L’FBI va rebre un avís sobre l’autor de la massacre de Florida

Nova YorkEls Estats Units intentaven pair l’horror d’una nova massacre. Ho feien amb una barreja de ràbia, tristesa i frustració. El tiroteig en massa del dia de Sant Valentí a l’institut Marjory Stoneman Douglas de Parkland, a Florida, que va acabar amb 17 morts i 15 ferits, és el pitjor en un centre educatiu des de la matança de l’escola Sandy Hook de Newtown el desembre del 2012. Per enèsima vegada, el debat sobre les armes s’ha reobert i, com ja és habitual els últims anys, es tancarà gairebé amb tota certesa sense cap canvi.

Les 17 víctimes mortals ja han estat identificades. Es tracta de 14 estudiants, tots menors d'edat, i de tres professors del centre.

Obsessionat per les armes

Un exalumne de 19 anys és l’autor d’aquesta última tragèdia, que supera la malauradament cèlebre matança de Columbine, comesa en un institut de Colorado el 1999.

El noi, identificat com a Nikolas Cruz, va aconseguir entrar al centre armat amb un rifle semiautomàtic i, després d’activar les alarmes d’incendi, va començar a disparar a tort i a dret. Va matar 12 persones dins l’escola i tres a fora. Dues més van morir a l’hospital.

Cruz es troba sota custòdia i ja se li han imputat 17 càrrecs d’assassinat. La policia va explicar que fa un any va ser expulsat “per raons disciplinàries” de l’institut de Parkland, que és a uns 80 quilòmetres de Miami i acull més de 3.000 estudiants. No se sap encara el mòbil del crim, però els investigadors van assegurar que l’anàlisi de pàgines web que Cruz havia visitat els últims mesos i la seva activitat a les xarxes socials havien revelat informacions “pertorbadores”.

D’altra banda, l’FBI va admetre que va rebre l’alerta d’un usuari de YouTube el setembre passat per un comentari seu en què afirmava que algun dia seria “un tirador professional en un col·legi”, però que no el va poder identificar.

L'agutzil del comtat, Scott Israel, va informar que el noi va comprar fa un any legalment l'arma utilitzada i el grupúscul supremacista blanc República de Florida ha assegurat que Cruz militava a les seves files i fins i tot havia participat en entrenaments militars.

L’escena del crim era horrible. Diverses imatges als mitjans mostraven estudiants aterrits que sortien del centre, mentre uns altres que estaven amagats a les aules penjaven imatges a les xarxes socials o demanaven ajuda amb missatges de text.

Alguns dels alumnes de l’institut van fer ahir un retrat de Cruz. “Sempre portava pistoles a sobre”, va explicar un d’ells, que no va voler donar el seu nom, a la televisió local WFORTV.

Chad Williams, de 18 anys, va explicar a l’agència Reuters que recordava Nikolas Cruz com un company de classe amb problemes. “Estava boig per les armes. Era un noi marginat. No tenia gaires amics”, va afirmar. L’autor de la matança, a més, havia rebut entrenament paramilitar i era membre d’un grup de supremacistes blancs.

Cruz vivia amb la família d’un amic, que el va acollir l’any passat quan va morir la seva mare adoptiva. El noi patia depressió i havia rebut ajuda mèdica, segons va explicar l’advocat de la família, Jim Lewis, però res del seu comportament els va fer sospitar que “podrien passar coses dolentes”.

Tirotejos a les escoles

“En aquests moments de dolor som una gran família americana”, va dir el president dels Estats Units, Donald Trump, en una breu declaració de sis minuts a la Casa Blanca.

Trump, que visitarà Parkland els pròxims dies, va prometre fer les escoles més segures, però no va dir res sobre la violència amb armes de foc que pateix el país. Segons el president nord-americà, cal fer front “al difícil problema de la salut mental”. I, dirigint-se als “nens” del país, va afirmar: “No esteu sols. Unim-nos com una sola nació per un futur més esperançador”.

"President Trump, vostè pregunta què pot fer? ... Pot fer molt", va preguntar Lori Alhadeff, mare d'una alumna de 14 anys assassinada al tiroteig, en el davant la càmera de la CNN. Sense poder evitar les llàgrimes, amb veu tremolosa cridada: "Faci alguna cosa. Ara necessitem acció. Aquests nens necessiten seguretat ara".

Quan es va produir la massacre de Newtown -que va acabar amb la vida de 20 nens d’entre sis i set anys, i sis mestres-, un país traumatitzat va creure que finalment hi hauria un canvi en la cultura de les armes. La mort de criatures havia de significar un abans i un després, però finalment només va comportar un augment de la venda d’armes de foc i un intent fallit d’aprovar una llei descafeïnada per restringir-ne l’accés.

El tiroteig massiu de Parkland és el divuitè en un centre educatiu només aquest any. I avui tot just és 16 de febrer.