BarcelonaTriomf estratègic
La ciutat de Palmira i el seu jaciment dels segles I i II, Patrimoni de la Humanitat, van caure ahir a mans de l’Estat Islàmic (EI) segons els activistes sobre el terreny i la televisió estatal siriana. L’atac suposa un important triomf estratègic per als jihadistes, cinc dies després que prenguessin la ciutat iraquiana de Ramadi. La conquesta té un alt valor estratègic: Palmira és a mig camí entre la carretera que connecta Damasc i Deir al-Zor, la ciutat de l’est del país disputada pel règim i els rebels sirians, i més enllà la frontera amb l’Iraq, on l’EI controla un important territori. La ciutat, que abans de la guerra comptava amb 50.000 habitants i que ha acollit milers de desplaçats interns, està envoltada de camps de gas i té a prop la presó de Tadmur, un dels centres de tortura de memòria més fosca del règim sirià. A més és una conquesta d’una gran ressonància, perquè posa en perill un dels jaciments arqueològics més importants des de l’Antiguitat. D’aquesta manera els jihadistes reaccionen a alguns retrocessos recents, com la pèrdua de la ciutat iraquiana de Tikrit a mans de les milícies xiïtes que donen suport a Bagdad.
“L’exèrcit sirià s’ha retirat i l’EI ocupa gairebé tota la ciutat. Ja no sentim combats”, va declarar Abo Mouaz, activista de Palmira, a la cadena qatariana Al-Jazira. Diverses fonts coincideixen que l’aviació siriana continuava bombardejant l’enclavament, mentre la majoria de famílies intentaven abandonar la zona. Mamoun Abdulkarim, el director d’Antiguitats sirià, va assegurar que centenars d’estàtues i objectes antics del Museu de Palmira han sigut traslladats abans de l’ofensiva jihadista. La Unesco i diversos organismes internacionals han llançat crides per a la protecció del patrimoni de Síria i l’Iraq, després que els jihadistes hagin destruït nombroses escultures, condemnades per idolatria.
Població atrapada
Els habitants de Palmira, situada al mig del desert, han quedat atrapats des de fa unes setmanes en el foc creuat entre el règim i els jihadistes. Activistes antigovernamentals havien documentat la destrucció de les ruïnes en els bombardejos de l’aviació siriana i en l’ofensiva jihadista.
En declaracions al diari The New York Times un activista de la ciutat lamentava que es prestés més atenció internacional a la destrucció del patrimoni que a la població civil. També denunciava que els civils ferits en els combats no rebien tractament a l’hospital, sota control del règim, que només s’ocupava de guarir els militars.