L’Haia jutja per primer cop la destrucció del patrimoni
Un jihadista és acusat de “crims de guerra” per la destrossa dels mausoleus i mesquites de Tombouctou
BarcelonaTombouctou va ser durant segles l’objecte del desig dels colonitzadors blancs, atrets per les antigues cròniques que parlaven d’una ciutat cruïlla de rutes comercials de productes exòtics i un punt de trobada de les cultures àrabs del nord i les negres del sud. Amb els anys, el so del seu nom va continuar evocant un lloc mític, somiat per viatgers i aventurers fins a convertir-se en una autèntica llegenda gràcies a la seva riquesa arquitectònica, reconeixible per les seves característiques construccions de tova. Mesquites, mausoleus i escoles alcoràniques donaven fe de la importància cultural i espiritual d’aquesta ciutat que la Unesco va incloure el 1988 en el seu llistat de Patrimoni de la Humanitat.
El mite de la ciutat, al bucle del riu Níger, es va mantenir per a intel·lectuals, historiadors i també per a milers de turistes que en les últimes dècades havien fet d’aquest punt una destinació atractiva on no hi faltava un festival de música que ha hagut de fer-se silenci i avui es publicita amb un lacònic “Encara a l’exili”.
Deu mesos d’ocupació
Gran part dels mals de Tombouctou es van originar a partir de l’1 d’abril del 2012, quan en la rebel·lió dels tuaregs al nord de Mali el Moviment Nacional per a l’Alliberament de l’Azawad va entrar des de Líbia a la ciutat, sembrant la destrucció, la barbàrie i l’odi contra tot el que consideraven blasfem per a les seves radicals creences. Durant els 10 mesos que va durar la invasió, els jihadistes van establir les seves pròpies lleis en consonància amb un estricte i particularíssim islam, prohibint la música o destrossant el patrimoni arquitectònic que consideraven un atemptat a l’Alcorà. “No quedarà ni un sol mausoleu”, proclamava un terrorista durant la bogeria del saqueig. Quatre anys després Ahmad al-Faqi al-Mahdi seurà demà al banc dels acusats del Tribunal Penal Internacional de l’Haia, en el primer judici de la història per destrucció de patrimoni protegit per la Unesco. El procés té altres motius per guanyar-se un lloc a la història: és la primera vegada que aquest tribunal permanent de crims contra la humanitat jutja un jihadista i el primer cop també que el processat accepta la seva culpabilitat en la fase prèvia a l’obertura de la vista oral.
Atacs a mausoleus
La fiscalia sosté que el processat va cometre “crims de guerra” entre el 30 de juny i l’11 de juliol del 2015 amb “atacs contra edificis dedicats a la religió i monuments històrics”. Els jutges consideren que Al-Mahdi “va exercir un paper actiu durant l’ocupació de Tombouctou”, ja que era un dels líders d’Ansar Dine, un grup de tuaregs vinculat a l’Al-Qaida del Magrib Islàmic (AQIM) que va aixecar-se contra el govern de Bamako, aprofitant el descontrol provocat per un cop d’estat que va derrocar el president Amadou Toumani Touré. La rebel·lió del nord ha desestabilitzat un país, controlat militarment per les tropes franceses que es van desplegar i encara ara mantenen una forta presència sota el paraigües de l’ONU.
En les vistes prèvies al judici de demà, l’acusat va anunciar la seva intenció de declarar-se culpable de totes les acusacions, així que el judici podria no haver de celebrar-se a l’espera d’una sentència inculpatòria. Poc se sap d’Al-Madi, tret que té al voltant de 40 anys i que va néixer en una població a 100 quilòmetres de Tombouctou, la ciutat que va ajudar a ensorrar i d’on va ser un dels caps visibles de l’organisme que vetllava per la moral durant els mesos de terror.
Objectiu no militar
Però Al-Mahdi només haurà de respondre pel dany al patrimoni protegit. L’acusació pública considera que els terroristes van triar els edificis a consciència, identificant-los pel seu caràcter religiós i sabent que en cap cas podien ser considerats objectiu militar. La llista de pèrdues és llarga: nou mausoleus i una mesquita dels segles XV i XVII.
La fiscal en cap del tribunal de l’Haia, Fatou Bensouda, explicava fa uns mesos que el cas contra Al-Mahdi no “tracta de determinar qui és bo i dolent en un sentit religiós”, sinó deixar clar que la destrucció de mesquites i mausoleus responia a l’odi i va suposar “un assalt insensible a la dignitat i la identitat de poblacions senceres”. Els extremistes van fer servir totes les eines que tenien al seu abast per tirar a terra edificacions centenàries.
Tombouctou, coneguda com la Perla del Desert o la Ciutat dels 333 Sants, recupera a poc a poc alguns dels edificis destrossats però és lluny de tornar a ser una destinació turística almenys a curt termini. Un funcionari de l’Unicef detallava fa poc que l’idíl·lic camí pel desert o el Níger és avui un rosari de riscos que fan desaconsellable una incursió.