El pla de Trump per evitar un conflicte d'interessos no convenç

WashingtonUn dels objectius del president electe dels Estats Units, Donald Trump, en la seva primera roda de premsa, celebrada dimecres passat, va ser explicar què farà amb el seu imperi empresarial i donar garanties que no hi haurà conflicte d’interessos entre els seus negocis i la presidència. El seu pla, però, no ha convençut molts experts, entre els quals el cap de l’Oficina d’Ètica Governamental, Walter Shaub, perquè consideren que és insuficient.

“No compleix amb els estàndards que els seus nominats [a càrrecs de govern] estan complint i que presidents anteriors han acatat”, va assegurar en una conferència a l’institut Brookings, un laboratori d’idees de Washington. I va criticar que l’equip de transició del magnat immobiliari no s’hagi posat en contacte amb la seva oficina per demanar consell.

Descarta un fideïcomís cec

Trump, a través de la seva advocada, va anunciar que cedirà el control de la seva companyia, Trump Organization, als seus dos fills i un executiu de la seva confiança. Per tant, no la pensa vendre ni col·locar els seus actius en un fideïcomís cec, administrat per un gestor independent, com van fer antecessors seus en una situació semblant i alguns experts li han aconsellat. El multimilionari va dir que la llei no l’obliga a fer-ho i que els passos que fa són per deixar clar que la seva intenció a partir del 20 de gener, quan juri el càrrec, és fer “Amèrica gran un altre cop”.

El seu equip legal va explicar que la seva empresa no tancarà cap acord a l’estranger durant la seva presidència i cedirà els pagaments de clients funcionaris i governs forans als seus hotels al departament del Tresor dels EUA. Aquesta mesura busca que el president electe compleixi amb la clàusula d’emoluments de la Constitució del país -que prohibeix a qualsevol persona del govern, el president inclòs, rebre regals o beneficis de països estrangers.

“Està posant les bases per enfrontar-se a una crisi constitucional des del primer dia -va advertir al diari The New York Times Norman Eisen, exassessor en qüestions ètiques del govern d’Obama-. Això és una invitació a l’escàndol i la corrupció. Els diners estrangers fluiran per aquestes esquerdes”. En la mateixa conferència de Shaub, tant Eisen com Richard Painter, advocat especialitzat en temes ètics durant la presidència de George W. Bush, van subratllar que Trump podria violar la llei tot i aquests moviments.

Violació de la llei

“Quan el vaig sentir, em vaig quedar bocabadat. La solució de Trump és totalment fraudulenta”, va escriure a Twitter Laurence Tribe, professor de dret constitucional de la Universitat de Harvard.

Tribe, i els altres experts esmentats, asseguren que el problema amb la clàusula d’emoluments no queda resolt amb el pla anunciat pel president electe, ja que les múltiples empreses que té al món podrien rebre beneficis de governs estrangers. Per això, creuen que Trump ha de separar-se clarament de la propietat de la seva companyia i vendre’s els seus actius o col·locar-los en un fideïcomís cec a càrrec d’un gestor independent. Aquesta seria la manera d’evitar conflictes d’interessos.

El cap de l’Oficina d’Ètica Governamental també va alertar al president que el seu pla és “totalment inadequat” perquè el farà vulnerable a “sospites de corrupció”. I, per això, Shaub el va instar a seguir l’exemple del seu futur secretari d’Estat, Rex Tillerson. L’expresident d’ExxonMobil “ha trencat amb la companyia” i “ha renunciat a les seves primes, valorades en milions de dòlars”. “Encara hi ha temps per trobar la manera d’evitar aquests conflictes”, va exhortar el funcionari, independent però nomenat per l’encara president nord-americà, Barack Obama.

Falta de transparència

Trump va desaprofitar una oportunitat per ser transparent i explicar l’entramat d’empreses que engloba la seva companyia i els lligams que té en altres països, segons va escriure Richard Painter en un article al The New York Times. “Era el moment de revelar la identitat dels seus socis comercials i creditors a tot el món”, va assenyalar. Les investigacions d’alguns mitjans nord-americans, com el Washington Post, han mostrat que el seu imperi té interessos empresarials com a mínim en 18 països.

