moltes vegades semblen insalvables.

Des de l’exterior, la situació de Cuba se sol simplificar entre els favorables al règim i els detractors, però la situació és força més complexa. Ho il·lustra un veí del cèntric barri del Vedado que es declara “contrari al sistema”, però reconeix que sentia admiració per la figura de Castro com a persona. Remarca que l’Havana ha reaccionat amb tranquil·litat a la mort del líder revolucionari perquè els seus detractors dins de l’illa estan disposats a respectar el dol. “Després ja veurem què passa”, afegeix. També destaca que la figura de Raúl no genera el mateix respecte que la del seu germà, i per això la mort de Fidel pot suposar un factor desestabilitzador. “Fidel era un tipus llegit, intel·lectual. L’altre és més rude i no té tant de carisma”. Fins i tot el grup opositor de les Damas de Blanco va suspendre la seva manifestació setmanal per evitar provocacions.

Un altre exemple d’aquesta complexitat política cubana l’exposa la Marlen, una estudiant de medicina a qui no li importa revelar el seu nom. Assegura que sent llàstima per la mort de Fidel Castro, però considera que la reacció de la gent més gran és exagerada. No li agrada el sistema que hi ha ara mateix a Cuba, però destaca que un canvi no garanteix una millora. La Marlen era als voltants de la Universitat de l’Havana, on s’ha improvisat una mena de memorial espontani, amb una presència molt destacada dels joves comunistes, que el van preparar. Ella explica que d’alguna manera els representants de les Joventuts Comunistes de la seva classe l’han obligat a ser allà, però que li hauria agradat ser-hi de totes maneres.

“A Cuba no hi ha res espontani”

Exemples com el d’aquest homenatge espontani és un senyal d’una progressiva tornada a la normalitat. “A Cuba no hi ha res espontani”, comenta a l’ARA una font diplomàtica que es mostra molt sorpresa per la tranquil·litat i la naturalitat amb què s’estan desenvolupant els fets: “M’ho esperava molt més dramàtic. Amb un gran desplegament militar. És símbol d’un canvi de temps”. Un altre aspecte que ha sorprès aquesta font és el moment en què es va fer l’anunci de la mort, ja que veia més lògic que s’anunciés al migdia d’un dia laborable que no pas en cap de setmana, per tenir més controlada la situació. Un altre aspecte que estranya i sorprèn la majoria de cubans és la ràpida incineració de les restes del Comandante, sense que hi hagués possibilitat que el poble pogués acomiadar-se’n veient el seu cos.

Ahir també es van veure els primers preparatius del memorial a la Plaza de la Revolución, on s’homenatjarà la figura de Castro fins demà a la tarda, quan començarà la caravana que ha d’arribar a Santiago de Cuba, on es faran els funerals. Ahir la plaça on els havaners podran acomiadar-se del líder estava plena de curiosos i turistes que observaven els operaris que ultimaven els preparatius.

Està previst que l’acte de demà sigui massiu i que compti amb la presència de diversos caps d’estat i personalitats com el rei Joan CarlesI, segons va confirmar l’ambaixada espanyola, per la bona relació que hi havia entre els dos exmandataris. De fet, serà el segon cop que Joan Carles visita l’illa, ja que ja la va trepitjar en el marc d’una Cimera Iberoamericana el 1999.

La mort de Fidel Castro sembla que marcarà un abans i un després en el consens que dominava la societat cubana: val més no parlar de política i, encara que es discrepi, no qüestionar l’autoritat vigent. El nou escenari que es dibuixa a l’Havana encara s’ha d’aclarir.

Un ‘Granma’ històric

Tot i això, si una cosa uneix els partidaris i els detractors de Castro és la voluntat d’aconseguir un exemplar de l’edició extraordinària i vespertina del diari Granma que el 26 es va imprimir a la tarda. Ahir es venia per vint vegades el seu preu original i continuava pujant. Mentrestant, la prohibició de vendre i consumir alcohol es mantenia en tots els establiments de la ciutat, tret d’alguns hotels, on es permetia només als turistes.