Cobalt: l'explotació infantil que s'amaga a la bateria del teu mòbil

Barcelona"Sovint treballo 24 hores seguides dins dels túnels. Arribo al matí i marxo l'endemà al matí". Ho relata el Paul, un nen de 14 anys que des dels 12 pica pedra a les mines de cobalt de la República Democràtica del Congo. La Mathy, que ara té 15 anys, va començar a treballar a les mines als 9 anys, quan el seu pare va patir un accident i va perdre la feina, i explica que moltes vegades s'hi passa dies sencers sense menjar res: "Només puc menjar quan tinc prou diners", afegeix, en una entrevista amb Amnistia Internacional.

Desenes de milers de nens com en Paul i la Mathy es dediquen a rebuscar cobalt entre les roques que queden als voltants de les mines. Escarben, renten, tamisen i seleccionen durant jornades de 12 hores per cobrar entre 1 i 2 dòlars al dia, dels quals sovint n'han de pagar mig als soldats congolesos perquè facin els ulls grossos, ja que treballen en zones sense autorització per a l'extracció.

Són les conclusions de l'últim informe d'Amnistia Internacional (AI), 'This is what we die for' (Això és del que morim), que constata l'explotació infantil a les mines de cobalt del sud de la República Democràtica del Congo, que nodreix un mercat internacional cada cop més ansiós d'aquest mineral. El cobalt és un component clau de les bateries recarregables de liti dels mòbils, 'smartphones', ordinadors i cotxes elèctrics, i que també es fa servir per als motors dels avions.

Amnistia Internacional ha seguit el rastre d'aquest cobalt i assegura que, a través de companyies intermediàries i productores de components, s'acaba fent servir en productes de les principals companyies occidentals com Apple, Samsung (la companyia ho nega), Microsoft, Dell, HP, LG, Sony, Mercedes o Volkswagen (ho nega).

La meitat del cobalt del món prové de la República Democràtica del Congo. I almenys un 20% de les exportacions d'aquest mineral provenen dels anomenats "miners artesanals" del sud del país. S'identifiquen així entre 100.000 i 150.000 persones que treballen pel seu compte en mines abandonades o excavades per elles mateixes –algunes fins i tot dins de les seves cases– sense les mínimes condicions de seguretat o de protecció. La gran majoria ho fa en zones sense autorització per a l'explotació, tot i que hi ha zones regulades per a aquests 'miners artesanals'.

S'estima que almenys uns 40.000 nens treballen a les mines del sud de la República Democràtica del Congo, segons dades de l'Unicef del 2014, molts dels quals ho fan a les mines de cobalt.

Dins d'aquestes 'mines artesanals' hi treballen majoritàriament els homes adults, equipats només amb una maça i un cisell, mentre que les dones i els nens, de fins a 7 anys, es dediquen a rebuscar entre les roques fora de la mina, per tamisar-les i extreure'n cobalt, segons AI.

Respirar constantment la pols de cobalt genera problemes respiratoris com l'asma i pot desembocar en malalties pulmonars greus. Totes les persones entrevistades per Amnistia per al seu informe (90 miners artesanals, entre ells 17 nens), que treballen sense cap mascareta ni la més mínima protecció, es queixaven que massa sovint queien malalts. "Hi ha molta pols i és mol fàcil agafar refredats, i tot el cos et fa mal", explicava en Danny, de 15 anys.

Carregat en sacs de 50 quilos, els nens venen el mineral a compradors que fan d'intermediaris en els mercats locals "sense que els importi d'on ha sortit el mineral ni com s'ha extret", diu l'informe d'AI. "Els nens no tenen cap manera de verificar el pes dels seus sacs o el grau de puresa del seu mineral i han d'acceptar el que els compradors els donen, cosa que els fa susceptibles a l'explotació", afegeix l’ONG.

Els compradors intermediaris venen el cobalt a grans companyies de tractament del mineral. La més destacada a la zona, segons AI, és la Congo Dongfang Mining International (CDM), que pertany en un 100% a la xinesa Huayou Cobalt Company Ltd, que opera a la República Democràtica del Congo des del 2006.

La Huayou Cobalt fon el cobalt abans de transportar-lo cap a la Xina via Sud-àfrica, sortint del port de Durban, i allà acaba el seu tractament. El cobalt processat és venut llavors a empreses que produeixen components de bateries, radicades a la Xina, Corea del Sud i el Japó, on es troben també els productors de bateries de liti. Les bateries de liti produïdes amb aquest cobalt es venen llavors a conegudes marques, tant asiàtiques com occidentals, que produeixen 'smartphones', ordinadors o cotxes elèctrics.

"Moltes d'aquestes empreses –contactades per AI– van negar rebre cobalt de Huayou Cobalt, malgrat que apareixen com a clients a les llistes d'altres companyies que compren a Huayou Cobalt, però no van explicar a qui li compren el cobalt. Tenint en compte el predomini del cobalt de la República Democràtica del Congo al mercat global, és molt improbable que aquestes grans companyies no comprin cobalt d'aquest país", conclou l'informe d'AI, que acusa les grans empreses tecnològiques d'estar "fallant a l'hora d'assegurar el respecte al drets humans en la seva cadena de subministrament".