Von der Leyen, de mà dreta de Merkel a presidenta de la Comissió Europea
Ja va fer història convertint-se el 2013 en la primera dona que encapçalava el ministeri de Defensa a Alemanya
BarcelonaJa va fer història convertint-se el 2013 en la primera dona que encapçalava el ministeri de Defensa a Alemanya. I ara tornarà a fer història com la primera dona que ocupa la presidència de la Comissió Europea. La conservadora Ursula von der Leyen, de 60 anys, va ser durant molt de temps la candidata que apareixia en totes les travesses per succeir Angela Merkel com a cancellera. El seu nom també havia sonat per assumir un càrrec a la Comissió Europea, però Merkel sempre s’hi havia oposat perquè es negava a haver-ne de prescindir. Von der Leyen va ser la ministra estrella del govern de Merkel en les seves dues primeres legislatures. Però ara, quan Merkel es retira, Von der Leyen fa per fi el salt a l’arena europea.
Filla del polític cristianodemòcrata Ernst Albrech -que va ser cap de govern de la Baixa Saxònia-, va néixer a Brussel·les el 1958 i va viure a Bèlgica fins al 1971. Von der Leyen va començar la seva carrera política a la Baixa Saxònia com a ministra d’aquest land fins que va canviar la política regional per la nacional sumant-se a l’equip de Merkel en la campanya electoral del 2005.
Al primer executiu de la cancellera (2005-2009) va ser ministra de la Família i des d’aleshores es va guanyar el sobrenom de la mare de la nació alemanya : va impulsar una sèrie de polítiques perquè les dones poguessin compaginar l’activitat professional amb la vida familiar, cosa que va fer que es guanyés el favor dels socialdemòcrates i els Verds i l’antipatia d’alguns sectors del seu propi partit, els cristianodemòcrates, que defensen que la dona amb fills s’ha de quedar a casa per criar-los en lloc de reincorporar-se immediatament a la feina.
Però Von der Leyen va fer just el contrari. Va tenir set fills i sempre va mantenir una activitat professional frenètica. Abans d’entrar en política va treballar de doctora. Es va llicenciar en medicina el 1987, i abans també havia estudiat arqueologia i economia.
Als governs de Merkel, a banda del ministeri de la Família, va encapçalar la cartera de Treball, la d’Afers Socials i finalment la de Defensa, que continuava dirigint actualment i des de la qual va impulsar l’expansió més important de l’exèrcit alemany des de la Guerra Freda. El seu objectiu era reclutar 14.300 militars addicionals per a l’any 2023.
La conservadora és una profunda europeista: l’any 2011 va arribar a declarar en una entrevista a la revista alemanya Der Spiegel que el seu objectiu a llarg termini era crear “uns Estats Units d’Europa”. I més recentment ha tornat a repetir la mateixa idea. Durant els anys de la crisi econòmica a Grècia, amb tot, Von der Leyen va adoptar una posició radical: va proposar que Grècia hipotequés les seves reserves d’or a canvi de rebre fons de creditors internacionals. En canvi, es va mostrar més comprensiva amb l’onada d’immigrants que van arribar a Alemanya el 2015. “Han abandonat els seus països perquè fugen de les mateixes atrocitats que vam veure a París”, va argumentar referint-se a l’atroç atemptat que va sacsejar el novembre del 2015 la capital francesa.