L'Eurocambra endarrereix el debat sobre l'ús del català
El president de l'Eurocambra, Martin Schulz, es va comprometre a portar a votació l'ús del català a l'Eurocambra abans que s'acabés el 2012. Però la votació ni s'ha dut a terme ni té data prevista.
BRUSSEL·LESSemblava que el 2012 seria un any clau perquè el català aconseguís fer-se un lloc a Europa. La gran esperança era que el nou president del Parlament Europeu, l'alemany Martin Schulz, s'havia mostrat més sensible a la vella reivindicació dels eurodiputats catalans que, per totes les vies possibles, han demanat durant els últims anys poder expressar-se en la llengua pròpia a les sessions plenàries de la cambra i a les reunions de les comissions parlamentàries.
D'ençà que va accedir al càrrec, just ara fa un any, Schulz -antic llibreter de professió i apassionat de Jaume Cabré- va aparèixer com el gran aliat del català a Europa. De fet, en una reunió a Brussel·les amb el president Artur Mas a la primavera, Schulz es va comprometre a "treballar a fons" per permetre l'ús del català a l'Eurocambra. I, tot i que en un primer moment no va voler fixar cap data, a la tardor va assegurar que posaria el tema sobre la taula abans d'acabar el 2012. Però finalment les bones intencions de Schulz han quedat només en això, en bones intencions, i el 2013 arrenca amb l'estatus del català al Parlament Europeu en el mateix punt que ara fa un any: encallat.
Vidal-Quadras, en contra
La decisió de permetre l'ús d'una nova llengua al ple d'Estrasburg, però, no depèn només de Schulz. El règim lingüístic de la cambra és competència de la mesa, formada pel president i 14 vicepresidents. Així que, per tirar endavant la proposta, Schulz ha de convèncer els segons de bord. Una tasca gens fàcil tenint en compte que els dos representants espanyols a la mesa, el socialista Miguel Ángel Martínez i el popular Aleix Vidal-Quadras, ja han avisat que s'hi oposaran.
El veto de Vidal-Quadras ve de lluny. Ja va rebutjar la iniciativa quan el socialista català Josep Borrell va aprofitar que presidia l'Eurocambra (entre el 2004 i el 2007) per intentar donar llum verda a l'ús del català. I és que l'Estat mai no ha donat suport a les reivindicacions catalanes d'autoritzar que el català deixi de ser llengua de segona a Europa. Per això, tot i ser la novena llengua més utilitzada a la Unió Europea, el català continua sent la més parlada de les 60 llengües no oficials a la UE, i no aconsegueix accedir a un lloc entre les 23 oficials que juguen a primera divisió.
Sense data
Per evitar que la proposta torni a acabar a les escombraries, com ha passat amb els intents anteriors, Martin Schulz ha explicat que no vol plantejar una votació expressa sobre el català, sinó incloure aquesta reivindicació en un paquet de reforma administrativa més ampli sobre el règim de llengües i interpretació al Parlament Europeu.
El president Schulz es va comprometre que la mesa votaria aquesta reforma administrativa abans de Nadal però fonts properes a les negociacions han confirmat a l'ARA que ni la mesa ha tractat encara el tema ni hi ha cap data fixada al calendari per votar el paquet de reforma, que encara està en mans d'un grup de treball creat ad hoc per a aquesta qüestió.