L’Europa de les elits
La Unió Europea ha demostrat més capacitat de resistència del que la depressió postreferèndum del Brexit d’ara fa un any augurava. Però encara que Donald Tusk anunciés ahir en la cimera de caps d’estat i de govern que la UE gira full a les crisis acumulades, les herències d’aquests anys continuen ben presents i han deixat noves fractures que obliguen a canviar el projecte comunitari. La més profunda: s’ha acabat una Unió construïda de dalt a baix.
La història recent havia deixat alguns avisos: els referèndums contra la Constitució europea de França i els Països Baixos el 2005, els referèndums contra l’euro de Suècia i Dinamarca o la irrupció política del populisme, que ha duplicat el seu suport electoral fins a arribar a formar part de coalicions governamentals en 11 països comunitaris diferents. Els experts ho anomenen la fi del consens permissiu, el silenci tàcit que permetia a les elits polítiques i econòmiques de la UE seguir ampliant, integrant o transformant normativament el projecte europeu. Aquesta confiança es va anar erosionant fins a arribar al trencament de la previsibilitat electoral o al qüestionament dels beneficis que històricament s’han adjudicat a la Unió.
L’institut britànic Chatham House ha presentat aquesta setmana un estudi que posa xifres a aquesta divisió entre poble i elits i a la manera com la Unió Europea és percebuda segons la posició que s’ocupa. La fotografia, feta a partir de 10.000 entrevistes en una desena d’estats comunitaris, demostra que les diferències entre aquestes elits i la resta de ciutadans dels seus països són tan clares com les diferències entre estats membres.
La crisi econòmica de l’eurozona es va explicar més com un xoc entre països deutors i creditors; es va parlar de les divisions nord-sud o est-oest, i, en canvi, Brussel·les es resistia a admetre les desigualtats internes generades per unes polítiques d’austeritat que van engrandir l’oposició a la Unió. Per això, segons el Chatham House, el consens entre poble i elits es trenca sobretot quan es pregunta per la percepció dels beneficis que aporta ser membre de la UE. Un 71% de les elits assegura que s’ha beneficiat de la integració europea, mentre que entre la resta de ciutadans només un 34% diu que n’ha percebut els beneficis, un terç assegura que no els comporta cap guany i un altre terç no es pronuncia. I aquest no és l’únic espai de desacord. També es perceben de manera ben diferent l’ampliació i la immigració. Un 58% de les elits defensen l’entrada de nous membres a la UE, mentre que un 47% de la resta de ciutadans creuen que el procés d’adhesions ha anat massa lluny. “Hi ha un divorci clar entre les experiències viscudes i l’opinió publicada”, explica el director regional d’Open Society, Jordi Vaquer. Un dels desacords més clars arriba amb la pregunta sobre “els efectes de la immigració”. Un 57% de les elits creuen que és positiva, i només un 24% l’entenen com a negativa, mentre que el 44% de la resta d’entrevistats s’hi pronuncien en contra i només un 25% hi veuen un efecte positiu.
“Seria molt fàcil pensar que el populisme ha tocat sostre -advertia ahir Vaquer-, però totes les falles, totes les tensions sobre les quals es va erigir el tsunami populista, segueixen existint”. La UE no podrà girar full al populisme sense revertir les percepcions, els greuges i la falta d’alternatives que van convertir aquests partits marginals en forces clau en la política comunitària.