Trump, amb la seva decisió de mantenir la propietat de Trump Organization -amb més de 500 empreses que tenen 3.000 milions d’actius i més de 600 milions en deutes-, obre la porta a qüestions interminables sobre si les seves futures decisions com a president en matèria de regulació financera o diplomàcia internacional es prenen per servir l’interès públic o el seu propi, segons van assegurar algunes organitzacions que vetllen per un govern lliure de corrupció.

“Cada decisió que prendrà com a president serà perseguida pel fantasma del dubte”, va afirmar a Bloomberg News Noah Bookbinder, director de Ciutadans per la Responsabilitat i l’Ètica. “La seva decisió ha obert un camí perquè interessos nord-americans i estrangers, inclosos els governs forans, puguin exercir influència sobre ell a través de les seves empreses o accions”, va afegir Trevor Potter, president del Centre Campanya Legal, un grup que ha censurat governs dels dos partits, al mateix mitjà.

Trump encara té una setmana per fer canvis, però no hi ha res que faci preveure que seguirà el consell d’aquests experts. Està segur que el pla per evitar conflictes d’interessos creat pel seu equip legal és suficient. Els dubtes, però, no s’esvairan.

INVESTIGACIÓ

L’FBI, investigat pels correus de Hillary

L’inspector general del departament de Justícia dels Estats Units, Michael Horowitz, va anunciar ahir que investigarà l’FBI per la seva actuació just abans de les eleccions presidencials del 8 de novembre. Només uns dies abans dels comicis, l’FBI va reobrir el cas contra Hillary Clinton per l’ús d’un servidor de correu privat quan era secretària d’Estat, fet que va provocar molta preocupació i queixes entre els demòcrates.

Segons la nota emesa per l’oficina de Horowitz, dedicada a avaluar els processos interns dins de la justícia nord-americana, s’obriran diverses línies d’investigació sobre els fets. En primer lloc, s’examinarà si els procediments que va seguir l’FBI van ser coherents o no entre si, ja que el 5 de juliol el seu director, James Comey, havia anunciat públicament que, segons les investigacions de la seva agència, no havien de presentar-se càrrecs contra l’exsecretària d’Estat per l’afer dels correus, però va reobrir el cas a 10 dies de les eleccions assegurant que havien trobat noves proves.

L’oficina de Horowitz investigarà especialment de quina manera l’FBI va poder incórrer en mala praxi fent pública aquesta informació a tants pocs dies de la cita electoral, així com el simple fet d’haver-la revelat.

Clinton creu que va marcar el resultat

El desembre passat, Clinton va afirmar que la decisió de Comey va ser un dels factors que va modificar el vot dels electors en estats clau, com Florida o Carolina del Nord. “Crec que això va marcar la diferència en el resultat”, va assenyalar l’excandidata presidencial.

NOMENAMENTS

James Mattis: “Putin vol trencar l’OTAN”

El general retirat James Mattis, també conegut amb el sobrenom de Mad Dog -gos rabiós en català-és el candidat de Donald Trump a secretari de Defensa, però ahir, davant el Senat, va fer un trist favor al futur president dels Estats Units assegurant que creu que “Putin vol trencar l’OTAN” i que l’ordre mundial imposat pels EUA “es troba davant d’un dels atacs més greus des de la Segona Guerra Mundial”. Ho va dir tot just l’endemà que Trump reiterés, en la seva primera roda de premsa des que va ser escollit, que té la intenció de millorar les relacions amb Moscou. “Que Putin m’apreciï no és una debilitat, és un actiu”, va dir el republicà.

“Penso que ara mateix el més important és reconèixer la realitat del que representa Putin”, va dir Mattis en la seva compareixença, allunyant-se de les línies mestres dibuixades per Trump. Però no va ser l’únic que ahir va remar contra el seu capità. Mike Pompeo, escollit per dirigir la CIA, també va comparèixer davant el Senat per defensar la seva candidatura, en un procés de confirmació previ al nomenament que es coneix amb el nom de hearing.

En les seves declaracions, Pompeo va qualificar Rússia com una de les principals “amenaces” per als EUA i va dir que el Kremlin “ha actuat de manera agressiva envaint i ocupant Ucraïna, intimidant Europa i no ajudant en la destrucció de l’Estat Islàmic”. Pompeo, de 53 anys i congressista per Kansas, tindrà la difícil tasca de suavitzar les relacions entre Trump i la CIA després de les dures crítiques que ha fet el president electe en els últims mesos contra els serveis d’intel·ligència nord-americans.